14 d'octubre de 2017 21:25 h
Les crítiques furibundes i irrcionls del Prtit Populr i Ciutdns l model eductiu ctlà de l’immerssió lingüst, ixí com l procés cívic de normlitzció lingüístic inicit, ls nys vuitnt del segle psst (mb l primer i excel•lent Director de Polític Lingüístic, Ain Moll) venen de lluny. De fet, el prtit de « Ciuddnos » v nèixer Ctluny, girebé exclusivment, per « odi lingüístic i culturl¨ » contr el ctlà i per trencr l cohesió socil de Ctluny; fins i tot es podri dir que el prtit Ciuddnos és molt més espntyolist/ssimilcionist que el PP (exceptunt, lògicment, el Sr.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2016 15:28 h
Tot i en plen ventur Finlàndi, em ve de gust escriure qutre línies de les reflexions que vig fent mentre les neurones estn en estt de repòs i lhor ctives fixnt-se en cd un dels spectes d’un cultur europe que em sembl tnt diferent l nostr. Ar mteix em trobo Escndinàvi i quí l gent és totlment diferent Ctluny. Generlment, són gent trnquil·l. De fet, és estrny trobr lgun finlndès que s’obri ràpidment mi, essent estrnger. Finlàndi és un pís mb 5 milions de persones i de moment, veig que volen que segueixi essent ixí.
Llegir-ne més
26 de febrer de 2016 12:49 h
El 15 de febrer vrem gudir de l primer sessió de «El meu fill 2.0: Un oportunitt per tornr connectr» càrrec de Frncesc Gru i Ann Codin. L ide d’questes xerrdes mb pres v néixer durnt un reunió de l Comissió d’Educció Digitl com ps previ per editr l segon “Gui Digitl per pres”. L pregunt que ens v portr quí v ser: “Com podem donr consells si no sbem les seves preocupcions? Si volem un gui dign i útil primer hem de prlr mb els fectts”. Així que tres ocells d’un tret: formció in situ, informció útil per l reedició de l gui, i nous continguts eductius per escoles, perquè grvem les sessions i les pengem Youtube.
Llegir-ne més
29 de juliol de 2015 23:09 h
Amb l pràctic totlitt de les propostes electorls configurdes –flt sber qui serà el cndidt de l CUP, que quest dimecres tnc el seu procés de primàries-, sorpres populr inclos, les cndidtures estn ultimnt els progrmes electorls. L independènci serà un dels punts clents, òbviment, però tmbé ho serà l llengu ctln. Sobretot, per prt de Ciuddnos i Prtit Populr, que es disputrn l primer posició en el rànquing de formcions que creen confrontció i divisió fruit d’un conflicte inexistent.
Llegir-ne més
29 d'abril de 2015 12:20 h
Lluny de jutjr el succés les ules de l setmn pssd, tenint en compte que v ser un cs ïllt dins l comunitt eductiv del nostre pís, m’grdri profitr l’vinentes per obrir el debt no sobre el fet en qüestió, sinó sobre l’utoritt d’un professor en l’ctulitt. L violènci escolr no només h ugmentt mb el mltrctment entre els lumnes, més conegut com bullying. Sinó que tmbé fect l mltrctment dels professors. Això no vol dir que fins r els professors estiguessin desprotegits. Tots els centres eductius hn de comptr i donr conèixer un reglment intern que regeixi les relcions entre el professor, els lumnes i els pres.
Llegir-ne més
10 de febrer de 2015 13:53 h
F temps, que des de diferents àmbits com l’economi, el coneixement i tmbé l’educció hi h un necessitt d’innovció rdicl. Un necessitt de generr nous relts prtint de referents nous, de noves significcions. De pensr en futur. lguns dels rdicls que estn experimentnt mb els nous processos d’prenenttge mrcts pels nous prdigmes i les TIC. Tots ells tenen clr que «no podrem superr l crisi eductiv mb el model trdicionl les ules». «Les TIC poden forçr i donr suport ls cnvis necessris de les pràctiques eductives per dptr-les les competències necessàries de les societts del SXXI» Fent referènci quest trencment, Johnson explic que dvnt l prul «innovció» l mjori de persones l interpret com «millor», extrpolnt que mesur que es v innovnt es v perfeccionnt cd vegd més un producte, metodologi o servei.
Llegir-ne més
11 de desembre de 2014 20:45 h
Sot l’llu diri de notícies es vn enterrnt constntment els successos nteriors d’un mner continu i permnent. Pssts uns dies, o unes hores, pocs se’n recorden del que v ser motiu de portd i del que v protgonitzr efímerment l’ctulitt. Es pot prfrsejr que ‘l urgènci de les novetts v en contr de l importànci dels fets’. Això és més significtiu encr qun pss mb qüestions cbdls que ens hurien d’fectr més enllà de l novett puntul del di i que no s’hurien d’oblidr tn ràpid simplement perquè toc ctulitzr sense prr l prems, l ràdio, els telenotícies i els diris digitls.
Llegir-ne més
27 d'agost de 2014 20:39 h
Ens huri de cure l cr de vergony després que f uns dies l Universidd Jio Tong de Xngi v publicr el fmós Rànquing de Xngi, mb les 500 millors universitts del món -donnt importànci l investigció, l formció dels professors, el nombre de publiccions en revistes interncionls de prestigi o vincles mb el món empresril-. Ni rstre de ctlnes per sobre del lloc 150. L primer és l UB, que es trob entre l posició 151 i l 200. L pobr gestió del ministeri d'Educció espnyol és un justificció vàlid, j que bnd de l UB, no hi h cp universitt de l'Estt entre els 200 primers llocs.
Llegir-ne més
14 de juny de 2014 00:00 h
Humilir. Es trct d'humilir-nos. No hn entès que quest poble h dit prou l indignitt, s'h lçt i h dit fins quí hem rribt. Ells mteixos dmeten que el model d'immersió lingüístic funcion. Que, tot i xcres punyents com el frcàs escolr (que solucionrem llrg termini, perquè v molt lligt l nivell de formció dels pres) h genert un pís mb igultt d'oportunitts per tothom. Amb resultts cceptbles pel que f l domini de les dues llengües oficils Ctluny l finl de l'ensenyment obligtori.
Llegir-ne més
21 de març de 2014 10:55 h
Arribts quest secció, el lector j hurà llegit un nombre considerble d'opinions, idees i possibles solucions sobre el sistem eductiu ctul. És més, pot ser, fins i tot, que j n'estigui frt d'quest tem. Si és ixí, perdoni'm, però quest rticle bord l problemàtic ctul sobre l discriminció de les rts en el sistem eductiu dels nostres temps.Pot ser que quest firmció sorprengui l lector, les rts estn presents durnt l Primàri i fins i tot secundri, pot dir. És cert, però les disciplines rtístiques en cp cs deixen de ser considerdes com menors, com menys importnts.
Llegir-ne més