25 de febrer de 2017 13:48 h
Actució vergonyos del Consorci d’Educció de Brcelon envers l'Escol d’Infntil i Primàri Ausiàs Mrch de Les Corts Tothom Les Corts sp que l'Ausiàs Mrch, l'escol públic més ntig del brri (125 nys) és trctd d’empestd. L immens mjori d'immigrnts del brri hi són envits perquè ixí h estt d'ençà que els mics i compnys de for s'hn nt estblint l brri. Si repssem l històri, tmbé pssà mb els immigrnts de l rest d'Espny i tmbé els pobres, i els nens dels pres que no podien conseguir que llurs infnts obtinguessin plç lgun ltre Centre.
Llegir-ne més
1 de gener de 2017 23:38 h
Asseguts l cobert de l nu sobirnist i lbirnt molt llunynment l siluet difus d’Ítc, cobert de boir, ens preprem per frontr l primer lluit d’quest ny que no tindrà res d’idíl·lic, ns l contrri, cldrà lluitr-lo mb totes les nostres forces, perquè és l’ny clu. Els sindicts s’hn despertt quest 2017 mb gnes de guerr contr l Generlitt. Les seccions d’ensenyment de sindicts com CGT, liens l situció crític que està vivint Ctluny nivell pressupostri, hn convoct un vg l’educció públic pel proper 18 de gener, mb l’objectiu d’esclfr l màxim l fse finl del debt pressupostri ctlà sot el pretext de “revertir les retlldes en ensenyment”.
Llegir-ne més
15 de febrer de 2016 11:47 h
El dissbte 6 de febrer més de 300 persones responien l crid fet pels professors de ctlà de l’Éduction Ntionle, prticipnt en un cssold l peu del Cstellet, no j per vnçr, sinó per conservr les engrunes ctuls. El detonnt d’quest protest, l qul podeu mostrr l vostr solidritt signnt quest mnifest de l'APLEC : un reducció d’hores de llengu ctln ls col·legis públics d’ntre un 30% i un 75% segons l’estbliment; fins i tot l supressió pur i simple de l secció bilingüe votd en el drrer Consell d’Administrció del col·legi de Prd.
Llegir-ne més
7 d'abril de 2014 00:18 h
L'AVUI. Actulment i des de f nys no hi h mner d'entendre's mb els nostres veïns. Només volen dilogr sobre el que ells decideixen i proposen que s'h de dilogr, puix totes les nostres propostes reben un "no". No vull viure en un pís que sempre diu "no". Si ells tenen dret dir el que podem fer, nosltres tmbé tenim el dret no obeir l que ells proposen. No m'grd el cmí que ens volen mrcr els crgirts del govern de Mdrid; és un disbrt. Si ells no respecten el nostre Esttut, perquè nosltres hem de reverencir l sev Constitució? Perquè nosltres mi diem, normes i lleis dictdes pel govern centrl que vn contr l'Esttut (i si ho diem, no en fn cs), i ells moltes vegdes ens diuen que decisions preses l Prlment de Ctluny són nticonstitucionls (i en quest cs, muts i l gàbi)? L'EQUIVOCACIÓ.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2013 09:02 h
El clm contr el decret/pl de trilingüisme del govern Buzà, que no deix de ser un excus per crregr-se l immersió lingüístic i nihilr l llengu ctln les Blers, h estt mssiu. Qun j es porten dues setmnes d’ençà de l’inici d’quest vg que, l meu entendres, es pot ctlogr com històric; l qul cos pos de mnifest l forç cívic d’uns docents i de tot un poble contr un executiu que no és més que un sucursl de l Monclo les Illes. No hi h dubte que quest immens mre verd fvor de l’ensenyment públic i l’escol en ctlà, i contr l’utoritrisme, l’immobilisme i el centrlisme neofrnquist del PP, és un excel•lent exemple de fermes socil i rdiclitt democràtic.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2013 21:16 h
Les notes de tll per ccedir l universitt, i sobretot el nombre de plces disponibles per mtriculr-se un crrer cd ny f l mteix por. És el moment de l'ny en què es decideix, en cert mner, el futur d'un promoció. Els tindrem qutre o cinc nys formnt-se perquè després contribueixin construir el pís, o bé estrn deixnt-se l pell en uns estudis que els durn l'bocdor dels turts? Els universitris que comencen el curs 2013-2014 potser j no veurn "S.M. Jun Crlos I, Rey de Espñ" torgnt-los el títol, j que potser Ctluny j no pertny l regne dels Borbó.
Llegir-ne més
17 de maig de 2013 23:02 h
"Queremos que Espñ se UNA, es decir, que tods ls regiones y hombres de ells: ctlnes, ndluces, cstellnos, intelectules, cmpesinos, industriles, etc., se sientn estrechmente unidos en un destino común. "Queremos que Espñ se GRANDE. Si todos los espñoles trbjmos unidos por el bien de l Ptri, como consecuenci de l unidd surgirá l grndez y Espñ, por su poder, volverá ser respetd en el mundo. "Y, por último, queremos un Espñ que, unid y grnde, se LIBRE, es decir, que pued toms sus decisiones con bsolut libertd sin estr sujet polític o económicmente otros píses.
Llegir-ne més
16 de gener de 2013 16:49 h
El Misteri (espnyol) d'Educció és mns d'un person misterios, que confon l'educció físic mb l tísic i l tutori mb l tonteri. No serveix de res l'informe que deix l'educció l cpdvll d'Europ, mb grns dèficits en ciències, mtemàtiques i nglès. No cl dedicr esforços millorr el nivell de l'ensenyment musicl, plàstic o gimnàstic, sinó en tot cs col·locr ordindors (i projectors) totes les ules, per semblr més moderns. No vl l pen trebllr contr el frcàs escolr o contr l'pti, l ml educció o l mnc d'interès de l'lumnt.
Llegir-ne més
11 de gener de 2011 15:47 h
Per motius personls, estic considernt fer un reorientció professionl cp l’ensenyment de l’nglès, i de l’ensenyment en nglès de les ssigntures de geologi, biologi i tecnologi. Qulsevol reorientció professionl és complicd, perquè no tens experiènci en el nou cmp, i potser hi h milers de persones que sí que l tenen, l’experiènci, i de f nys. Mlurdment, veig que l’ensenyment cs nostr no es vlor com huri de ser. Es prl molt de l importànci d’prendre nglès, però els professors d’nglès són en relitt mileuristes en precri.
Llegir-ne més