4 de maig de 2016 19:05 h
J f nys, potser msses, que sentim prlr de les judes per persones sense recursos (o mb recursos) que les reben cnvi de no res. Això per lguns és un portció extr l'economi submergid de l fmíli. Si de veritt volem que les persones que reben judes, un di o ltre es puguin reintegrr lborlment (si lgun vegd hn estt integrts), se'ls huri d'exigir presentr-se lgun tipus de formció o bé demnr-los un contrprestció. Hi h feines que no requereixen mss formció i que dont que mb l crisi no es poden portr terme per prt de les dministrcions, les podrien fer ells (feines en benefici de l comunitt, judes l dependènci) tllr gesp, pintr bncs, fer compnyi gent que ho necessit, l llist podri ser infinit.
Llegir-ne més
24 de gener de 2015 15:51 h
En quests moments, en el món sociolborl, hem psst del “working clss” l “working poor”; és dir, que definitivment tenir fein no implic superr l precriett socil. El trebll j no evit l pobres. Drrerment, es prl molt de l bixd de l’tur. Del fet que, gràcies les monumentls retlldes ( l’ustericidi en mjúscules) r recollim els fruits d’quest polític; i, en conseqüènci l situció econòmic és millor. Això no és cert, perquè potser si que h bixt un mic l’tur, però no s’entén que l pobres ugmenti.
Llegir-ne més
7 d'abril de 2014 00:18 h
L'AVUI. Actulment i des de f nys no hi h mner d'entendre's mb els nostres veïns. Només volen dilogr sobre el que ells decideixen i proposen que s'h de dilogr, puix totes les nostres propostes reben un "no". No vull viure en un pís que sempre diu "no". Si ells tenen dret dir el que podem fer, nosltres tmbé tenim el dret no obeir l que ells proposen. No m'grd el cmí que ens volen mrcr els crgirts del govern de Mdrid; és un disbrt. Si ells no respecten el nostre Esttut, perquè nosltres hem de reverencir l sev Constitució? Perquè nosltres mi diem, normes i lleis dictdes pel govern centrl que vn contr l'Esttut (i si ho diem, no en fn cs), i ells moltes vegdes ens diuen que decisions preses l Prlment de Ctluny són nticonstitucionls (i en quest cs, muts i l gàbi)? L'EQUIVOCACIÓ.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2013 10:38 h
En un moment en què l comunicció és un element centrl de les nostres vides segueixen quednt invisibles spectes lligts les persones. Les xrxes socils, l comunicció digitl, udiovisul, escrit... és fonmentl i ràpid, molt ràpid, i ixò h provoct cnvis en l’orgnitzció del trebll que hn seguit prtint de l’orgnitzció socil del ptrirct i, lhor, hn greujt les condicions de trebll de comunicdores i comunicdors. En quest sentit, els diferents ERO mitjns de comunicció diversos, públics i privts, les mences de retlldes i comidments, l precritzció dels slris i el lloc de trebll, l reform lborl que fect tots els col·lectius de treblldores i treblldors .
Llegir-ne més
26 de juny de 2013 17:06 h
L violènci contr les dones està considerd per l’Orgnitzció Mundil de l Slut (OMS) un greu problem de slut públic de proporcions epidèmiques. Segons un informe publict el 35% de les dones del món pteixen, o hn ptit, lgun tipus de violènci. L’informe elbort titult “Estimcions mundils i regionls de l violènci contr l don: prevlenç i efectes de l violènci conjugl i de l violènci sexul no conjugl en l slut” és el primer estudi mb ddes d’rreu del món i que estbleix l prevlenç de l violènci msclist.
Llegir-ne més
29 de maig de 2013 15:51 h
El 28 de mig és el di interncionl d’cció per l slut de les dones, proclmt el 1987 l V trobd Interncionl sobre l slut de l don. Des de llvors, quest jornd vol evidencir com l diferènci sexul esdevé, tmbé, un clr discriminció i un temptt contr l slut de les dones. Les retlldes socils fecten l cor del sistem snitri: slris, condicions lborls... però tmbé l sistem orgnitztiu i l qulitt dels serveis. De l mteix mner que estn fectnt de form greu les polítiques de dones i, per tnt, l qulitt de vid del 52% de l poblció.
Llegir-ne més
14 de maig de 2013 10:07 h
Sot quest títol, el psst 10 de mig el Consell Econòmic i Socil de Brcelon v portr terme unes jorndes de debt i reflexió. Les diferents entitts l’entorn de l Tul del Tercer Sector Socil ixí com les entitts d’economi socil vn reflexionr sobre el pper diferent però coincident que tenien mbdós sectors. L’economi socil és un moviment rrelt i, lhor, jove i cretiu, el tercer sector beu de les mteixes fonts mb un orgnitzció i respost diferents. J f temps que es plntej l necessitt de fer un cmí conjunt en molts spectes i enriquir-se mútument, tenint en compte que cl un grn professionlitzció, encr, en molts àmbits i que l’venç en l professionlitzció gener demndes econòmiques.
Llegir-ne més
8 de novembre de 2011 08:00 h
Qun començ cd mes j és trdició. Les ddes de l’tur ens foten un cltellot que ens desmorlitzen per trent dies més fins l proper mstegot. És evident que el model productiu h de cnvir, que hi h tur estructurl, que hi h un percenttge de gent d'ocupbilitt complicd... Tmbé és evident que el món h cnvit molt pel que f dinàmiques lborls i dptr-se en ctitud i mentlitt quest nou escenri és un vnttge competitiu personl. Però cd vegd percebo mb més clredt que un prt, i em temo que gens menyspreble, de l’tur registrt l’Estt espnyol i Ctluny hi és perquè sí.
Llegir-ne més