18 de setembre de 2019 22:44 h
Molt de rebombori vui l Congrés dels Diputts espnyol. Sembl que no hi hurà mircle que eviti les eleccions, i per tnt, tothom començ fer cmpny. Pedro Sánchez, mb ire xulesc, vui dei que ho hvi intentt tot per evitr l repetició d'eleccions, però l veritt és que l llop mb pell de xi no se l'h cregut ningú. Tothom creu que questes eleccions ens les podríem hver estlvit, i és ben clr que el PSOE no h fet més que fer mns i mànigues per mirr d'rribr-hi com fos. És més, tnt ell com l Fiscli Generl de l'Estt, hn nuncit que l sentènci dels presos polítics (es dei que si hi hvi eleccions s'endrreriri) es produirà bns del 12 d'octubre (Di de l Hispnitt, i poc bns que cbin els dos nys de presó preventiv màxim dels Jordis).
Llegir-ne més
9 d'agost de 2019 23:09 h
Pedro Sánchez inclourà els independentistes en l sevnov rond de contctes que inicirà després de les vcnces, finls d’gost o principis de setembre, cos que j h supost un scrilegi imperdonble pels integrnts del ‘trifchito’. Els socilistes només es donen tres setmnes per construir un front d’esquerres i engegr un govern Espny. Temps de sobres, j que Mrino Rjoy el vn defenestrr els mteixos en un setmn. Però r és diferent, j que els socilistes semblen més engrescts en unes noves eleccions que en començr trebllr j.
Llegir-ne més
1 de juny de 2018 23:28 h
Mrino Rjoy j està for. Molts hn obert vui un mpoll de cv per celebrr-ho. Com mínim, l ciutdni s’h pogut permetre un petit dosi de morl i h vist que, qun l perifèri de l’Estt s’uneix, els poders de l’Estt tremolen, i si bé hem tret un del 155 per posr-ne un ltre, tothom teni vui l sensció d’hver fet cure un dictdur en progrés. J no només és l repressió contr Ctluny, qun el govern de Mrino Rjoy v veure que començv rebre ‘escrches’, vn crer un llei ( l turc) dit populrment llei Mordss, que l finl h estt un clix de sstre per fotre tothom l grjol i nr-se polint poc poc l llibertt d’expressió.
Llegir-ne més
17 de desembre de 2017 20:12 h
Aquest és un diumenge de Mrtó de TV3 ben peculir, enmig del cp de setmn decisiu per les eleccions del 155 l Prlment de Ctluny. Mentre l gent f un pus vui per donr diners contr les mllties infeccioses i tornr demostrr que Ctluny és un de les ncions més solidàries del món, des de l’Estt no frenen, ns l contrri: l pugn per encpçlr l’unionisme borbònic encr els drrers dies mb un desfermció d’odi mi vist: vn per nosltres mtdegoll. Les declrcions de Sory Sáenz de Sntmrí d’hir vn ser molt reveldores.
Llegir-ne més
30 d'agost de 2016 20:12 h
Amb l investidur del cndidt populr, Mrino Rjoy, en mrx i l Did l cntond, els independentistes i els comuns s’hn començt excitr mesur que hn nt tornnt de les vcnces. Mentre Rjoy s’esforç intentr convèncer ningú mb el seu discurs d’investidur, Ctluny tots estem pendents de què pssrà mb l Qüestió de Confinç i, r, mb qui nirà totes les Dides que s’hn orgnitzt. A més més de l’cte oficil (l clàssic ofren Rfel de Csnov per prt del govern ctlà, institucions i entitts rellevnts del pís), l’ANC i les entitts independentistes hn orgnitzt un ltr vegd un nou cte unitri, quest cop descentrlitzt en cinc punts del territori: Berg, Slt, Lleid, Trrgon i Brcelon.
Llegir-ne més
6 d'abril de 2016 00:00 h
Tinc l impressió que quest punt j l’he escrit unes quntes vegdes, però com que ells mi no s’turen l’hor d’intoxicr mb l possibilitt d’un relitt prl·lel, crec que nosltres tenim l’obligció de bufr sobre el núvol tòxic tnt com sigui possible. Tnt de bo que Podemos i els nostres Comuns donin suport un Govern espnyol (per desgràci, no pssrà) i ixí serà més fàcil cbr mb quest entelèqui unicornist del referèndum fls, que tots (ells i nosltres) sbem que no hi serà mi, però que, tot i ixí, n’hi h tnt gent les dues ribes entestd prlr-ne di i nit, com si d’un opció rel es trctés.
Llegir-ne més
2 de desembre de 2015 00:00 h
Com que f tnts dies, vui m’huré d’estendre per forç. El mtí del 28 de setembre de 2015, “L Vngurdi”, buc insígni de l’estblishment i fr del dependentisme ctlà, sorti l crrer mb un titulr inequívoc: “El sí s’impos”. Hores bns, però, Antonio Bños hvi començt obrir l’escletx firmnt que el 48% dels vots obtinguts per les formcions independentistes no hbilitven fer un DUI imminent. Al llrg de dos mesos els nostres dversris hn desenvolupt sense contemplcions l sev estrtègi d’niquilció del resultt electorl del 27-S, mentre els nostres representnts, de mner incomprensible, deixven el poble inerme dvnt l’gressió.
Llegir-ne més
26 de setembre de 2015 12:10 h
Avui, di de reflexió, encr que trd, us trslldo l mev. Amb el vot, demà, vull premir sobretot l responsbilitt d’lguns sobirnistes, els qui em considero més propers. Els més pcients lectors d’quest bloc j sbeu ben bé el que penso de com h nt tot plegt. Vig defensr que cli portr el 9-N fins les drreres conseqüències o, si es desisti per mnc d’cord, convocr eleccions plebiscitàries en quell dt o molt poc després. Tot el que h vingut després m’h semblt, com tothom, forç lmentble. Sobretot, per l mnc de diàleg i de confinç que hvi propicit i embrrnct un clim irrespirble l si de l’independentisme.
Llegir-ne més
13 de juliol de 2015 00:00 h
Des de f mesos, el debt sobre les llistes h estt, en molts moments, frncment insuportble. Ar mteix, del tot incomprensible, si tenim en compte que flten menys de vuitnt dies per les eleccions més importnts de l nostr vid i huríem d’estr prlnt, bàsicment, prts iguls, de les oportunitts i les espernces que ens obriri un estt independent i del drm que suposri mntenir l’ctul subordinció Espny. Finlment, sembl que s’impos l’opció d’un llist civil, d’entrd sense els polítics que hn estt punt d’embrrncr definitivment el vixell mb el seu cïnisme incomprensible.
Llegir-ne més
7 de juliol de 2015 08:40 h
El drrer bròmetre del CEO, convenient mplifict pels mitjns del dependentisme, està servint per crer un relt rigorosment fls: que l’independentisme v l bix. És un utèntic llàstim que els mitjns ctlns, fins i tot els més fins l procés sobirnist, hgin comprt com un sol home, sense dubtes, el misstge. Tl i com molts experts hn nt posnt de relleu en els drrers mesos, en relitt, llò que s’h modifict linelment no és l’opinió dels ctlns, sinó l mostr emprd per estudir-l. Si en l tercer ond de 2013 un 65,4% dels enquestts volien respondre en ctlà, en el segon de 2015 quest xifr hvi recult l 48,9%; en les mteixes dtes, el nombre d’enquestts que reconeixien el ctlà com llengu pròpi es reduï del 58,4 l 42,4% i els de pre nscut Ctluny bixv del 53,1 l 41%.
Llegir-ne més