5 d'agost de 2018 20:12 h
Avui h sortit de l presó Snti Potros, l’etrr ideòleg de l’temptt de l’Hipercor 31 nys després de ser empresont. V ser condemnt prop de mil nys entre reixes en totl, però n’h sortit vui, mb 70 nys, després de girebé mitj vid tnct. Precisment tres dècdes sense llibertt és el que podrien frontr els tretze polítics ctlns processts per rebel•lió (o com mínim els nou que són l’Estt empresonts). Algú hi pot veure lgun comprció possible entre els dos csos? Mtr i orgnitzr un votció pcífic posts un mteix blnç.
Llegir-ne més
30 de setembre de 2017 00:00 h
Ctluny tiene este domingo l posibilidd de escribir o reescribir los nles de su destino. Tiene en sus mnos lo que infinidd de ntepsdos hn nheldo y de lo que los futuros ctlnes hblrán y grdecern. El referéndum por l independenci de este 1 de Octubre, trs 300 ños de l cíd de Brcelon en 1714 durnte l Guerr de Sucesión, ejercerá l responsbilidd de hcer entrr en los libros de histori, los coetáneos que lo votrn en ls urns democráticmente. L rendición ls trops borbónics -poyds por Cstill- mrcó el momento en que se esfumron ls instituciones de utogobierno de Ctluñ.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2017 00:00 h
Muchos de los unionists ctlnes, espñoles/ctlnes, espñoles residentes secs, o como se les quier llmr, que hyn tenido duds sobre el 1-O, hn sentido verguenz est semn por l ctución de su gobierno. Si son gente decente, seguro. Cd cción del ejecutivo hce sonrojr l más pintdo. Un puede sentir pego un territorio que sbe hor v perder, pero lo querrá mntener hciendo ls coss de otr mner. Se puede entender que ese sentimiento (equivoco) de posesión ‘colonil’ hg negr muchs coss ntes de un perdid que h durdo tntos siglos, pero vender que querer VOTAR es promulgr l sedición y los golpes de estdo, de ser este territorio golpist, de persons ntidemocrátics, de lentr l ileglidd, etc.
Llegir-ne més
8 de juliol de 2017 00:00 h
Es l hor Ad Colu. Su oportunidd y l de los que l roden. Es l hor de CtComú, dels Comuns. El momento en que l Histori posicion cd uno y juzg posteriormente. Tiempo de demostrr como gestionn lgo tn relevnte pr Ctluny como el 1-O hst su llegd. Pueden sltrles duds existenciles entre el SÍ o el NO, pero sobre votr en este referéndum o en culquier otro, es lgo del que no se deberí tituber ni mucho menos recelr políticmente. Hy que lentr l prticipción de l ciuddní. Cd líder o responsble político tiene ese deber, está en su crgo como tl.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2015 17:09 h
Des del meu punt de vist considero que l’eurodiputt flmenc de l’NVA (Nov Alinç Flmenc), Snder Loones, té tot l ró del món qun sosté que Espny hi h molt gent mb por de l democràci. Aquest reflexió del representnt flmenc l Prlment Europeu em record el llibre “l por l llibertt” del conegut psiconlist de l’Escol de Frnkfurt, Erich Fromm . És molt significtiu que dirigents i persontges polítics de totes les ideologies (conservdors, liberls, socilistes, verds, euroescèptics, unionistes britànics, ncionlistes escocesos) de pïsos molt diferents d’rreu d’Europ –com, per exemple Anglterr, Bèlgic, Alemny o Lituàni, entre d’ltres; ixí com l jutgess del Tribunl dels Drets Humns d’Estrsburg, Rente Weber- no entenguin, i rebutgin totlment, l’ctitud tncd, utoritàri i poc democràtic del govern i l diplomàtic espnyol contr Ctluny.
Llegir-ne més
26 de setembre de 2015 19:32 h
És vergonyós el que h succeït mb el vot de l’exterior. Molt del nostre jovent universitri -l gent més preprt de què disposem- que és l Nord d'Europ i ls Estts Units trebllnt i/o estudint, no h pogut exercir,mb normlitt,el seu dret l vot per culp de l negligènci i l ml fe de les estructures dministrtives de l'Estt espnyol l'exterior. No s’entén que no s’hgués mplit uns dies més el vot per correu, teses les dificultts que s’hn trobt moltes persones en els consolts i delegcions diplomàtiques espnyoles rreu del món.
Llegir-ne més
8 de novembre de 2014 00:00 h
"Los ctlnes tienen un cit con l libertd de expresión, de opinión y de prticipción, derechos fundmentles grntizdos por l Declrción Universl de los Derechos Humnos". Generlitt de Ctluny, '9' de Noviembre 2014. Votremos sin miedo y sin duds, pero en estos últimos meses, muchos ciuddnos contrrios un Ctluny sobernist, sobre todo los de más pego Espñ, se hn preguntdo pr qué, o mejor dicho, por qué, hy que votr el 9N. Entienden que si no vn votr, todo seguirá igul políticmente, que les irá de igul modo en su ámbito socil cotidino y y les v bien sí.
Llegir-ne més
24 de maig de 2014 00:00 h
Decí Jen-Jcques Rousseu que el derecho de voto es un derecho que nd ni ndie puede quitr los ciuddnos. Ls elecciones l Prlmento Europeo de este myo del 2014 resultn decisivs en el relnzmiento político de l Unión Europe. Son ls primers después del Trtdo de Lisbo que exigen que el Presidente de l Comisión Europe se propuesto por el Consejo Europeo de entre l list más votd l Prlmento Europeo. Ofrecen, por tnto, l posibilidd de politizción de l Comisión Europe, y que los principles prtidos políticos europeos y hn corddo concurrir con un cndidto y un progrm comunes.
Llegir-ne més
30 de gener de 2014 23:26 h
No és cert l’firmció, bnd d'injust, que de tnt en tnt sentim en boc d’lgun fmós o lgun polític normlment contrri l procés: “És un problem que TV3 no prli de res més que de l consult i l independènci”. L funció d’un informtiu d’un televisió o ràdio públic, és l d’informr de les coses que fecten o pssen l pís. En el cs de TV3, Ctluny és l’epicentre informtiu -com no podi ser d’ltr mner i com pss totes les televisions del món-, trvés del qul observem i interpretem el que pss cs nostr, i l món.
Llegir-ne més
4 de setembre de 2013 14:53 h
Cl començr plntejr, d’un form molt concret, els punts primordils de tot el procés d’llibement ncionl ( mb un perspectiv de construir un pís millor , més just i molt més sostenibles ) .Ar i quí , j no podem, esperr més : cl fer públic l dt de l consult . L democràci i, sobretot, un pís molt sfixit, econòmic i socilment prlnt, j no pot esperr més . No hi h dubte que, pssi el que pssi prtir d’r, j h començt el compte enrere .Tnt pel que f l front interior com en l’exterior, tenim dvnt nostr un fein colossl, però imprescindible per l supervivènci pels ctlns; com poble mil•lenri - mb llengu, dret i idiosincràsi pròpies – però tmbé com ésser humns de crn i ossos, que volem superr l situció ctul i millorr socilment .
Llegir-ne més