7 d'octubre de 2017 11:10 h
Més enllà de les brutls càrregues policils del di 1-O, mb 900 ferits i lguns de greus, cldri tenir en compte que l'odi cp ls ctlns, i sobretot els sobirnistes, continu ben viu, per desgràci. A Verges, Medinyà, Giron, Srrià de Ter i l Grnd del Penedès hn punxt les rodes de centenrs de cotxes. Veïns de Lleid denuncien intimidcions de l polici espnyol. Encr hi h 750 lcldes ctlns investigts només per les seves idees. Els líders de l'ANC i d'Òmnium hn hgut d'nr declrr l'Audiènci Ncionl espnyol, només per defensr les institucions ctlnes dvnt del cp d'estt del di 20 de setembre.
Llegir-ne més
21 de maig de 2017 17:21 h
L prems interncionl j h començt fer-se ressó del cos de l’eroport del Prt, per culp de l mnc de personl depenent de l’Administrció de l’ Estt Ctluny. En concret, el diri conservdor frncès Le Figró f esment de les mncnces de personl -i les consegüents cues- l’eroport que treu més turistes europeus de tot l’Estt espnyol. Tot ixò, només té un explicció rcionl .Es volen crregr el turisme que ve Ctluny, j que si hi hn col•lpses sistèmics l Prt, és possible que molts europeus vinguin cs nostr pssr les seves vcnces per vi terrestre; és dir, per crreter i tren (convencionl o TAV) i veien com estn de mlment - cus de l mnc d’inversions de l’Estt- les nostres infrestructrures viàries i ferroviàries, el que s’intent, des de Mdrid, és col•lpsr el nostre turisme i provocr problemes socils i d’embussos Ctluny.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2017 22:41 h
El pèssim servei ferroviri trnsfronterer entre Perpinyà i Brcelon, tnt en el “grn tren”, el TAV-TGV (preus busius) com en el tren convencionl, cus del desstre de les interconnexions Portbou-Cerver de l Mrend, represent un episodi molt kfkià. De tot ixò qui en surt beneficit és el cotxe privt, però un preu -socil i humà- molt elevt, mb embussos, ccidents de trànsit i molt insostenibilitt en els grns eixos de l’AP7 (utopist) i l N-II . Això És un problem polític de primer ordre per tot Ctluny , però especilment per l’Alt Empordà, un comrc molt estrtpegic, però tmbé molt mortificd per culp de l desídi i ll mnc de voluntt polític de RENFE i de l SNCF; és dir, de l’Estt espnyol i l’Estt frncès.
Llegir-ne més
15 de setembre de 2014 00:00 h
L’poteòsic V de l Did h supost un sorollos clec l dependentisme. En sentit contrri, h reforçt molt i molt les opcions que l Consult es porti definitivment terme. Que els centres de votció, tot i l prohibició del TC, s’obrin de bt bt d’quí poc més de cinqunt dies. Tl i com punten les declrcions dels líders polítics, en els propers dies, l suspensió temporl de l Llei de Consultes i/o del decret de convoctòri obren l possibilitt d’un desctment per temps, que podri permetre rribr sense represàlies l mteix nit del 8 de novembre: tès que es trctrà d’un suspensió cutelr, es podrà rgumentr que es continu endvnt mb tot l’opertiu per l cs que s’ixequés drrer hor; l mteix temps, l cpcitt del govern o els tribunls espnyols per plicr mesures repressives es frà més difícil de justificr, perquè (encr) no s’hurà plest un declrd ctitud de desobediènci.
Llegir-ne més
7 d'agost de 2014 00:00 h
A mesur que ens proximem l moment culminnt, qun l nostr clsse dirigent hurà de trir entre desobeir el Tribunl Constitucionl o l mjori del seu poble mobilitzt, s'esmolen els rguments en un i ltre sentit. Un dels que llegim i escoltem mb freqüènci per justificr el desestiment en l Consult, qun sigui prohibid des de Mdrid, és quell que diu que hem d'orgnitzr un Consult en l qul prticipin els del sí i els del no. Correcte. Així h de ser. Els nostres poders públics i els obsevdors interncionls que convoquem l'efecte hn de grntir un procés electorl net i trnsprent, en el qul puguin concórrer totes les opcions i puguin expressr-se lliurement tots els posicionments.
Llegir-ne més