2 de juny de 2013 20:00 h
A un ny vist d'un hipotètic referèndum i posterior independènci de Ctluny és impossible predir quin persontge serà el que pssrà l històri com el qui v proclmr el nou esttus del pís, o bé quin o quins prtits sern els vlents que s'enfrontin Espny, Europ i l món per conseguir el repte del reconeixement interncionl. Tot f pensr que el mèrit estrà reprtit. En cs contrri, i si observem ltres processos secessionistes, el prtit que consegueix l llibertt pel seu pís pss ser hegemònic, governr durnt dècdes.
Llegir-ne més
27 de juny de 2011 05:00 h
Empenyeu / Empujr. I obrim l port i continuem mb les nostres vides de cd di, oi? Doncs l derrot de l nostr llengu començ quí. I m'és igul que l primer de les dues prules sigui l ctln, se me'n fot, que temps enrere sols hi hgués hgut l versió espnyol, vui psso del discurs políticment correcte: el bilingüisme és un sentènci de mort dit mb un somriure. Però sentènci de mort, fet i fet. Motiu u. Jugr utilitzr les dues llengües és un mner com un ltr de reconèixer que l llengu pròpi d'quí no és l ctln sinó que en són dues.
Llegir-ne més
4 de febrer de 2011 12:28 h
Sempre he penst que el bilingüisme cs nostr seri l perdició de l nostr llengu, i és per ixò que només el defensen els prtits que dvoquen per l’hegemoni de l’espnyol Ctluny. De fet, el que ens cl és l independènci, però mentre ixò no sigui un relitt potser ens cldri tots plegts revisitr les nostres posicions. En relitt, les institucions ctlnes j són totes bilingües, excepció (teòricment) de l’ensenyment. I dic teòricment perquè, si el ctlà és l llengu vehiculr l’escol, no s’explic que hi hgi tnts joves Ctluny que no sàpiguen dir ni bon di qun lgú els interpel·l en quest llengu.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2010 15:55 h
Ciutdns v ser prou hàbil com per treure tres diputts durnt les pssdes eleccions l Prlment, gràcies revestir (o més vit, despullr) un ide retrògrd i espnyolist, fins leshores només mns del PP o prtits neofeixistes, i vendre-l com furiosment modern i progressist.. Un utèntic proes si tenim en compte les dificultts que el sistem de prtits ctul impos ls prtits nouvinguts que intenten ixí trencr l inexpugnbilitt de l nostr cmbr de representnts i cbr mb l’sttus quo impernt. És difícil, molt difícil, que el ciutdà mitjà pugui rribr sber quines ltres opcions es presenten unes eleccions i, sobretot, pugui conèixer mínimment les seves propostes de millor.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2010 13:10 h
F uns dies que em trobo l’Alíci Snchez-Cmcho fins l sop. Ahir l vespre, l vig seguir l progrm especil de L 2, “Tinc un pregunt per vostè”, i quest mtí m’he llevt mb l’entrevist que li fn l’Avui on li fn l crònic d’un di pretesment norml. D’entrd, sobt que un senyor que es confess ctòlic i fvor de l fmíli trdicionl sigui, de fet, mre solter per decisió pròpi, mb un nen de qutre nys concebut per inseminció rtificil i de pre suposdment nònim. Un fill que v ser compny de jocs del meu fill l’escol bressol brcelonin on vn coincidir f dos nys.
Llegir-ne més