26 d'octubre de 2019 02:00 h
Result molt estrny, per no dir ps que incomprensible, que es considerin ctes de plen violènci –en un sentit estrictment etimològic– l crem de contenidors i d’ltres objectes combustibles en ple centre de l ciutt de Brcelon. De fet, m’h semblt entendre que fins i tot cremr espelmes er considert un cte criminl. No me’n sé estr -i espero que se m'entengui l ironi. I ho dic ben desconcertt per lgunes de les mnifestcions irreflexives –no ho puc copsr-ho ltrment– d’opindors i polítics –fins i tot en Lluís Llch– que blsmen per l “violènci desbocd” d’questes hores d’un di, el 15 d’octubre, en què s’compleix el 79è niversri de l’fusellment del president Lluís Compnys.
Llegir-ne més
11 de desembre de 2018 23:59 h
L insistènci en vinculr el procés independentist ctlà mb l violènci h estt unconstnt des de f nys per prt de l'unionisme espnyol, però r s'h excerbt mb l'existènci dels CDR i lgun incident ïllt que Frnç veurien com foc d'encenlls. Mentre que els 'rmilles grogues' hn post elpís de cp per bix durnt un mes mb mnifestcions i ldrulls mjúsculs ihn rrenct diversos compromisos de l'Elisi, Ctluny els Mossos d'Esqudr deixen que uns CDRs tllin crreteres i l polici j és investigd per l fiscli, com s'h sbut vui.
Llegir-ne més
4 de novembre de 2018 20:55 h
Violènci és un de les prules més recurrents en l’escrit d’cusció de l fiscli contr els líders del procés. Violènci contr Guàrdies Civils l’1 d’octubre, violènci l conselleri d’Economi el 20 de setembre... De fet, un de les frses més impctnts de tot l’escrit és que el Govern i les entitts són responsbles d’un “ixecment generlitzt, esquitxt de forç, gressió i violènci”. I per exemple, un de les ‘perles’ de l’rgumentri per incriminr Jordi Cuixrt és que v dir ‘no psrán’ el 20 de setembre.
Llegir-ne més
27 de maig de 2018 23:53 h
En els drrers temps estn pssnt coses molt greus cs nostr, i en el conjunt de l’Estt espnyol. Un exemple clr d’ixò és l violció de l llibertt d’expressió en relció mb els llços grocs ; en concret em sembl molt mlment l prohibició per prt de l’Ajuntment del PSC de Mtró ,i d’ltres del mteix color polític, de posr llços o rob de color groc l’espi públic i, per contr, no ctur conntr les bndes neofeixistes d’encputxts violents.
Llegir-ne més
12 de gener de 2018 02:25 h
Després de copsr l'lè de l litertur de cràcter pseudojurídic que desprèn l interlocutòri del Tribunl Suprem -on es mnipul el dret fins l proxisme fi de trobr rguments per mntenir en règim de presó preventiv l'Oriol Junquers- s'h obert l ved exegètic l'hor d'interpretr el contingut de qulsevol discurs on les prules ens obren un horitzó d'inconcrecions en què l veritt -i l inversió de rols i de vlors- és l grn dmnificd. És ixí que l ministr de defens ens vis que l'exèrcit espnyol estv "preprt", en un sort d'estrny prdox que viol el principi de no contrdicció que explic un prt importnt de l cultur occidentl.
Llegir-ne més
21 de desembre de 2017 04:30 h
Recentment he tingut notíci de dues opinions sobre l situció polític Ctluny que m'hn impctt. Un d'questes és un frse de Slvdor Crdús on firm -referint-se sintèticment l utilitzció de l violènci- el que segueix: "Hi h qui preferiri un confrontció direct. A mi m'grden més demostrcions de forç com l d'vui Brussel·les. Amb les primeres, perdem. Amb les segones, gunyrem." L'ltre és un llistt qusi incbble de Clr Ponstí -l nostr estimd conseller d'Ensenyment l'exili- segons el qul no és possible desplegr l Repúblic si no es donen les condicions següents: l'lliberment de tots els presos polítics, el retorn dels exilits, llibertt d'expressió ls mitjns, i finl de l judicilitzció del sobirnisme en l figur de mestres i d'ltres figures, públiques o no.
Llegir-ne més
8 d'octubre de 2017 03:05 h
Result evident quin er el propòsit dels cossos de segurett de l’Estt en l sev intervenció el drrer 1 d’octubre. Crer un situció generl de terror tot el pís fi d’impedir el vot ciutdà en el referèndum d’utodeterminció de Ctluny. I és que les ddes no deixen gire mrge possibles interpretcions: s’hn comptbilitzt -recompte j oficil, pendent de proclmr per l Sindictur Electorl- fins 2.286.217 vots. Un xifr de prticipció girebé equivlent l 9-N, ixò sí, en un escenri, d’bsolut repressió i violènci for mid.
Llegir-ne més
16 de setembre de 2017 10:43 h
En ple segle XXI i dins del mrc de l Unió Europe, és trist veure com l'estt espnyol no vol negocir, dilogr o solucionr els temes polítics mb termes polítics, sinó mb l'estrtègi de l por, l violènci, l repressió i l ftxenderi policil i judicil: policies entrnt les redccions de diris digitls privts, policies requisnt i incutnt milers de crtells (i l glled i l'escombr), escorcolls d'impremtes en diverses comrques, il·leglitzció d'ctes, desllotjment de sles, policies entrnt en seus d'entitts i diris i ltres mitjns, 750 lcldes citts declrr per no sé quin crim, prohibicó de cedir espis públics per ls debts polítics, censur de publicitt polític, suspensió d'ctes Vitòri i Mdid, identificcions de persones i càrrecs públics, censur de fotos, prohibició que l revist d'un entitt privd pugui rribr ls seus 70.
Llegir-ne més
1 de març de 2013 20:23 h
Les ctituds ftxendes i prepotents, relciondes mb els, excerbts, excessos de velocitt l crreter hurien de ser cstigdes mb molt més contundènci. És dir, bnd de les responsbilitts civils i penls i l snció dministrtiv corresponent ( un fort mult) l retird del crnet de conduir per sempre, per tot l vid, huri de ser un possibilitt plicr . És l’únic solució per combtre quest, utèntic, epidèmi de poc-soltes sobre qutre rodes que, mb l màxim impunitt, es pensem que no existeixen les regles per l convivènci i es creuen uns privilegits per dmunt del bé i del ml .
Llegir-ne més
14 de desembre de 2012 00:24 h
L nit del psst 13/12/2012, el drrer tren regionl provinent de Brcelon que rrib Portbou les 22:00 h, i que pss per Figueres les 21:34 h , portv un hor de retrd . Motiu : l'gressió l mquinist, l'estció de Flçà, perquè es veu que dos individus no volien pgr i l'interventor els v dir que bixessin del tren . El tren socil que gf l gent treblldor, els turts, els jubilts - l gent de menys recursos i més precàri - cd di es degrd més . No hi h voluntt polític fvor del trnsport públic; per contr, les inversions en el TAV, i les utopistes de petge, semblen il•limitdes .
Llegir-ne més