4 de setembre de 2015 23:31 h
El Crmel h estt l’escenri trit per fer un dels pocs ctes de precmpny en què de moment s’hn pogut veure juntes les dues cndidtures independentistes que es presenten en les eleccions del 27-S, que són principlment tres prtits: ERC, CDC i l CUP. I si veure un espi d’un centre cívic d’un brri tn ‘hostil’ – priori- ple de gom gom j és il·lusiondor, poder gudir de les intervencions d’Alfred Bosch (ERC), Eulàli Regunt (CUP) i Ann Figuers (CDC) fent piny mb un objectiu comú no té preu.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2015 08:40 h
“Mntened l unidd de ls tierrs de Espñ, exltndo l ric multiplicidd de sus regiones como Fuente de l Fortlez de l unidd de l ptri.” Aquest és l drrer voluntt del dictdor Frnco, encàrrec que deix l Borbó, qui nomen successor. L rest j ens l coneixem. L’estbliment d’un nou règim que, des de l continuïtt mb el frnquisme en les estructures profundes de l’Estt i bon prt del seu entrmt d’interessos, beneficiris i personl ddicte, es disfress de democràci. L Segon Resturció, formlitzd mb l Constitució del 1978, trct de generr un sistem més presentble ulls del món i l sev ciutdni, es fonment en un pcte desigul entre frnquistes i demòcrtes.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2014 20:12 h
Llegeixin mb molt tenció les declrcions de Mónic de Oriol, president de SEGURIBER, l’empres encrregd de l segurett del Mdrid Aren, on vn morir 5 persones l cstnyd del 2012, h dit ixò en qulitt de president tmbé del Círculo de Empresrios: “[…]con un nuev reform lborl, se tendri que rebjr el slrio mínimo interprofessionl pr l gente sin estudiós, pr hcer más trctiv l contrtción pr l empreses[…]”. No ptíem prou mb l primer reform que j vn per un ltr. L cos h rribt l’extrem: “[…]tenemos un millón de persons con cero formción.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2014 08:53 h
Entrevista a Eduardo Reyes, president de Súmate, publicada el 14 d'abril de 2014 al Directe.cat. Podeu llegir-la en aquest enllaç.
Llegir-ne més
18 de març de 2014 21:23 h
El SÍ l independènci j h rribt l 60% segons l drrer enquest del CEO. Aquest xifr rodon trnsport el moviment per l llibertt de Ctluny l’inici de l’etp de confort. L mjori j és prou clr. El vixell que timonej Artur Ms cp Ítc segueix engreixnt-se de psstgers, i l crt de nvegció j preveu que el 8 d’bril el vixell es trobrà mb els esculls del Congreso. Aquest h estt el di que s’h trit per debtre l propost de cessió de competències per celebrr un referèndum d’utodeterminció Ctluny.
Llegir-ne més
17 de gener de 2014 17:13 h
Ahir vig tenir l stisfcció de comprtir sopr, entre ltres persones, mb el president de SUMATE, l’Edurdo Reyes (@edurdorepi) i un jove compny seu, en Jorge (Coque) Grci (@coquegrci). Em v sorprendre el discurs fonmentt, ront i, sobretot, convençut i fluït d’en Coque, un xicot de vint-i-pocs nys, estudint d’últim ny de ciències polítiques que em confessv, en cbr el sopr, que er l primer vegd que s’expressv en públic. Un primer vegd, l sev, que em v rtificr en un ide que f nys que defenso: L de l independènci com ein i no com objectiu en si.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2013 13:22 h
Mss vegdes l’unionisme uniformitzdor espnyolist utilitz els cstellnoprlnts de cs nostr per tcr Ctluny, i el que és pitjor, per fer un joc brut neolerrouxist que vol posr en perill l cohesió socil del nostre poble . Però no se’n sortirn, perquè quest pensment ssimilcionist espnyol trob un mur de contenció en el sentit comú de l gent que viu Ctluny, prli l llengu que prli . En quest sentit, considero que és molt positiu : molt encertd l’rticulció de l pltform de ciutdns de cultur i prl cstelln, nomend “Súmte”, que es posicionen fvor de l consult i en pro de l llibertt ncionl de Ctluny.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2013 22:20 h
Algú es pensrà que quest rticle és l mostr del conflicte lingüístic ctlà. No hi h res més llunyt de l relitt. L'nècdot continució és residul, però sí que pos en evidènci que un possible referèndum per l independènci tindrà lguns esculls. L'obr de Frnco, premonitòri, encr f i frà estrlls. Convers un tren de Rodlies entre dos membres d'un ssocició d'fectts molt de mod que tornven d'un mnifestció: A: L señor Isbel no h venido est trde. B: Es que el otro dí se mosqueó conmigo.
Llegir-ne més