8 de març de 2019 23:08 h
Que el feminisme sigui cpç de treure només Brcelon 200.000 persones, són prules mjors. El moviment que defens l igultt entre don i home h nt creixent de mner meteòric durnt els drrers nys provocnt un veritble revolució que ny rere ny v escltnt: dones inundnt els medi d’rticles, nous estudis de gènere, més denúncies ls jutjts, i fins i tot ltres spectes més discutibles com el desdoblment de gènere lingüístic. El feminisme és un relitt que h sbut profitr tot l xrx comunictiv de l societt per colr-se fins l drrer rcó de convers de l fmíli més trdicionl del pís.
Llegir-ne més
8 de març de 2018 23:31 h
El Di de l Don més mssiu Ctluny s’h sldt mb un vg generl mb seguiment divers i, sobretot, mb un impressionnt mnifestció de 200.000 persones que h omplert el centre de Brcelon. L ciutdni ctln j no només es mnifest en mss fvor o en contr de l independènci, sinó per un cus específic: el feminisme. Que és, o huri de ser, tenir un sou igul que el dels homes per fer l mteix fein, tenir les mteixes opcions d’ocupr càrrecs directius, no tenir per defecte l totlitt de les càrregues de cures o de l llr, no ptir discrimincions socils de tot men, no ptir violènci o ssetjment per ró de gènere, i un lltg etcèter.
Llegir-ne més
27 de febrer de 2016 15:06 h
F temps que tinc gnes de prlr de feminisme i, en prticulr, de terminologi feminist, però fins r sempre m’he retingut perquè cd cop hi hvi qui m’lertv que, si hgués expresst l mev opinió, m’hurien titllt de msclist, de feixist i de tot men de ml person enemig del gènere femení. Ar bé, hir l’mic Arnu v fer-me notr que, f tres mesos, l pàgin web del servei de prems de l’Ajuntment de Brcelon fins i tot vn encunyr un nov prul per evitr qulsevol referènci l mscle humà: donntge! Donntge en lloc d’homentge! I jo no gunto més, em sgnen els ulls, em plor l ven grmticl i sento el diccionri cremr entre les mns reclmnt defens.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2013 10:38 h
En un moment en què l comunicció és un element centrl de les nostres vides segueixen quednt invisibles spectes lligts les persones. Les xrxes socils, l comunicció digitl, udiovisul, escrit... és fonmentl i ràpid, molt ràpid, i ixò h provoct cnvis en l’orgnitzció del trebll que hn seguit prtint de l’orgnitzció socil del ptrirct i, lhor, hn greujt les condicions de trebll de comunicdores i comunicdors. En quest sentit, els diferents ERO mitjns de comunicció diversos, públics i privts, les mences de retlldes i comidments, l precritzció dels slris i el lloc de trebll, l reform lborl que fect tots els col·lectius de treblldores i treblldors .
Llegir-ne més
7 de juny de 2013 12:18 h
Hi h persones que firmen que les desigultts entre homes i dones s’hn supert i que l crisi fect tothom per igul. Els diferents informes elborts des de l Fundció Mri Aurèli Cpmny demostren que no és ixí, ho diem mb humilitt, però mb convicció. Les desigultts en l’àmbit lborl són grns. Les polítiques de dones vn fer portcions innovdores i importnts, però el no compliment de les lleis i directrius que les promocionen hn cbt mb el cmí cp un mjor equilibri. El cnvi cp l societt informcionl i, per tnt, un trnsició cp un cnvi de l’orgnitzció lborl tmpoc h estt un oportunitt per les dones.
Llegir-ne més
8 de novembre de 2012 23:31 h
Ahir el col·lectiu LGTB celebràvem un molt bon notíci: després de 7 nys d'entrebncs, posicionments ideològics (que no jurídics), desprició-reposició-mndts esgotts-plces vcnts-jutges dimitits i un esglési integrist que h nt expressnt i expndint el seu “mlestr” pel fet que l gent sigui feliç... doncs bé 7 nys després ho celebràvem: El Tribunl Constitucionl emiti un resolució en l que desestimv el recurs d'inconstitucionlitt del Prtit Populr contr el mtrimoni igulitri. Aquest és un bon notíci per l gent del col·lectiu LGTB, l que s'h cst i l que no ens csrem mi, però tmbé per l gent de bé, per l societt.
Llegir-ne més
21 de març de 2011 05:00 h
L’ltre di nv jo pel crrer i vig veure un crtell mb el misstge següent: “Grn fest d’inugurció! Totes les veïnes hi sern benvingudes!”. Com que j tenim l primver quí i l sng un mic lterd, vig pensr que no estri mlment de deixr-m’hi cure, si er cert que l fest en qüestió hi hvi d’hver tntes mestresses; l’únic que em preocupv er si mi, com veí mscle, m’hi deixrien entrr. Un cop hi vig ser, cp problem, pssi, pssi, que veurà el piset. Però, i ls, de noies n’hi hvi poques, i en cnvi, de nois, molts.
Llegir-ne més
19 de març de 2010 07:30 h
Precisment un di bns del di de l don; vui les persones sembl que necessitem tenir un di per cd cos, es celebrv l Tetre Kodk, l Hollywood boulevrd de Los Angeles l 82 edició de l’entreg dels preuts Oscr; esttuet benvolgud per tots els rtistes mb tlent i sense. L prèvi, motiu de celebrció bombo i plterets de l sev commemorció nul v ser, l meu entendre i sigui dit que ni fet expressment, l de premir l millor direcció Kthryn Bigelow; l primer don de l històri de Hollywood en obtenir quest gurdó per l sev pel•lícul “the hurt locker”, trduït cs nostr com “en territori hostil”.
Llegir-ne més