11 de desembre de 2014 20:45 h
Sot l’llu diri de notícies es vn enterrnt constntment els successos nteriors d’un mner continu i permnent. Pssts uns dies, o unes hores, pocs se’n recorden del que v ser motiu de portd i del que v protgonitzr efímerment l’ctulitt. Es pot prfrsejr que ‘l urgènci de les novetts v en contr de l importànci dels fets’. Això és més significtiu encr qun pss mb qüestions cbdls que ens hurien d’fectr més enllà de l novett puntul del di i que no s’hurien d’oblidr tn ràpid simplement perquè toc ctulitzr sense prr l prems, l ràdio, els telenotícies i els diris digitls.
Llegir-ne més
4 de setembre de 2013 10:52 h
L mjori de l poblció que té un lloc de trebll (tenint en compte que Ctluny j té un tx d’tur de prop del 25 %)h retornt j l seu lloc. El retorn ve compnyt d’un ond de propostes i notícies que j ens temíem durnt els mesos estivls: més sobre Bárcens, propost de reform de les pensions, un 36’4% de persones inscrites l’tur que no cobren cp tipus de prestció... poques bones notícies. Mlgrt que hi hvi qui ugurv un cert millor de l’economi. Cert és que,d’lgunes psses enrere que s’hvien fet, s’ hn tingut tímides, però importnts, victòries: sentènci fvorble l recuperció de l pg de Ndl del personl funcionri, cord de TV3, l sentènci del Tribunl Suprem per tl de restblir l obligtoriett de protecció sot el règim de l Segurett socil de becris i becàries.
Llegir-ne més
31 de juliol de 2013 10:14 h
Durnt els mesos de juliol i gost l mjori de treblldores i treblldors exerceix el dret l descns nul. Això cd cop es f més difícil mb l precritzció de les condicions de trebll i l situció econòmic de l clsse treblldor. Ahir, 30 de juliol, UGT Ctluny present un informe en el que es recull que, des de l’ny 2008, l’increment de les persones registrdes l’tur h ugmentt un 110,38%, mentre que les persones beneficiàries d’lgun tipus de prestció hn ugmentt un 72,98% i les que no cobren prestció un 236,35%.
Llegir-ne més
26 de juny de 2013 17:06 h
L violènci contr les dones està considerd per l’Orgnitzció Mundil de l Slut (OMS) un greu problem de slut públic de proporcions epidèmiques. Segons un informe publict el 35% de les dones del món pteixen, o hn ptit, lgun tipus de violènci. L’informe elbort titult “Estimcions mundils i regionls de l violènci contr l don: prevlenç i efectes de l violènci conjugl i de l violènci sexul no conjugl en l slut” és el primer estudi mb ddes d’rreu del món i que estbleix l prevlenç de l violènci msclist.
Llegir-ne més
7 de juny de 2013 12:18 h
Hi h persones que firmen que les desigultts entre homes i dones s’hn supert i que l crisi fect tothom per igul. Els diferents informes elborts des de l Fundció Mri Aurèli Cpmny demostren que no és ixí, ho diem mb humilitt, però mb convicció. Les desigultts en l’àmbit lborl són grns. Les polítiques de dones vn fer portcions innovdores i importnts, però el no compliment de les lleis i directrius que les promocionen hn cbt mb el cmí cp un mjor equilibri. El cnvi cp l societt informcionl i, per tnt, un trnsició cp un cnvi de l’orgnitzció lborl tmpoc h estt un oportunitt per les dones.
Llegir-ne més
8 de novembre de 2012 23:31 h
Ahir el col·lectiu LGTB celebràvem un molt bon notíci: després de 7 nys d'entrebncs, posicionments ideològics (que no jurídics), desprició-reposició-mndts esgotts-plces vcnts-jutges dimitits i un esglési integrist que h nt expressnt i expndint el seu “mlestr” pel fet que l gent sigui feliç... doncs bé 7 nys després ho celebràvem: El Tribunl Constitucionl emiti un resolució en l que desestimv el recurs d'inconstitucionlitt del Prtit Populr contr el mtrimoni igulitri. Aquest és un bon notíci per l gent del col·lectiu LGTB, l que s'h cst i l que no ens csrem mi, però tmbé per l gent de bé, per l societt.
Llegir-ne més
27 d'octubre de 2010 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle pregut l número 1374 d'El Temps el 12 d'octubre de 2010. Més enllà de les polèmiques sobre el pper dels sindicts, és evident que hi h motius més que suficients per protestr contr l gestió econòmic del govern socilist espnyol i contr l'herènci de l'nterior govern populr, tnt pel que f l bomboll finncer i immobiliàri, com l model impositiu. I, en quest sentit, només cl recordr el 20% d'tur sobre el conjunt de l poblció ctiv (sense tenir en compte les prejubilcions i les persones turdes que segueixen cursos de formció).
Llegir-ne més