18 d'octubre de 2018 20:12 h
El 1931 es v proclmr l Repúblic Ctln, l de l’Avi Mcià, que v cbr, com j sben mb ‘utonomisme’. En quell cs, d’un mner similr l de l Segon Resturció Borbònic finls dels setnt: l resturció de l Generlitt. Com bé sben, quell nhel de Mcià destil·lt un vegd més per l’estt espnyol, v deixr-li l’espin clvd. Però Frncesc Mcià hvi conseguit un cos que molt gent, mb perspectiv històric h llegit després: posr l llvor, fer el primer ps, per deixr Ctluny punt per poder ssolir l sev independènci polític uns nys després.
Llegir-ne més
25 de desembre de 2015 20:12 h
Som Ndl, quell di en què tenim un record per Frncesc Mcià, qui enyorem com líder íntegre i mb vlors. De moment, l person que, conjuntment mb Lluís Compnys i tot el corrent de llibertt d’quells temps, vn estr més prop de fer de Ctluny l’Estt independent que prtir dels propers dies podem relitzr o bé frustrr. For del soroll i l lògic pressió cp l CUP, convé consciencir-nos de l’indignnt drrer mentid del PSC: el no-referèndum. De l “consult legl i cordd mb l’Estt” de Pere Nvrro, hem psst l voluntt d’un pcte mb Podemos per prt del PSC “però sense referèndum”.
Llegir-ne més
16 d'octubre de 2015 22:25 h
L’Estt espnyol no té més remei que rxivr l cus contr Ms, Orteg i Rigu, o bé bsoldre’ls. De fer el contrri, “executr l sentènci”, com dverteix quest divendres Sory Sáenz, el propi president j h vist que en funció de quin sigui el gru de desconnexió de Ctluny vers Espny, el que diguin els jutges del pís veí no tindrà gire vlides. Aquest és el sidrl que té orgnitzt r l’Estt espnyol, i el dilem de l CUP, que segueix repetint un vegd i un ltr que no el frn president, fent el joc ls prtits unionistes i ls estments de l’Estt.
Llegir-ne més
22 de maig de 2013 23:51 h
S’imginen que...? Aznr recordv hir dimrts en un entrevist l govern Rjoy que “jo sóc el teu pre”. Ell v ser qui v designr com successor el president que vui ptim en bse dues possibles hipòtesis: el president titell que el permetri seguir governnt l’ombr (mlgrt j té ministres col·locts); o bé l voluntt de proposr un dirigent que no tiés el conflicte mb Ctluny des de l’enfrontment directe. Un desutoritzció en tot regl no només per fer-se veure sinó que tmbé per exigir l fill polític que segueixi les línies mrcdes pel “pre”, sot l’menç d’un poc probble retorn com represàli si no compleix.
Llegir-ne més
5 de desembre de 2011 21:07 h
Si hguéssim de resumir l’ctitud polític d’Aznr mb un sol eslògn mb specte d’epitfi, podríem dir: «Fort mb els febles, submís mb els forts». Aquest màxim fou un constnt en l sev relció mb els fers interns i externs. Dur mb els treblldors, mic dels bnquers. Ftxend Perejil, i grum les Açores. L grndes hispànic que exhibi dvnt les fràgils democràcies lltinomericnes i el menysteniment de ctlns. Un dècd després, Ms començ nvegr per un drecer perillos. L rut d’Aznr que, mlurdment, i de mner prdoxl respecte l sev pssió per símils mrítims, pot cbr mb el nufrgi del ctlnisme.
Llegir-ne més