3 de maig de 2014 15:32 h
Per què serà que en l nostr, complicd, societt ctul l bon gent cd di pteix més, i es mor més jove; per contr, els corruptes, els poc-soltes i el poderosos- més enllà de l clsse polític -cd di estn més blidts i, pràcticment, girebé mi es moren bns dels vuitnt ? De fet, es pot prlr clrment que vivim en un societt injust, però, sobretot, cncerígen . Ar i quí, el càncer no és només quelcom relciont mb l biologi o l ciènci mèdic, en què sev l solució huri de pssr per l clsse mèdic i científic, sinó que tmbé és quelcom terriblement socil.
Llegir-ne més
29 de desembre de 2013 18:46 h
El problem de Ctluny i dels ctlns no és l pregunt de l consult, com lguns pretenen insinur les xrxes socils. El problem de debò de cs nostr és l mnc de cultur polític dels ctlns . En quest sentit, qun prlo de polític no vull vinculr-l l prtidisme, ni ls interessos prtidistes; vull referir-me l polític com ein (convenció) que tenen els éssers humns civilitzts per regulr, democràticment, l societt. L polític, en els pïsos normls, és l clu de volt que permet viure en un societt, mínimment, cívic i just; és l’instrument per lluitr eficçment contr l xcr de l corrupció, l qul cos és l conseqüènci dels interessos econòmics descontrolts, d’un minori molt minoritàri.
Llegir-ne més
27 de juny de 2012 09:56 h
L’ofensiv ntictln, el càncer contr l unitt de l llengu, h rribt l Frnj de Ponent . Ar result que l’Argó j no es prlrà el ctlà o l’rgonès, si més no de form oficil, qun entri en vigor l nov Llei d’ús , protecció i promoció de les llengües i modlitts lingüístiques pròpies d’Argó . Tot quest gressió, per tl d’feblir, de minoritzr l llengu ctln en el conjunt de l sev àre lingüístic per impulsr el cstellà, es f en contr de l gent del territori i del conjunt de les entitts culturls i històriques de l Frnj .
Llegir-ne més
13 d'abril de 2011 16:15 h
El càncer del cotxe provoc cd di més morts, ferits, despeses extrordinàries per l snitt públic i, sobretot, molt de ptiments i mortificcions ls fmilirs de les víctimes. S’h idoltrt mss l’utomòbil privt i quest h esdevingut com un men de símbol de l’èxit socil, sexul i econòmic. I les conseqüències d’quest polític hn estt ctstròfiques .Per escpçr quest utèntic metàstsi socil és necessri que els nostres governnts i, en generl, tot l societt civil prenguin consciènci que el que d’entrd cl fer es reduir el nombre de vehicles de les nostres crreteres .
Llegir-ne més
16 de novembre de 2010 19:09 h
Els drrers problemes del tren convencionl ( el tren socil de l mobilitt sostenible de debò entre Figueres-Viljuïg-Llnçà-Coler-Portbou-Cerver ) mb l supressió temporl del primer tren que surt de Portbou les 6:59 h. i el drrer que rrib Portbou les 22:05, posen de mnifest que en quest pís hi h molt poc sensibilitt fvor del trnsport públic, l mobilitt sostenible i el territori .És denigrnt i intolerble que sot, l’excus, l’prenç d’un vg encobert ( o vg de zel ) dels mquinistes; Renfe-Adif i El Ministeri de Fomento, ens tinguin bndonts, sense cp informció clr , com en un vulgr pís del tercer món .
Llegir-ne més