24 de juliol de 2014 00:00 h
És gros que, tl i com us dei en l'punt nterior d'quest sèrie, quells qui viuen en un comunitt utònom mb sldo fiscl positiu, és dir, que rep globlment en inversió de l'Estt més del que port vi impostos, trctin de mntinguts ls qui recuperen 57 cèntims per cd euro que posen l cix comun. Però en fi, què hi frem, encr que el ministre Fernández Díz voldri, mb l fmíli no ens brllrem; si més no, per ixò. Però nem l segon rgument fort de l convers de cp de setmn mb els cosins rgonesos: negtiv obert, frontl, bsolut, permetre que en cs de seprció un prt dels ctlns puguin gudir de doble ncionlitt.
Llegir-ne més
3 de maig de 2014 00:00 h
L primer ond del 2014 del Bròmetre d'Opinió Polític del CEO h servit per rtificr l decntció clrment mjoritàri de l societt ctln en fvor de l independènci de Ctluny. Confirm l impressió que tot el peix és venut des de f un prell d'nys i que, r, cl bussejr molt en les ddes per extreure'n conclusions gire originls. Avui i demà us oferiré les que em semblen més destcdes. Com sempre, qulsevol considerció sobre l'enquest h de prtir de l comprció mb els estudis nteriors. Només les tendències són demoscòpicment il·lustrtives de l relitt.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2012 15:10 h
L btll h començt. Btll dilèctic, és clr. Però en el moment en què el president Ms h prlt mínimment clr —“Ctluñ necessit un Estt propi”— l’llu de comentris insultnts i de rguments i contrrguments per desprestigir l Independènci ctln j s’hn fet notr en els mitjns més cvernícoles (j ens entenem). Hi hurà vàries línies d’tc: por, economi, insolidritt, emocions... Un de les que j s’h presentt i mb forç és l xenòfob, l que firm que voler l independènci de Ctluny és voler expulsr quells que es senten espñols, mb ‘ñ’ i orgull, l Principt.
Llegir-ne més
25 de juny de 2012 19:18 h
Octubre de 1997.Pioltello, un suburbi proper Milà. Per un cúmul de csulitts – l mev predecessor i impulsor del projecte li concedeixen el trsllt- em veig com coordindor interncionl d’un projecte Comenius, i em trobo mb uns compnys de l’escol de Blnes, dues mestres finlndeses i un grupet de portuguesos d’un centre religiós de l’ill de Mdeir en l rebud oficil dels nostres mfitrions de l’institut Mtteotti. Tot i hver rribt el vespre nterior, i hver comprtit un bon vi, un bon sopr i un convers grdble, en rribr l centre de secundàri ens trobem mb l professor de músic i l del tetre que ens hn preprt mb els lumnes de quinze nys un rebud protocolàri.
Llegir-ne més
30 de gener de 2012 18:59 h
Tot just vui es commemor el qurntè niversri de l mtnç, Derry, de ctorze mnifestnts ctòlics. Un cúmul de despropòsits i ftlitt desencdenren l trgèdi, tnmteix l cus profund fou l profund divisió d'Irlnd del Nord, un comunitt dividid entre dues trinxeres, un odi profund i herett, fruit del que no result ltr cos que el virus de l desigultt. Certment, el conflicte irlndès result difícil de comprendre en tot l sev dimensió. És complict fer-ne un nàlisi històric mínimment equittiv. Els mitjns, mb l sev recerc pel què i pel com, sovint obvi l'essènci del perquè.
Llegir-ne més
2 de gener de 2011 08:00 h
Us djunto un rticle publict El Temps el gener del 2010 A més d’un visió globl, unificdor i vitl del llengutge, Herder defens les prticulritts de cd Volk, perquè de l mteix mner que l llengu pot unir tots els homes, tmbé té l cpcitt de diferencir-los entre ells. Així, Herder conclou que el Volksgeist (“l’esperit del poble” o el “cràcter ncionl”) es bs en l llengu i en l litertur populrs. I ell mteix es pregunt: “Té un nció quelcom més preciós que l llengu dels seus pres?” Encr que continu mntenint l ide il•lustrd de l unitt profund de l Humnitt (no oblidem que es deixeble de Knt), Herder prefereix incidir en l diversitt, i insisteix en què no hi h cp model universl per tot l litertur.
Llegir-ne més
31 de març de 2010 05:00 h
S’h escrit i s’h teoritzt molt sobre l globlitzció i l identitt. O millor dir, sobre les conseqüències de l globlitzció pel que f l supervivènci de cultures minoritàries com l nostr, que rrosseguen el problem fegit de no poder comptr mb el recolzment d’un prell d’Estt. Sobre quest problem hi h un mínim de dues visions: un d’elles sosté que l globlitzció port cp l uniformitzció glopnt de l cultur i les formes de vid rreu de món i que quest procés és irreversible. L’ltr visió prteix de l bse que l globlitzció té com contrprtid l revloritzció d’llò que és únic, singulr i distint com r els pïsos i les cultures minoritàries com l nostr.
Llegir-ne més