28 d'agost de 2018 17:24 h
El psst dimecres, 22 d’gost, en el mrc/espi incomprble i simbòlic de l’entrd l presó del Puig de les Bsses, -l terme municipl de Figueres- vàrem/vig viure un jornd veritblement dign, cívic i reivindictiv de rdiclitt democràtic i ptriotisme socil mb tots els ets i uts. Mlgrt l clor infernl, mb un sol tropicl molt mortificdor. Entre 300 400 persones i un centenr de trctors -d’rreu de les comrques gironines- vàrem donr esclf i fer possible l solidritt -polític, socil i humn- l’exconseller d’fers socils i exsindiclist de Torroell de Montgri Dolors Bss.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2018 22:17 h
Estem vivint un veritble cmpny ntidemocràtic de criminlitzció de quelcom tn senzill, tn cívic i tn innocent, com són els llços grocs; però és que, més més, quest ond utènticment neofeixist s’està estenent tots els símbols ctlns i, lhor, està prenent un cràcter cp cop més violent. Un violènci que s’exerceix mb totl impunitt. Per ltr bnd, rrencr un objecte que represent un cus molt just no es pot definir, de cp de les mneres, com llibertt d’expressió.
Llegir-ne més
19 de maig de 2018 23:45 h
El psst 17 de mig l conferènci/Jornd sobre Segurett i Turisme trnsfronterer, Llnçà-Bnyuls de l Mrend (per cert un jornd excel.lent) el regidor de turisme de Llnçà i primer tinent d’lclde, Jon Crles Mor, v mnifestr que els tres punts bàsics per disposr d’un bon turismo, d’un turiso mínimment coherent i sostenible en un poblció costner són : 1 Segurett. 2 Netej 3. Informció. Hi estic completment d’cord. Per contr, Portbou no en compleix ni un, d’quests utèntics requeriments.
Llegir-ne més
11 de maig de 2018 22:55 h
Antonio Grcí Trevijno, un grn republicà, un grn demòcrt, dvoct i jurist espnyol , nscut Grnd l’ny 1927, que f poc v morir, sempre hvi mnifestt que l Regne d Espny no hi h llibertt polític col•lectiv, ni, en consequènci un democràci de debò. Només existeixen les llibertts individuls, i cd di més restringides.. L llibertt polític col•lectiv és un concepte bsic de l Revolució Frnces definit per dmunt dels prtits polítics i, sobretot, dels poders fàctics econòmics i l’Estt imperil.
Llegir-ne més
12 de gener de 2018 10:35 h
Adjunto un crt / opinió d'un ciutdn ctln que h nscut Ctluny, d'uns 55 nys. Penso que és un reflexió molt cert i molt decud en els temps que estem vivint. Espero que lgú se senti identifict mb quest text perquè prlem de l vid que tenim r mteix l territori ctlà. Us deixo llegir-l; "Indignd i molt! S’omplen l boc dient que Ctluny s’h produït un ruptur socil, qun des de que tinc us de ró quí qun cl prlr ctlà es prl i si cl prlr cstellà tmbé. Els dos prtits que hn cust en quests moments un ruptur socil brutl son Ciuddnos i PP.
Llegir-ne més
12 de novembre de 2017 19:51 h
A hores d’r Europ -tmbé l'Estt Espnyol d’un form més mediocre- el pensment reccionri -les idees de Mrtin Heidegger i Jcques Derrid- són les que nodreixen l orientció polític ctul de l UE. Per ltr bnd, el més preocupnt de tot és que questes idees reccionries críptiques -molt dretnes- tenen un influènci importnt -jo diri demilidor- en mplies cpes d'un “lumpen/proletrit” molt poc polititzt i sense cp men de consciènci socil. Per ltr bnd, tot quest pensment recionri -d'portcions de Heidegger i Derrid- està provocnt, està fent molt de ml l procés d lliberment socil i ncionl de Ctluny; és dir, que s’h convertit en un grn lit de l'unionisme ssimilcionist i nnexionist cstellno/espnyol.
Llegir-ne més
11 de juny de 2017 11:38 h
Actu de mner que trctis l humnitt, sigui en l tev person o en l de qulsevol ltre, sempre, l mteix temps, com un finlitt, mi com un mitjà. L segon formulció de l'impertiu ctegòric de Knt és un respecte l humnitt com tl. Un respecte l societt en tnt que formd per individus lliures i dotts de drets i deures, en diríem vui. El deure de respectr és un deure que tenim vers les persones per trctr-se d'éssers rcionls, portdors d'humnitt; res veure mb qui sigui cdscú en prticulr.
Llegir-ne més
2 de març de 2017 21:57 h
L desinformció, les nomendes “fke news” és un dels problemes més greus de l societt digitl, postindustril i postmodern del segle XXI. Aquest fet s’h incrementt en els drrers mesos mb l cmpny nord-mericn i l posterior victòri de Donld Trumph. De fet f unes setmnes l’ctu inquilí de l Cs Blnc v prlr en un cte públic que Suèci hi hvi hgut un temptt terrorist, qun ixò no er veritt. Aquest estrtègi de les “fke news” , és dir de l mnipulció mtusser i intoxicdor f molt de temps que s’utilitz, per prt del govern espnyol, per desprestigir l procés d’lliberment ncionl i socil de Ctluny .
Llegir-ne més
1 de febrer de 2017 19:39 h
L'ASCENS del mgnt l presidènci dels Estts Units podri semblr un esdeveniment bsolutment insòlit, cl tenir en compte que el persontge en qüestió, tot i tots els seus diners, er un outsider en el brou polític del seu pís. Estv mrgint de l'estructur del poder, no proveni d'un fmíli trdicionlment rreld, no podi demostrr mèrits l servei de l nció ni teni especils mistts en les nomencltures dels prtits més importnts. El norml, o lmenys el més freqüent, és que l'escl que condueix l poder el cndidt vgi enfilnt de mner grdul, mntenint-se en cd etp en un men de cmpment bse fins gtejr cp l proper posició.
Llegir-ne més
10 de desembre de 2016 00:00 h
Y no es solo l polític de form mnifiest, hor tmbién es en el deporte. Y de mner flgrnte. Dd l voluntd polític ctln y de l sociedd de no recurrir l violenci o mls rtes, pr todo lo que está siendo cpz de presencir y ‘trgr’ referente l 'procés', se divinn otrs respuests que estén l ltur del feedbck del Estdo. Si no se dn por enterdos con ls mnifestciones y siguen ls represiones, tocrá convocr huelgs u otrs reinvidicciones enérgics en Ctluny. El mes psdo l mgistrd del Tribunl Superior de Justíci de Ctluny (TSJC), Mri Eugeni Alegret, citó como investigd por los delitos de desobedienci y prevricción l president del Prlment Crme Forcdell pr que declre este próximo 16 de diciembre.
Llegir-ne més