4 d'abril de 2014 18:12 h
Dvnt l mort d’un polític poderós o, lmenys, que v disposr de “poder”, és hbitul veure com els seus dversris més cèrrims el lloen i el mgnifiquen, com si glorificnt l sev figur, ells, dversris generlment mediocres, superts pel mort, puguin xuclr i propir-se de prt d’quest suposd glòri, i leshores no semblr tn poc cos, tn insignificnts. És l sensció que tinc, que sempre he tingut, qun escolto prlr del duc de Suárez. Els dubtes em venen de lluny. Adolfo Suárez González fou un polític que v jugr un importnt pper en l històri d’Espny, però sempre he penst que fou més un peó (molt hàbil ixò sí) que un grn estrteg.
Llegir-ne més
13 d'octubre de 2013 19:18 h
Llegiu l'entrevista a l'expresident del Cercle Català de Negocis (CCN), Ramon Carner. Publicada el 19 de setembre de 2013 al Directe.cat
Llegir-ne més
22 de setembre de 2013 18:27 h
Jorge Mrio Pedro Vrgs Llos ho h tornt fer. H tornt crregr contr els ncionlistes ctlns deixnt nr un de les seves perles: "El ncionlisme és un tr, un tornr l tribu". Cl remrcr l’djectiu ctlns, doncs quest escriptor peruà, Premi Nobel de Litertur, té un men d’odi irrcionl l sentiment ctlnist. Per cbr d’dobr-ho, per si lgun dels seus lectors hbituls El Pís no se n’hvi ssbentt, els preveni que el ncionlisme l llrg de l històri h cust "mtnces bestils”. És un obsessió que té mb Ctluny.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2013 14:34 h
He de reconèixer que en Josep Antoni Durn i Lleid té l virtut de sorprendre’m. Ho h tornt fer. No mb l sev fugid Pnmà per no ssistir l Vi Ctln per l independènci, sinó per l utilitzció mtusser que s’h trevit fer del President Frncesc Mcià. En Durn, dvnt l veu mjoritàri del seu poble, s’treveix utilitzr les prules d’en Mcià: "S'h de renuncir prt dels idels pensnt en l’interès d'un poble", trient-les del context en què vn ser pronuncides. No explic que el President Mcià hi v fegir “vui és el di més trist de l mev vid”.
Llegir-ne més
30 d'agost de 2013 16:21 h
Un efecte dels 300 nys sense estt, ni govern, ni cpcitt legisltiv és l’efecte de mimetisme que ptim els ctlns respecte l mner de fer espnyol i que ens port cceptr i doptr com pròpies formes o costums totlment lienes l nostre trnnà. En quest cs em refereixo l Documento Ncionl de Identidd (DNI.) obligtori per tots els ciutdns espnyols. Amb el desig per dotr-nos d’estructures pròpies, i bndonr les espnyoles, doptem el model de l’Estt del qul ens en volem desfer sense cp reticènci, ni tn sols qüestionnt-nos si el seu model és vàlid o correcte per Ctluny, si v en contr de l’esperit que v permetre’ns dotr-nos d’un Prlment i unes lleis bsolutment revolucionàries i vnçdes en l’Europ dels segles X i XI, lleis hereves del dret romà.
Llegir-ne més
24 de maig de 2013 18:33 h
Ar f proximdment vuit mesos que Ctluny v inicir, mb l mnifestció de l’11 de Setembre, el cmí cp l’Estt propi. Un cmí que j sbíem d’ntuvi que no seri senzill; i que efectivment no ho està sent. Però no tot són mles notícies, ni entrebncs; l contrri, el procés vnç de mner ferm gràcies un estrtègi ben trvd i ben executd. Aquest estrtègi es mterilitz de mneres molt diferents, en molts àmbits. N’hi h dos, però, que són cbdls: economi i interncionl. Avui voldri centrr-me en l segon, l prt interncionl.
Llegir-ne més
28 d'abril de 2013 18:54 h
Aquest setmn que deixem enrere és l que hem sortit de l crisi. Bé, ixò si ens creiem el que diu el president del govern espnyol. Mrino Rjoy dón per fet l bixd de l prim de risc i diu que els problemes de finnçment de l’Estt espnyol j s’hn cbt. Menteix. S’h de sber que hi h dues mneres molt diferents de col·locr deute públic. L més conegud és vendre’l directment inversors privts. L'ltr és l "monetitzció del deute". En què consisteix? En demnr l Bnc Centrl Europeu, el BCE -que és l'únic que pot crer "bse monetàri"(diner rel)-, que imprimeixi tnts diners com l'Estt necessiti per cobrir el dèficit.
Llegir-ne més
6 de març de 2013 12:22 h
L’ofegment econòmic què l’Estt sotmet l Generlitt no s’tur. És un ofegment constnt, sistemàtic i plnifict. L’Estt oblig l Generlitt complir un percenttge de dèficit que no compleix ni ell mteix. Tmpoc li permet crer impostos i si ho f, els hi prohibeix. El govern centrl no trspss els diners que està obligt trspssr per llei cos que retrd les inversions previstes i provdes, o directment no les f. A més, retrd tnt com vol els pgments cordts. Tot per doblegr econòmicment l nostr voluntt de resistènci.
Llegir-ne més
28 de febrer de 2013 23:59 h
L indignció creix. L gent, esperond per l sev pròpi necessitt o perquè j no suport quest relitt, començ perdre l por i surt l crrer protestr. Aquest protest és el primer ps en l pres de consciènci que cl lluitr, que ningú regl res. Brcelon, com tot l’Estt, un vegd més s’h omplert de l gent corrent que poc cos té però que ho està perdent tot, expressnt l sev indignció envers un situció que no h provoct, que li h vingut imposd per tercers, però que és qui l pteix. Atur, precriett, empobriment, desnonments, indefensió, indiferènci mentre que els cusnts, i els còmplices que els ho permeten i s’enriqueixen mb ells, continuen enriquint-se encr més, dient el que s’h de fer, dictnt les lleis, fent pgr ls ltres l sev cobdíci, els seus errors, l sev ml prxi.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2012 20:26 h
Assistim l’expressió de l incredulitt per prt de periodistes, polítics, politòlegs i de l poblció de Ctluny dvnt l respost que des dels mitjns de comunicció, del Govern i de l clsse polític espnyol en generl s'està donnt l nov situció polític que vivim Ctluny. “No entenen res” expressen sorpresos lguns benintencionts. “Ho estn empitjornt” es queixen certs unionistes. L veritt és senzill. Només cl repssr l històri d’Espny, l sev evolució i el seu comportment dvnt del “problem ctlán”.
Llegir-ne més