Josep Maria Loste
13 de novembre de 2013 15:45 h
Involució despòtica i anticatalanisme
El prestigiós diri britànic, de pàgines de color slmó, Finncil Times informv recentment que l pciènci dels ctlns es v cbnt, i que Espny encr un crisi constitucionl un escl mi vist d'ençà que v tornr l democràci, f més de qutre dècdes. El rottiu, representnt de l “city” londinenc, destcv l'ugment de l'independentisme cs nostr, i el profund rrelment de l demnd, de cd vegd més ctlns que volen viure i gudir en un estt sobirà, diferent de l'Estt espnyol. No hi h dubte, i el comentri/informció, del Finncil Times ho reforç, que l'Estt espnyol està immers en un crisi –econòmic i polític– brutl, de cràcter superestructurl; més més, l grn mjori de ctlns no volen continur mntenint un ctitud de submissió en relció mb l insostenible, despòtic, rbitràri, crrinclon i penos situció ctul; un diàfn exemple de l grn pciènci ctln, d'quest relitt tn lletj producte del mltrcte espnyol, de l'sfíxi econòmic i finncer que ptim tots els ciutdns de Ctluny, el tenim en l lmentble situció de les nostres frmàcies.
Llegir-ne més
Cap comentari
Josep Maria Loste
27 de juny de 2012 13:55 h
S.O.S. Catalunya
El Tribunl Suprem espnyol (tnt o més polititzt com el tribunl constitucionl) h tornt sentencir que el cstellà tmbé h de ser llengu vehiculr cs nostr. Segons quest Tribunl espnyolist, no trob vàlid un qüestió, molt just i de molt de sentit comú : l’tenció individulitzd . Més enllà de les sentències judicils, el pnorm és demolidor. Es pretén l desprició de l llengu pròpi de Ctluny .Es vol fer l vid impossible ls ctlnoprlnts i, més, es vol destruir, mrxes forçdes, l cohesió socil Ctluny.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
27 de juny de 2012 09:56 h
El càncer anticatalà
L’ofensiv ntictln, el càncer contr l unitt de l llengu, h rribt l Frnj de Ponent . Ar result que l’Argó j no es prlrà el ctlà o l’rgonès, si més no de form oficil, qun entri en vigor l nov Llei d’ús , protecció i promoció de les llengües i modlitts lingüístiques pròpies d’Argó . Tot quest gressió, per tl d’feblir, de minoritzr l llengu ctln en el conjunt de l sev àre lingüístic per impulsr el cstellà, es f en contr de l gent del territori i del conjunt de les entitts culturls i històriques de l Frnj .
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
2 de novembre de 2010 14:31 h
L’onada contra el català
L crod del ncionlisme espnyol contr l llengu ctln sembl no tenir turdor . Ar j es pot prlr clrment d’un intent de genocidi culturl contr un vell nció sense estt que es resisteix morir. De fet, sembl que el PP i els seus stèl•lits hn entrt de ple en un polític d’inquisició lingüístic, d’odi ètnic contr Ctluny, mitjnçnt l’estrtègi nihildor dels recursos judicils. Dvnt d’quest tc frontl contr l’element més preut que tenim els ctlns ( l nostr llengu pròpi) el que no s’entén –sp molt de greu – és l desunió i el personlisme elitist ( voltes mb grns dosis d’irresponsbilitt i nihilisme) de l’univers independentist i ctlnist .
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
4 de juliol de 2010 17:10 h
La indignitat i la responsabilitat
El psst 28 de juny de 2010 v ser un dilluns d’estiu que fer molt clor, quest di pssrà l’histori com un dt negre, com un dt molt negtiv per l nostr nció ctln. Aquest 28 de juny d’enguny, di d’un terrible clor tropicl, un òrgn judicil que es trob molts quilometres de Ctluny, v esmenr un decisió sobirn pres pel poble ctlà en referèndum . Aquell ftídic 28 de juny de 2010 v sortir l llum públic un sentènci contr l legitimitt ctln, que portv girebé qutre nys incubnt-se. Aquest resolució judicil ( que té molt poc de judicil i molt de polític ) pot contribuir fer més difícil l vid quotidin dels ctlns de crn i ossos, fer perdre qulitt de vid l conjunt de l societt ctln .
Llegir-ne més
Jaume Font-Garolera
21 d'abril de 2010 05:00 h
Punt de no retorn
Pssi el que pssi mb l’Esttut i sigui quin sigui l sentènci del Tribunl Constitucionl quest pís j no tornrà ser el mteix d’bns. L humilició l qul hem estt –i estem sotmesos– els ctlns durnt quests últims nys h estt i és tn grn que no se ben bé si col·lectivment som cpços d’donr-nos del significt profund de tot plegt. Del punt de no retorn l qul estem punt d’rribr, si és que j no hi hem rribt. De primer vn ser les promeses incomplertes que no cl tornr repetir quí. Desprès v venir l retlld del primer text esttutri —l ribotd o el pssi pel “cepillo” que dei l’inefble Alfonso Guerr.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs