2 de juliol de 2015 20:44 h
L reform de l Constitució Espnyol (CE) implic 2/3 de vots de les dues cmbres, Congrés dels Diputts i Sent. Això vol dir que sempre frà flt el PP, i potser tmbé C'S, per reformr, de debò, l Crt Mgn espnyol ; més, desprès encr cldri pssr pel “grbell” d’un referèndum tot l'Estt. Amb ixò vull dir que és bsolutment impossible, en els propers 40 nys, un Estt espnyol utènticment federl i plurincionl, trvés de l reform de l CE. Assolir l independènci serà un tsc dur, però tots quells que proposen, com lterntiv curt i mitjà termini, un reform de l Constitució espnyol no ens estn dient l veritt.
Llegir-ne més
9 de març de 2015 08:06 h
Els humns trvés de tot l històri sembl que hurien d’hver près, corregir vicis i defectes que s’hn fet sempiterns, però no veiem que tinguin propòsit d’esmen per fer l nostr convivènci un mic més pssble. L’odi, mlbrtr l pu i les mentides hn sigut sempre presents i seguirn per molts segles que pssin. Però, quedem storts veient persones mb estudis i suposdment educdes, com prlen de l pu i no l prctiquen, com vomiten odis que trspuen dins les seves entrnyes mentre que en ltres ocsions es presenten com persones dòcils com nyells, i com diuen més mentides que un diri.
Llegir-ne més
12 de gener de 2015 20:04 h
H rribt l’hor de dir, mb veu lt, que sobre l qüestió econòmic j n’hi h prou d’engnys i mentides per prt del govern espnyol del Sr. Rjoy. L grn mjori de professors emèrits i experts en economi ens expliquen i ens rgumenten que un petit creixement econòmic no signific, ni de bon tros, l recuperció de l’economi de l’Estt espnyol, tenint en compte els greus desequilibris que pteix quest economi, en especil per l’elevt deute (sobretot privt) i unes xifres d’tur que encr continuen essent molt escndloses.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2014 09:30 h
Grbuix vol dir embolic. Doncs ixò! El grbuix dins del PSC ni el millor desllorigdor en truri l'entrellt de tot plegt. Els federlistes, mb Rublcb i Nvrro l dvnt, estn mrejnt l perdiu volent un estt federl, com si conseguir-ho fos l solució l problem ctlà. El Pere Nvrro, tot sovint deu visitr lgun vident que presgi el futur, perquè sp tot l veritt de com nirà el procés cp l independènci. Aquest veritt, segons ell, és que Ctluny no podrà conseguir l independènci, però Espny sí que rribrà ser un estt federl.
Llegir-ne més
6 de novembre de 2013 16:48 h
Les prules del bisbe de Giron Frncesc Prdo, que mb motiu de l’homili que v fer per Snt Nrcís, v demnr perdó i v lmentr, públicment, els insults i menyspreus de l cden de televisió 13 TV contr Ctluny representen un exemple lliçondor, crregt d’un grn dignitt . De fet, no huri de ser el bisbe de Giron, sinó el President de l Conferènci Episcopl espnyol, qui demnes disculpes tot el poble de Ctluny per ctitud ctlnofòbic d’quest televisió que emet des de Mdrid. No s’entén, de cp de les mneres, que un cden de televisió, que huri de defensr els vlors de l’humnisme cristià es dediqui expndir l’odi, l ftxenderi i l provocció contr l nostr nció ctln.
Llegir-ne més
15 de desembre de 2012 23:39 h
El pp de Rom j piul Twitter, lmenys s'hi h puntt. Molt bé! Que es prepri, doncs podrà llegir comentris no mss educts ni grts les oïdes, contr l'esglési que presideix. Que bé hgués nt comptr mb quest fòrum mundil, noment Twitter, on tothom hi pot dir l sev, en lguns moments de l històri de l'esglési ctòlic. Molt gent huri profitt quest mitjà per denuncir drps bruts, on ens pensàvem que no n'hi hvien. És clr, que el Vticà tmbé poden censurr Twitter, per tpr els comentris que el Vticà no vulgui que llegeixi l gent.
Llegir-ne més
17 de juny de 2012 16:07 h
A hores d'r , ptim els efectes perversos d'un situció que es v covr mb l'nomend “bomboll immobiliàri “ de finls del segle XX. Ar i quí , quest mcrocrisi és , sobretot, un crisi europe que fect , d'un form molt contundent l Sud del vell continent . Fins i tot, si purem més l'Estt espnyol quest crisis té unes cuses molt concretes : l bomboll immobiliàri i el sistem finncer . Un ltre punt que h fet escltr l indignció de l poblció en relció mb quest crisi tn bestil h estt que s'h mentit molt des del món polític i , sobretot , des del món econòmic i finncer per explicr les cuses de l crisi .
Llegir-ne més