16 de desembre de 2018 23:34 h
L notíci polític del di, sense cp men de dubte (recordin que vui hi h L Mrtó de TV3), és l victòri clprnt de Jordi Gruper en el procés de primàries del prtit que està gestnt. L segon posició h estt per Adrià Alsin, l’ex cp de comunicció de l’ANC que h fet un cmpny tmbé molt intens. Dels resultts que s’hn dont, només n’hn trnscendit els de prticipció: 9.733 vots vàlids, Jordi Gruper 7.716 i Adrià Alsin 1.933. L victòri sense pl·litius del filòsof mediàtic supernt el 50% dels vots emesos li donen utomàticment l primer posició de l llist que ell mteix h impulst mb quest projecte l qul h conseguit involucrr tmbé l’ANC.
Llegir-ne més
26 de novembre de 2017 22:01 h
Diumenge de precmpny clàssic. Actes de prtit, misstges creuts i entrevistes líders hn bundt qun flt poc més d’un setmn per l’inici de l cmpny. Ciuddnos h fet el primer cte grn mb un Albert River desenfrent comprnt Crles Puigdemont mb Le Pen pel fet d'hver insinut que els ctlns hurien de decidir si volen formr prt de l UE. En un ‘ veure qui l diu més gross’, el líder d’un prtit mb enllços molt tngibles mb l ultrdret, intent ser el més contundent contr l’independentisme. El seu contrincnt és Grcí Albiol, que quest cp de setmn tmbé demnv tncr TV3 fins que no es contrctés ‘gent norml’.
Llegir-ne més
4 de novembre de 2017 22:12 h
Com si es trctessin d’uns terroristes fugitius. L jutgess que j h empresont 10 líders independentistes h emès un ordre interncionl de cerc i cptur i d’empresonment per Crles Puigdemont i els qutre últims consellers del seu govern que es mntenen en llibertt. Es creu mb l veritt bsolut, mb l justíci en l sev possessió pel fet de ser jutgess. Sobretot, és sbedor que té tot un Estt fvor, l seu servei, encntt d’hver-l col·loct l seu lloc. L jutgess Lmel, en un ltre cte de connivènci mb l fiscli, no només li h fet cs emetent un ordre interncionl de cerc i cptur, sinó que tmbé d’empresonment de Puigdemont, Serret, Ponstí, Puig i Comín.
Llegir-ne més
19 de novembre de 2016 12:10 h
Disculpeu que quest punt excedirà un mic les dimensions hbituls, però crec que s'ho vl. El drrer bròmetre del CEO, l tercer ond de 2016, h servit perquè l mjori dels mitjns, tmbé els nostres, s'puntessin pressionr el pís en el sentit del desànim. Result relment decebedor comprovr com, tret d'lgun cs comptt, com el de Roger Tugs l NcióDigitl, girebé cp periodist s'h entretingut nlitzr fons l'enquest, i tots ells s'hn limitt repetir les consignes més evidents (sovint flses) i les més desfvorbles l'independentisme.
Llegir-ne més
27 de juliol de 2016 00:00 h
Més enllà de l'estimt "Temps de Sedició" m'hi torno l bloc, vui, després d'un llrg període de sequer (j em disculpreu) per incidir un mic més en les mervelloses ddes del drrer CEO, en prticulr, pel que f l suport creixent dels ctlns l independènci. Gunyem. Hi h molt fein fer encr, però gunyem. Nítidment. Totes les opercions, del tercerviisme l'espnycnvisme, i tots els ltres ismes del dependentisme s'estvellen contr l solides de l decisió pres, sobretot del 2010 ençà, per un mjori dels ctlns.
Llegir-ne més
10 de setembre de 2015 19:48 h
Molt de compte mb les vlorcions del drrer sondeig del CIS . Si bé tots els sondejos tenen un punt de mnipulció mediàtic considero que, en el seu conjunt, quest enquest no és bon per l'independentisme o, si més no representri un victòri mb moltes febleses, en què el procés podri quedr completment encllt. De fet, d'questes ddes del CIS em preocupen molt els resultts de Ciutdns i el PSC ( els dos prtits surten reforçts en relció mb nteriors sondejos) tmbé em preocup que els 12 del PP podrien ser molts més perquè dispos molt de vot ocult.
Llegir-ne més
7 de juliol de 2015 08:40 h
El drrer bròmetre del CEO, convenient mplifict pels mitjns del dependentisme, està servint per crer un relt rigorosment fls: que l’independentisme v l bix. És un utèntic llàstim que els mitjns ctlns, fins i tot els més fins l procés sobirnist, hgin comprt com un sol home, sense dubtes, el misstge. Tl i com molts experts hn nt posnt de relleu en els drrers mesos, en relitt, llò que s’h modifict linelment no és l’opinió dels ctlns, sinó l mostr emprd per estudir-l. Si en l tercer ond de 2013 un 65,4% dels enquestts volien respondre en ctlà, en el segon de 2015 quest xifr hvi recult l 48,9%; en les mteixes dtes, el nombre d’enquestts que reconeixien el ctlà com llengu pròpi es reduï del 58,4 l 42,4% i els de pre nscut Ctluny bixv del 53,1 l 41%.
Llegir-ne més
21 de maig de 2015 00:00 h
Per qui hgi seguit les enquestes ( les qutre cpitls provincils, l’Hospitlet, Snt Colom, Sbdell, Mtró, Snt Cugt del Vllès o Sitges) que els mitjns ncionls hn nt publicnt durnt l primer prt de l cmpny (qun és legl), hurn comprovt diverses constnts: un de molt clr, pel que f ERC i l CUP, el reitert menysteniment vi cuin d’estimció finl de les seves quotes d’intenció direct de vot, exctment, tot el contrri del trcte dispenst l flmnt joguin de l’estblishment, Ciutdns. Així que, lgú pot tenir un sorpres desgrdble l nit de diumenge.
Llegir-ne més
16 de març de 2015 00:00 h
Em sp greu insistir-hi, però el drrer bròmetre del CEO (encr, estimt lector/ que t’hgi desnimt), des del meu punt de vist, bund en les constnts bàsiques del pís dels drrers nys. Pel que f l qüestió de l independènci, reflecteix l respost un pregunt cnvid. Ar j no es relitz sot l fórmul, pròpi de les preguntes electorls, de “què votri vostè si demà se celebrés un referèndum”, sinó, sot l genèric i potser més pròpi dels desitjos que de l’nlític, “què vol vostè”. L diferènci entre un i ltr pregunt és que f desprèixer pràcticment el nombre d’indecisos i ens ofereix el resultt mb més d’un 92% de prticipció, possibilitt, crec, forç irrel.
Llegir-ne més
5 de març de 2015 00:00 h
Si lgun cos h crcteritzt les enquestes Ctluny des de f nys és l’existènci de (lmenys) dos grns àmbits de vot clrment diferencits. D’un bnd, el bloc trdicionlment ncionlist. L’enquest el situ en l forquill 67-70, mb un desgst respecte enquestes nteriors per ls prtits que vn protgonitzr l’espectcle negocidor posterior l 9-N i premi per l responsbilitt de l CUP. Per primer vegd, però, no es produeix només un redistribució de pesos dins quest espi (mb l’eclosió dels nticpitlistes), sinó un pèrdu de pes net respecte l situció ctul que podri rribr, segons l’enquest, fins l set escons.
Llegir-ne més