28 de març de 2017 16:37 h
Entre els rticles 116 i el 155 de l CE sembl que es prepr un estt d’excepció. Però de fet, més enllà de l qüestió jurídic; és dir, prlnt estrictement en termes polítics -mb impliccions molt clres en qüestions econòmiques i socils- j f molt de temps que els ctlns ptim un estt d’excepció. El fet que en democràci “l’estt d’excepció” Ctluny hgi estt girebé permnent s’inici qun s’elborv l CE l’ny 1977/1978 , en què Ctluny, com comunitt històric no es v poder “fegir” l règim forl del Pís Bsc i Nvrr.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2011 07:38 h
CATALANITAT Desembre de 2010. Concentrció espontàni, l Plç del Vi, dvnt l’Ajuntment de Giron contr l’enèsim sentènci judicil que qüestion el model d’immersió lingüístic. Com representnt l Junt de Personl Docent, em demnen que m’dreci l mig miler de persones que m’envolten. No fig un discurs polític, sinó personl. Començo mb el recompte dels nys, mesos i dies que f que fig clsse, des de l’leshores, prvulri, fins l universitt. Unes xifres que consegueixen mrejr-me. Trcto de trnsmetre l ide que en tot quest fotiment de cursos, les coses, gràcies l immersió, hvien nt més o menys bé, mb llums i ombres, com tot en l’existènci.
Llegir-ne més
14 d'abril de 2010 05:00 h
Dies enrere vig tenir l’oportunitt de prlr d’identitt i globlitzció. En quell rticle dei que l globlitzció i l uniformitzció generls tenien com contrprtid l revloritzció d’llò que és singulr, únic i irrepetible, com r les cultures minoritàries com l nostr. Tmbé dei que ixò ens oferi ls ctlns un oportunitt mgnífic per reforçr l nostr identitt, sobretot si ens sbíem mntenir fidels l nostr mner de ser i de fer i no quèiem en el cosmopolitisme de sló que tn criticv el periodist Miquel dels Snts Oliver.
Llegir-ne més