17 d'octubre de 2019 19:27 h
Al contrri del que diu l Comissió Europe, Ctluny és un qüestió europe de primer ordre. De fet, sempre ho h estt, com mínim d'ençà de 1714. De tot mner, diferènci del Bréxit, els ctlns, en l grn mjori, som sincers europeistes. Ar bé, tmbé estem molt indignts mb l Comissió Europe i d'ltres institucions, molt burocrtitzdes i poc democràtiques de Brussel.les. Ctluny, per l sev històric, sempre h estt un problem/qüestió de tot Europ, De fet, els cstellns sempre hn volgut mnipulr el terme geogrfic “hispàni” o Penínsul Ibèric mb el terme polític molt dogmàtic d’Espny.
Llegir-ne més
30 de desembre de 2018 02:50 h
Podri hver escrit quest rticle molt bns. Per exemple, el di en què vn empresonr Oriol Junquers. O l’tzic cpvespre en què Crme Forcdell ingressà l presó. Ells, i tot l rest del govern. Ells, i tots nosltres. O si més no quells que encr tenim com referent l’horitzó de l’lliberment ncionl. El cúmul de despropòsits és enorme i les penes demndes per prt de l fiscl, un exercici de cinisme. No hi h un equivlent forml Europ de l crisi que viu r mteix l’estt de dret Espny. I és just quest clt llò que confereix quest un dimensió for mesur en el context continentl.
Llegir-ne més
25 d'octubre de 2017 15:50 h
A questes ltures del prtit, després de més de tres dècdes defensnt –d’un mner o ltr– el dret l’utodeterminció de Ctluny –i per extensió de tots els pobles–, r que l Històri ens oblig prendre un decisió, persisteixo en el convenciment que cl proclmr l Repúblic en el ple del pròxim dijous / divendres, el di 26 o 27 d’octubre de 2017. No hi pot hver mrx enrere. Ens vlen dos mndts: el de les eleccions del 27-S i el referèndum vinculnt celebrt el proppsst 1 d’octubre. Tmbé ens vl –com mi bns– el dret interncionl –fixt degudment en l Constitució espnyol, tl com ho reclco en nteriors rticles– i l nov jurisprudènci –Quebec i Escòci– que h sorgit com font tenir en compte l’hor de cercr en el diàleg un solució, en el si d’un estt de dret, l conflicte tàvic entre principi democràtic –o voluntt populr, pcíficment expressd per l vi de l no–violènci– i l’ordre constitucionl.
Llegir-ne més
16 d'octubre de 2016 20:27 h
Aquest diumenge 16 d’octubre s’h celebrt –enguny j f 38 nys que s’orgnitz quest commemorció- l Trobd l Coll de l Mnrell, entre les poblcions d’Agulln i L Vjol (Alt Empordà), en homentge l President Lluís Compnys. L recordnç h estt un cte mgnífic, senzill (però no simple), ple de sentiment, històri en viu, respecte i reivindicció (ncionl i socil). L trobd/homentge l president màrtir h estt presentd per el conegut i prestigiós historidor figuerenc, Enric Pujol, mb l intervenció de qutre excel•lents ordors, Miquel Arnudies (President de l Federció per l defens de llengu i l cultur ctln Ctluny Nord), Jordi Font (Director del museu Memoril de l’exili de L Jonquer), Xvier Diez (Historidor, Escriptor i Articulist) i Teres Jordà (Diputd d’ERC l Congrés dels Diputts) més de l intervenció de l primer tinent d’lclde d’Agulln (Alt Empordà() i l’lclde de les Illes (Ctluny Nord; tot plegt menitzt mb músic en viu del cntutor nord-ctlà Rmon Gul.
Llegir-ne més
17 de juliol de 2016 18:12 h
Com huri explict un informtiu rdiofònic en directe l fi del setge de l’11 de setembre de 1714? Us imgineu poder recuperr un informtiu el 19 de juliol de 1936, di de l’ixecment militr feixist Brcelon? Sembl impossible, perquè en un cs l ràdio no existi, i en l’ltre no s’h conservt girebé cp referènci sonor d’quell di. Encr sembl més inversemblnt que quests hipotètics informtius tinguessin el formt i l tecnologi dels d’r... Però per surrelist que sembli, prtir d’r ixò serà possible: l històri de Ctluny com no l’hs escoltd mi es frà relitt prtir d’quest dilluns 18 de juliol.
Llegir-ne més
10 de març de 2016 00:00 h
Quins misteris que et pos per dvnt l vid! Que ens pos, ixí en plurl, de fet. I no prlo, que tmbé, de qüestions filosòfiques mb tntes opinions i possibilitts com cps i brrets hi h en quest món. Prlo dels misteris que ssoten un pís sense que ni ell en sigui conscient. Això és el que no entenc que pssi encr r mb l'ostrcisme en el qul h residit l figur d'Alexndre Deulofeu (l'Armenter, 1903 - Figueres, 1978) i l sev monumentl teori de l Mtemàtic de l Històri, nom mb el qul Frncesc Pujols v btejr-l l'exili de Frnç.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2015 20:27 h
És un tòpic referir-se l conegud frse de Georges Sntyn de “els pobles que no coneixen l històri, estn condemnts repetir-l”. L històri no es repeteix mi… tot i que sempre ens ofereix curioses coincidències. Del que no tinc cp dubte és que sempre result pedgògic, sempre i qun spiguem extreure les seves lliçons. Aquest estiu, mb l deliberd voluntt d’prtr-me un mic de l tens tmosfer que es congri quests dies en form de cmpny electorl, vig començr rellegir sobre l’oblidt procés de l independènci cubn.
Llegir-ne més
7 de febrer de 2015 21:08 h
Imgino que és for de tot discussió l trnscendènci de l figur de Josep Fontn, un dels historidors europeus més rellevnts del segle psst, i que en els drrers nys està publicnt les, l meu entendre, obres més significtives de l sev extens crrer. Qun llegeixo Fontn tinc un sensció similr l que experimento dvnt d’utors com Tony Judt, Pierre Vilr, Fernnd Brudel o Ferrn Soldevil: un respecte infinit i l consttció de tenir un clàssic entre les mns. Els seus drrers llibres, més (Por el bien del imperio i El futur és un lloc estrny) em vn fer copsr l clrividènci del vell intel·lectul que intent deixr un digne llegt.
Llegir-ne més
7 de gener de 2015 16:25 h
Com que ssumeixo l mev Muvise Réputtion em sento plenment identifict mb Georges Brssens que ssumi que per l fest ncionl preferi restr l llit perquè l musique qui mrche u ps /cel ne me regrde ps. Com bon prt dels lectors, l’utor d’quest post v fer el que v poder (i se’n v sortir!) per estlvir-se el ps per l’exèrcit espnyol, percebut més com un ofens que com un instrument de defens. J se sp, hver de servir en un institució que hvi llençt bombes contr l cs del meu pre, no result precisment estimulnt.
Llegir-ne més
9 de setembre de 2014 13:36 h
L V Dijous, 11 de setembre de 2014, Did Ncionl de Ctluny. L’cte centrl i mssiu d’quest ny serà l V, és dir, es formrà un V mb centenrs de milers de persones ls crrers de Brcelon, un V que ocuprà l Grn Vi de les Corts Ctlnes i l Digonl mb vèrtex l Plç de les Glòries. Els espnyolistes, fent exhibició, un cop més, de l sev ignorànci, firmen que l V és un mnifestció de cràcter nzi. Res més lluny de l veritt. És cert que els nzis vn fer ctes on l gent fei un V però l’origen de l V no és l’Alemny nzi sinó Anglterr.
Llegir-ne més