22 de novembre de 2017 23:19 h
Avui ens hem despertt mb un exclusiv de Nció Digitl que detllv un cord de mínims entre ERC i Junts per Ctluny. Bàsicment, l’cord demn que es deixi d’plicr el 155, que s’excrcerin els presos polítics, que l justíci persegueixi les gressions policils de l’1 d’octubre, que Mdrid es comprometi respectr el resultt de les urnes el 21D, i que es retirin tots els recursos d’inconstitucionlitt, un clm l UE, defensr l’escol ctln, l’impuls del procés constituent, i inicir un negocició entre Ctluny, Espny i l UE per fer possible l’ccés de Ctluny l plen independènci i l desplegment pcífic de l Repúblic Ctln.
Llegir-ne més
29 de març de 2016 12:52 h
Durnt dècdes, el ctlnisme polític h insistit en un mpli ventll de reivindiccions, tnt de cire lingüístic i culturl com socil i econòmic. L negtiv espnyol cceptr-ne cp, ni tn sols de cire simbòlic, h cbt empenyent cp l'independentisme tots quells que per prgmtisme o convicció hvien defenst romndre dins d'Espny sot lgun fórmul que grntís el respecte per l personlitt ncionl de Ctluny, el futur de l sev llengu i cultur, i el benestr socil i econòmic dels ctlns. Tnt l'etp utonòmic com l'ctul sobirnist, però, l polític de defens h estt un grn tbú per l ctlnisme polític, que no h qüestiont mi, per exemple, que els Ministeris de Defens i d'Indústri espnyols prctiquessin obertment l'“prtheid” en recerc i desenvolupment, i fbricció, de mteril militr i de doble ús, mrginnt l indústri ctln i contribuint l'enorme tx de desocupció del jovent ctlà.
Llegir-ne més
21 de març de 2014 20:12 h
Per què crer un registre de ctlns vivint l'exterior? Quin sentit té elborr un llist voluntàri de ctlns d'rreu del món que vulguin prticipr en l consult? Quin motiu hi h per mobilitzr l'Institut d'Estdístic de Ctluny pel pdró i intentr sumr esforços mb l'AMI i d'ltres entitts? Per quin ró s'h de preprr un consult que j sbem que no deixrn fer, tenint en compte que Ms j dmet que el 8 d'bril els sobirnistes no en trurn res, i que CiU j prlen d'un DUI? Precisment perquè s'h de tibr l cord l màxim.
Llegir-ne més
28 de febrer de 2014 17:27 h
Afirmen els mgs que l millor mner de fer desprèixer un objecte és sobreexposr-lo, confondre’l entre multitud d’estímuls visuls, intoxicr el públic mb distrccions diverses. En el món de l’estrtègi polític, de l guerr d’intel·ligènci i propgnd, quest és l norm. De fet, en bon prt dels conflictes dels drrers segles, l victòri s’h fonmentt en l cpcitt d’engny, dissimul, de mnipulció informtiv. Ucrïn és un bon exemple d’quest men de guerres d’intel·ligènci. Aquest pís d’Europ està ml situt.
Llegir-ne més
12 de gener de 2014 21:54 h
Les cmpnyes en negtiu no funcionen. Poden tenir els seus efectes curt termini, però no es poden plntejr mb un horitzó prolongt en el temps. Per quest ró, l cmpny contr l independènci d’Escòci que està duent terme el Regne Unit, és de cràcter soft. I ho és per dues rons: l que cbem de descriure, i en segon lloc, per l comoditt de tenir unes enquestes de moment sempre fvorbles. Cmeron no necessit fer res per gunyr el referèndum, però com primer ministre de l Unió, està obligt com mínim fer de tnt en tnt lgun gest per defensr l’opció del “no”.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2011 17:22 h
L prems interncionl s’escndlitz quests dies mb les eleccions generls Rússi. J bns dels comicis, es qüestionven els resultts, i un cop quests es relitzen, l victòri de Rússi Unid, mb més d’un 49% de vots, és contempld mb més que justificdes suspicàcies. L trdició d’escss trnsprènci, les pegues posdes ls observdors interncionls, i l’bsènci de llibertts polítiques o el domini indirecte per prt dels mitjns de comunicció són rons més que suficients perquè dubtem de l netedt democràtic del procés.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2010 23:23 h
Enemics de l’estt. Enemics dels comunistes, de l sev URSS suposd fit prdisíc i culminnt de l històri humn, on vn ser reprimits mb extrem dures. Vl dir que tmbé s’hvien opost, pel mteix mor l sev llibertt, l tsrisme: Per l’escriptor, de fet, els urkes no eren criminls, sinó “resistents polítics” que l llrg dels segles vn lluitr contr els tsrs i contr el comunisme, fet que justific l sev ctul invisibilitt: “No hi h fotos, no hi h testimonis escrits, no són l’enciclopèdi, perquè el comunisme n’h silencit l’existènci“.
Llegir-ne més