30 de desembre de 2018 02:50 h
Podri hver escrit quest rticle molt bns. Per exemple, el di en què vn empresonr Oriol Junquers. O l’tzic cpvespre en què Crme Forcdell ingressà l presó. Ells, i tot l rest del govern. Ells, i tots nosltres. O si més no quells que encr tenim com referent l’horitzó de l’lliberment ncionl. El cúmul de despropòsits és enorme i les penes demndes per prt de l fiscl, un exercici de cinisme. No hi h un equivlent forml Europ de l crisi que viu r mteix l’estt de dret Espny. I és just quest clt llò que confereix quest un dimensió for mesur en el context continentl.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2014 09:30 h
Grbuix vol dir embolic. Doncs ixò! El grbuix dins del PSC ni el millor desllorigdor en truri l'entrellt de tot plegt. Els federlistes, mb Rublcb i Nvrro l dvnt, estn mrejnt l perdiu volent un estt federl, com si conseguir-ho fos l solució l problem ctlà. El Pere Nvrro, tot sovint deu visitr lgun vident que presgi el futur, perquè sp tot l veritt de com nirà el procés cp l independènci. Aquest veritt, segons ell, és que Ctluny no podrà conseguir l independènci, però Espny sí que rribrà ser un estt federl.
Llegir-ne més
1 de desembre de 2013 10:18 h
Estem vivim uns moments, molt intensos i interessnts, que poden mrcr, definitivment, el nostre esdevenidor col•lectiu . Són uns moments utènticment històrics que hurien de significr que l’ny 2014 j fos, definitivment, l’ny de l’inici de l llibertt ncionl de debò per Ctluny; l’ny que huri de mrcr l’venç definitiu cp l sobirni plen . Però compte, encr que sembli que nem bé, i nem forç bé, j que segons totes les enquestes l’opció fvor de l independènci, l’opció fvor d’un Sí en mjúscules, clr nítid i diàfn, cd di guny deptes, cd di vnç més en totes les cpes socils i indrets territorils de l nostr estimd nció ctln; no ens em podem fir : encr ens cl més enfortiment : ens cl un enfortiment quntittiu i qulittiu.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2010 08:00 h
Us fig mns un versió un xic més extens d'un rticle que originlment s'h publict El Temps el 17 d'gost de 2010 De vegdes, les persones encrregdes d’imprtir justíci dicten sentències injustes i, en el cs que prenguin quest decisió de form conscient, cometen un delicte conegut com prevricció. I, tes l’hbitul condició de l ntur humn, quest men de delictes són més hbituls en quells jutges que tenen un interès prticulr o col•lectiu per l qüestió que jutgen, tl com pss en lguns veredictes de cràcter polític doptts per persones fortment polititzdes, escollides per lgun men d’òrgn polític o fortment polititzt.
Llegir-ne més