28 de maig de 2019 22:42 h
Com és possible que, segons les estdístiques oficils, l'ny 2018 Ctluny, només es vn redctr un 5% de sentències judicils en ctlà ? Cl tenir present que, l'ny 2017, vn representr el 8% i el 2003 -ny en què es v plicr diversos Jutjts de Ctluny un Pl pilot de ctlà- es v rribr l 30% de les sentències redctdes en ctlà, i en lguns territoris com les comrques guironines es v superr, de llrg, el 40% . No pot ser, de cp de les mneres que, l’Administrció de Justíci cs nostr, ny rere ny, l’ús del ctlà vgi un ritme tn ccelert cp l més bsolut desprició i substitució lingüístic.
Llegir-ne més
15 de juliol de 2016 17:14 h
Qun ens trobem l’ny 2016, en les qüestions lingüístiques –sociolingüístiques- de discriminció de l llengu ctln, sobretot en diferents sectors d’tenció l públic, sembl que encr ens trobem en els nys vuitnt del segle psst i , en lguns csos, f l sensció que hem entrt en un men de màquin del temps regressiv, en què sembl que el dictdor encr sigui viu. No s’entén que l’ny 2016, di rere di, s’incompleixi -d’un mner flgrnt i intolerble- l Llei de Polític Lingüístic 1/1998 de 7 de gener, ixí com l’Esttut de Ctluny de l’ny 2016, i en certs csos, tmbé es vulneri l Crt Europe de les Llengües Regionls i/o Minoritàri i l mteix Constitució Espnyol en el seu rticle 3.
Llegir-ne més
3 de gener de 2011 21:25 h
Amb el rerfons de les tres drreres sentències del TS, que posen pls les rodes l column vertebrl de l polític lingüístic cs nostr (exemple diàfn de l cohesió socil Ctluny) : l immersió lingüístic l’escol; seri interessnt donr conèixer que drrer de l vidrios i “fuetejd” qüestió de les multes lingüístiques per no fer servir el ctlà ( incompliment de l Llei de Polític Lingüístic 1/1995) s’mg molt demgògi polític i mediàtic procedent d’un, cd di més excerbt, ncionlisme espnyolist.
Llegir-ne més