12 de setembre de 2018 20:45 h
Les interpretcions de l mssiv mnifestció de l Did no s'hn fet esperr. El govern de l Generlitt l'h qulificd d'"èxit", i h dit que és l prov que l ciutdni continu mobilitzd, no té por i, sobretot, continu sent pcífic. Un cos que és del tot cert, mlgrt que prtits com Ciutdns intenten desesperdment forçr l violènci des de f mesos, i tmbé mlgrt que en ltres èpoques l repressió de l'Estt hgués provoct un ixecment en rmes del poble ctlà. Per contr, Pblo Csdo s'h despenjnt definint l mrx d'hir com "quelrre sectri".
Llegir-ne més
17 de juliol de 2015 14:47 h
ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO I MARIANO RAJOY BREY, VIDES PARAL·LELES O CAGADES PARAL·LELES Mrino Rjoy, President del Govern d’Espny, v fer hir questes declrcions sobre Ctluny. He decidit nlitzr-les des de diversos punts de vist. Primer les declrcions. Vídeo: Rjoy vis Ms de que hrá cumplir l ley DECLARACIONS DE MARIANO RAJOY: “ El Estdo está bsolutmente preprdo pr hcer cumplir l ley cundo lguien l viole, por lo tnto no le quep usted l menor dud. Quisier ñdir lguns otrs considerciones: Estmos hblndo de elecciones, ls que se celebrn en Ctluñ, cundo ls convoque, tiene el derecho hcerlo el Presidente de l Generlitt, utonómics.
Llegir-ne més
20 de novembre de 2014 00:00 h
En Roger Plà v vnçr f lgunes setmnes el seu model d’eleccions i quests dies un pessimist Vicent Prtl h reblt el clu. Si m’heu llegit drrerment j sbeu què és el que en penso l respecte: el millor model per conseguir el màxim nombre de diputts per declrr l independènci l Prlment (per mi, el més importnt) és el de tres llistes bolcdes mobilitzr fins l drrer votnt dins els seu espi nturl. Nturlment, quest escenri h de tenir un prèvi: un cord clr sobre l’objectiu finl, l’estrtègi i el clendri d’ssoliment de l independènci.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2014 16:15 h
No és cp secret que les institucions espnyoles frn servir qulsevol excus jurídic per impedir votr el 9 de novembre. El més probble és que el Tribunl Constitucionl suspengui de mner cutelr o bé directment l llei de consultes, o bé l convoctòri de l doble pregunt, i ixò, mlgrt que des d’un punt de vist estrictment tècnic no vulner cp norm espnyol vigent. L qüestió centrl, diferènci del referèndum escocès, és que l clsse polític espnyol (compnyd de bon prt de l sev opinió públic) no reconeix Ctluny com subjecte polític ncionl, de mner que no tolerri cp consult encr que tingués l’bsolut certes que l’unionisme l gunyés.
Llegir-ne més
18 de gener de 2011 12:25 h
Espny, com molt bé descriu en Víctor Alexndre en quest rticle, no és intel•ligent, i mb sort, mi no ho serà. Té instints primris, de mtr tot llò que no coneix, d’esclfr qui gos ser diferent i vol ser lliure. Espny té por, molt por, que Ctluny cbi sent independent un ltr vegd, que pugui decidir lliurement el seu futur. I quest mteix por li f ctur sense el cp, només mb els budells, mb l forç, “por cojones” com dirien els espnyols. És un mic com quell mrit que vol retenir l sev don per l forç, sense donr-se que potser si fos més grdós, l don encr seri prou ximple com per no nr-se’n.
Llegir-ne més