1 de setembre de 2019 23:20 h
L’ctiu cp de setmn s’cb mb Pere Argonès tmbé dient l sev en el debt sobre els propers pssos de l’independentisme i el Govern. El vicepresident h lert que, independentment de l sentènci, si no hi h pressupostos de 2020 provts, l possibilitt que hi hgi eleccions és molt lt. Argonès h evitt prlr de socis prioritris pels números de l’ny vinent, i s’h referit l CUP, els comuns i el PSC. Un ltre potencil tem de discussió mb JxCt, que h deixt ben clr que l prioritt huri de ser pctr mb els cupires.
Llegir-ne més
14 d'agost de 2019 17:43 h
Jmes Bond 007 en versió hispànic ls Alps? Els “mortdelos” l llc Lehmn de Gèneve? No és cp “film”. Es veu que es confirm, segons el diri suís en l llengu de Goethe BLICK, que el Ministeri d'Assumptes Exteriors del Regne d'Espny v espir independentistes ctlns rreu de Suïss. A més, segons el diputt suís Mthis Reynrd , l'estt espnyol tmbé v espir prlmentris suïssos.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2018 22:11 h
El PNB sembl que l finl pot donr suport ls pressupostos ntisocils i uniformitzdors del PP; j veurem . El que qued clr és que un històric prtit democristià, mb un fèrre estructur intern i d’rrels crlines, sempre h sbut jugr un pper mbigu entre un regionlisme prgmàtic i un ncionlisme reivindictiu; tot i que, girebé sempe, h sbut retreure i extreure beneficis clrs ls cstellns/espnyol en relció mb l victòri de l tercer guerr crlin l Coron de Cstell.
Llegir-ne més
13 d'abril de 2018 22:10 h
El di que hem sbut que el rper Vltonyc entrrà l presó en un mes, el president del Prlment, que d’lgun mner recull l legitimitt de l presidènci de l Generlitt en els ctes Ctluny com únic utoritt representnt del pís, h reunit d’urgènci l Mes que h cordt mterilitzr l querell contr el jutge Llren per hver vulnert els drets del diputt Jordi Sànchez. L mesur pres per l Mes h estt celebrd per uns: “j er hor!”, i censurd pels ltres. De fet, el propi Íñigo Méndez de Vigo, de qui s’h revelt quest setmn que v donr suport un mnifest de l’extrem dret espnyol qun er jove, h mençt l’òrgn prlmentri mb un denúnci per mlversció: utilitzr diners públics per querellr-se contr un jutge que f l sev fein.
Llegir-ne més
1 de març de 2018 09:17 h
Si el conflicte diplomàtic que té plntejt el govern espnyol mb el Regne de Bèlgic – cus de l’exili forçt del President Puigdemont i qutre exconsellers- és un veritble mldecp polític i un utèntic trenccloques jurídic; r n’h pregut un ltre que encr pot ser més complict i preocupnt per l’executiu de Mrino Rjoy: el fet que l’exdiputd de l CUP, Ann Gbriel s’hgi exilit Ginebr, l Confederció Helvètic. No hi h dubte que tots els problemes que el govern espnyol té mb Bèlgic, i tindrà mb Suïss, per les extrdiccions dels exilits polítics ctlns, pos de mnifest que l qüestió no té res veure mb connnotcions jurídiques ( i molt menys suposts delictes de rebel•lió i sedició) sinó que es trct d’un cus generl polític contr Ctluny mb tots els ets i uts.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2018 20:12 h
Ann Gbriel es quedrà Suïss i plntrà demà l Tribunl Suprem. L’exdiputd de l CUP h decidit buscr refugi l pís helvètic per evitr l justíci espnyol. Creu que Mdrid no tindri un judici just. És per ixò que té tot l intenció del món d’estblir-se Suïss i continur exercint de professor de Dret l UB. Lògicment preveu que l’Estt engegui un ordre de cerc i cptur interncionl, però té confinç mb que l’estt suís l denegrà. Alguns recorden que es podri veure beneficid de l no-extrdició d’Espny Suïss d’Hervé Flcini, l’enginyer que v filtrr ddes de centenrs de milers de clients de bncs suïssos que estven presumptment defrudnt les hisendes ncionls.
Llegir-ne més
16 d'octubre de 2016 22:28 h
El prestigi espnyol ls mitjns de comunicció interncionls cd vegd està més cp cigud. Aquest dissbte s'hn complert 300 dies des de les eleccions espnyoles del 20D. És dir, 300 dies sense govern l'Estt, un dd que les principls cpçleres del món no hn psst despercebudes. És per ixò que el prestigi de l'Estt f mesos que està toct, cos que h fet tenir menys influènci en els nàlisis que els mitjns d'rreu del món fn sobre el tem ctlà. Després de llegir i comprr, és evident que el discurs ctlà es produeix de mner més fidedigne en rticles de diris interncionls que f qutre nys.
Llegir-ne més
22 de juny de 2016 19:11 h
Durnt l’ny 2015 només el 8’5 % de les sentències dictdes Ctluny es vn escriure en l llengu pròpi del pís. Relment, el Conseller de Justíci, Crles Mundó, té tot l ró del món qun descriu l situció del món de l justíci Ctluny com d’emergènci totl. És molt preocupnt -és un utèntic situció d’indefensió col•lectiv que ptim els ctlns- que el ctlà l’Administrció de Justíci es trobi sot mínims. Sense cp men de dubtes, curt termini, cl impulsr plns pilots, mssius, ls jutjts d’rreu de Ctluny, fvor del ctlà.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2014 11:04 h
Diumenge psst vig nr per primer vegd un xerrd fet per Dvid Fernández. J ens coneixíem fei un temps, vi telemàtic, qun ocsionlment vm col·lborr en lgun número del Setmnri L Direct. A més, ens llegíem mútument, cos que tmbé represent un fórmul de coneixement. Com és obvi, tmbé hvi vist lgun de les seves intervencions públiques ls mitjns de comunicció, tnmteix en l’espectcle polític no hi h res tn intens com el directe i l presencilitt, terreny que domin l perfecció. L xerrd bordv l qüestió de l’economi socil, en els diferents vessnts i perspectives en què s’intent bstir un lterntiv vible i prgmàtic l cpitlisme rel.
Llegir-ne més
28 de febrer de 2014 17:27 h
Afirmen els mgs que l millor mner de fer desprèixer un objecte és sobreexposr-lo, confondre’l entre multitud d’estímuls visuls, intoxicr el públic mb distrccions diverses. En el món de l’estrtègi polític, de l guerr d’intel·ligènci i propgnd, quest és l norm. De fet, en bon prt dels conflictes dels drrers segles, l victòri s’h fonmentt en l cpcitt d’engny, dissimul, de mnipulció informtiv. Ucrïn és un bon exemple d’quest men de guerres d’intel·ligènci. Aquest pís d’Europ està ml situt.
Llegir-ne més