24 d'abril de 2013 20:57 h
L'esquerr Itàli és mort . No ho dic per Bersli, ni per les divisions dintre del Prtit Democràtic Itlià ( Bersli h prlt d'nrqui i feudlisme dintre de l'feblid i mlgunyd esquerr itlin) sinó per un nou persontge - de l colició d’esquerres itlin que h estt cridt pel President de l Repúblic Itlin per intentr encpçlr un govern de “grn colició” l convuls Itàli del 2013 - que es pot convertir en un nou Mrio Monti: l'home de Berlin per "posr pu" l penínsul itàlic .
Llegir-ne més
26 de febrer de 2013 20:42 h
El Sr. Bersni, teòric gunydor de les eleccions itlines, el seu prtit, el Prtit Democràtic, i l sev colició d’esquerres , en generl, h estt i és un esquerr molt fluix .Cl més renovció democràtic, regenerció polític i mbició socil .Cl cnvir Europ - l’ctul UE - des de l bse i vnçr cp l’Europ socil i prticiptiv de debò. Sense cp men de dubtes, l sortid ls greus problemes que sofrim ctulment els ciutdns europeus només pot pssr per Europ : per més Europ; però no quest Europ, que pteix un greu dèficit democràtic, i on l justíci socil h estt completment bndejd pels buròcrtes i tecnòcrtes, l servei de l plutocràci interncionl .
Llegir-ne més
31 de maig de 2012 23:58 h
L memòri col·lectiv h constituït un objectiu importnt en l lluit pel poder conduïd per les forces socils. Apoderr-se de l memòri i de l’oblit és un de les màximes preocupcions de les clsses, dels grups, dels individus que hn domint i dominen les societts històriques. Els oblits, els silencis de l històri són reveldors d’quests mecnismes de mnipulció de l memòri col·lectiv. L’ordre de l memori. Jcques Le Goff, medievlist frncés, Toló (Frnç) 1921. Aquests drrers dies he estt en un congrés Bri, l bellíssim i mss desconegud regió de l Pugli, l tló d’quest immens bot que és Itàli, un estt que el 2011 h celebrt el 150 niversri de l sev unificció.
Llegir-ne més
27 de novembre de 2010 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle sobre el grn drmturg itlià, publict mb l'Helen Moliné i Rodes per l'Associció Ctln de Prems Grtuït el juny del 2008 “Al tetre no s'hi h de portr l vid mteix. L vid no és veritt, perquè l veritt no existeix. El que cl és recrer l vid i presentr-l com un veritt creïble.” Luigi Pirndello. Luigi Pirndello neix el 1867 i començ escriure poesi el 1889; però el seu veritble slt l fm no rrib fins l 1921, mb l'estren de l'obr tetrl Sis persontges en cerc d'utor.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2010 08:00 h
Article publict l'Associció Ctln de Prems Grtuït l'gost del 2010 sobre l'inoblidble director itlià. Fins l 13 de juny de 2010, el Cixfòrum colli un exposició pel recorregut vitl i rtístic de Federico Fellini. Un mostr que h costt l grn públic l’àmpli cosmologi del cinest itlià, un referent ineludible de l cultur cinemtogràfic europe de l segon meitt del segle XX. Irreverent, subversiu, trnsgressor, intel•ligent, lúcid, innovdor, drrere l càmer, Fellini denunci tot llò que no li grd de l condició humn, lhor que comprteix mb l’espectdor l sorpres infntil per l màgi de l vid i per l mervell de l imginció i de l creció humnes; r rrenc somriures, r ens enfons en el plor més trist i mrg dels bismes existencils, com L Strd (1956), film que li vl un Oscr l millor pel•lícul de prl no ngles.
Llegir-ne més