7 de juliol de 2015 08:40 h
El drrer bròmetre del CEO, convenient mplifict pels mitjns del dependentisme, està servint per crer un relt rigorosment fls: que l’independentisme v l bix. És un utèntic llàstim que els mitjns ctlns, fins i tot els més fins l procés sobirnist, hgin comprt com un sol home, sense dubtes, el misstge. Tl i com molts experts hn nt posnt de relleu en els drrers mesos, en relitt, llò que s’h modifict linelment no és l’opinió dels ctlns, sinó l mostr emprd per estudir-l. Si en l tercer ond de 2013 un 65,4% dels enquestts volien respondre en ctlà, en el segon de 2015 quest xifr hvi recult l 48,9%; en les mteixes dtes, el nombre d’enquestts que reconeixien el ctlà com llengu pròpi es reduï del 58,4 l 42,4% i els de pre nscut Ctluny bixv del 53,1 l 41%.
Llegir-ne més
14 de maig de 2015 00:00 h
A l fein, un compny m’explic un escen d’utobús d’un grup de jubilts: el que port l veu cntnt mnifest el seu prer que cl votr Ciuddnos, després d’hver sentit l’enèssim compreixenç-crt ls reis d’Albert River l Sext per explicr que pujrà no sé qunt les pensions. Tngibles. Molts electors es decnten per propostes tngibles. Nosltres hem embrrnct en el terreny dels grns principis (ep, que cl defensr-los, i tnt!) i no cbem d’rribr trepitjr el terr, enfngr-nos. A ser tn vius (o demgogs, si voleu veure-ho de l’ltre cntó) com ells.
Llegir-ne més
26 de febrer de 2015 00:00 h
Heu llegit bé: em refereixo l dependènci, l’etiquet que correspon l’esttus polític contrri l que desitgen per l seu pís milions de ctlns. Tot sovint, sberuts opindors prtidris de l’ordre, l’estbilitt i l’sttu quo (molts d’ells, per cert, que es reclmen decididment d’esquerres!), ls quls veiem, sovint mb vergony lien, l servei i de brcet de l’estblishment per turr el procés d’independènci del nostre pís, costumen posr de relleu en les seves compreixences ls mitjns, l mínim oportunitt, les múltiples incerteses que gener el procés.
Llegir-ne més
12 de febrer de 2015 00:00 h
F pocs dies els mitjns d’quí recollien l notíci de l dimissió de Brin Willims, un dels presentdors estrell de l NBC, per hver post mss sl i pebre l sev experiènci durnt un tc sofert l’Irq per tropes mericnes les que compnyv. En quell pís que per tntes coses critiquem (sovint, mb ró) se supos que un flt tn clr l veritt, ben demostrd, fect l credibilitt d’un periodist fins fer invible l sev continuïtt en llocs de responsbilitt comunictiv. Prl·lelment, Ctluny, quest setmn hem viscut el cs Màrius Crol.
Llegir-ne més
2 de febrer de 2015 00:00 h
Com en girebé tot, l’espnyolisme f trmp. En l qüestió lingüístic, crreguen contr el sistem d’immersió (com tothom sp, més teòric que rel l nostre pís) sot l bnder de l llibertt: els pres tenen dret escollir l llengu de l’educció dels seus fills; nturlment, en el cs que siguin espnyols i de llengu cstelln, perquè si són estrngers o prlnts d’ltres llengües peninsulrs, de l’rgonès l gllec, leshores, res de res. Per ixò sobten rticles curulls de supremcisme lingüístic com el de Frncisco M.
Llegir-ne més
22 de gener de 2015 00:36 h
Dos exemples en poques hores d’un mteix estrtègi. L mentid per l mentid, mb l’objectiu de construir un imginri en benefici de l sev cus polític. De mític cl qulificr l’nècdot (que és, en relitt, ctegori) d’un crt recent d’un lector l diri comtl, que h estt objecte de bef les xrxes socils. L sign un tl Nin Agustin Snllehí (per mbientr-vos, poseu-hi veu nsl prtir d’quí) i port per títol “Bibliotecs sólo en ctlán”. “Denunci” l presènci mssiv, girebé únic, de l llengu ctln entre els llibres que es conserven l bibliotec municipl de Srrià-Snt Gervsi.
Llegir-ne més
25 de setembre de 2014 00:00 h
Fins on sé, el Grn Timoner està preprnt un cte de signtur del decret de convoctòri de l Consult del 9-N de grn solemnitt. Serà l Plu de l Generlitt, un bonic edifici medievl i renixentist que podem ensenyr ls digntris i ls periodistes estrngers mb l’explicció que som dvnt un institució (ep, Sory, tenció!) mb més de 650 nys d’històri. En l’ny del Tricentenri, quest cte constituirà un episodi remrcble en el procés, volgudment relligt mb l històri del ctlnisme i de l institució de govern del pís.
Llegir-ne més
18 d'agost de 2014 00:00 h
Avui ho frem un mic més llrg, Molt de trd en trd, com suposo girebé tothom, surfejo mb el meu nom l xrx. F uns dies vig descobrir mb sorpres com el 2 d'gost, el compte oficil del portveu de Societt Civil Ctln, Josep Rmon Bosch, em dedicv el següent tuit: Miguel Perez Vlle. Un ptriot ctlà l servei de l Blnc Serr. Perilloses mistts. ¿Qué coño es l UDEF?. http://t.co/867IozMAhJ — josep rmon bosch (@joseprmonbosch) August 2, 2014 Crec que semblnt menció, encr que pressd, mereix un comentri perquè retrt l psicologi del persontge i el que represent ell i els seus l nostre pís.
Llegir-ne més
14 d'agost de 2014 00:00 h
Encr que mb retrd no em puc estr de fer-ne el comentri. Diumenge psst el diri que v nomenr l'exhonorble Jordi Pujol "espñol del ño" ens v obsequir mb un entrevist l grn Mrio Vrgs Llos, r impulsor d'un pltform nti-sobirnist (ep, ctln, no espnyol ni perun). El titulr de portd er molt i molt clridor: l mjori dels ctlns no vol seprr-se d'Espny. Nturlment, l contundènci i l simplicitt nlític del premi nobel vn suscitr les xrxes socils un xivrri monumentl; fins i tot, mb propostes que Cmeron i Slmond bndonin el referèndum de 18 de setembre Escòci i fcin economi tot preguntnt l bo d'en Mrio què és el que de debò volen els escocesos.
Llegir-ne més
7 d'agost de 2014 00:00 h
A mesur que ens proximem l moment culminnt, qun l nostr clsse dirigent hurà de trir entre desobeir el Tribunl Constitucionl o l mjori del seu poble mobilitzt, s'esmolen els rguments en un i ltre sentit. Un dels que llegim i escoltem mb freqüènci per justificr el desestiment en l Consult, qun sigui prohibid des de Mdrid, és quell que diu que hem d'orgnitzr un Consult en l qul prticipin els del sí i els del no. Correcte. Així h de ser. Els nostres poders públics i els obsevdors interncionls que convoquem l'efecte hn de grntir un procés electorl net i trnsprent, en el qul puguin concórrer totes les opcions i puguin expressr-se lliurement tots els posicionments.
Llegir-ne més