15 de desembre de 2019 21:42 h
Ctluny és, r mteix, un pís l deriv. Un deriv tràgic d’idees on sembl que ningú –ni polítics ni ideòlegs– vulgui ps enfilr cp propost que no sigui improvisr remolc d’un repressió implcble. No estic dient que tornem l feliç èpoc dels fulls de rut volubles i poc plusibles. Sobretot en quells csos en què les propostes no encixen mb l voluntt dels promotors. Sempre he cregut que obr i pensment formen un vincle indestrible. L’esperit de l veritt i un form de copsr el món depèn que l intenció –llò que es vol– sigui sostenible –i relitzble– en el temps i tmbé en l’espi.
Llegir-ne més
26 d'octubre de 2019 23:57 h
El psst divendres 25 d'octubre es v signr Brcelon l Declrció de l Llotj de Mr entre prtits i forces polítiques ctlnes, bsques, gllegues, vlencines i illenques mb dos punts comuns essencils: l'lliberment de tots els presos polítics i que Ctluny pugui exercir l'inlienble dret l'utodeterminció dels pobles. .Em sembl molt bé; j que considero que quest declrció és un ps endvnt per tl de reclmr els drets democràtics i socils dels pobles i, lhor, represent un toc d'tenció l govern i l'Estt espnyol pel seu utoritrisme i pel neofrnquisme incrustt en totes les institucions públiques espnyoles.
Llegir-ne més
25 d'octubre de 2019 22:23 h
Dvnt de les tzgides del poder imperil espnyol i les disfuncions de l sev justíci un grup de vlents jurites, un setnten, dels col.lectius Drets, Querellts per l Repúblic i Associció Atenes hn signt i fet públñic un mnifest- que jo l’he btejt com el mnifest del sentit comú- contr el greu i continut ús polític de l justíci l’Estt espnyol. No hi h dubte que les filtrcions, mitjns de comunicció crpetovetònics, unionistes i ssimilcionistes de l cpitl de l’ltiplà cstellà del cs de les detencions, f unes setmnes, dels set CDR de l zon del Vllès i Oson , custs de terrorisme és grvíssim.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2019 19:27 h
Al contrri del que diu l Comissió Europe, Ctluny és un qüestió europe de primer ordre. De fet, sempre ho h estt, com mínim d'ençà de 1714. De tot mner, diferènci del Bréxit, els ctlns, en l grn mjori, som sincers europeistes. Ar bé, tmbé estem molt indignts mb l Comissió Europe i d'ltres institucions, molt burocrtitzdes i poc democràtiques de Brussel.les. Ctluny, per l sev històric, sempre h estt un problem/qüestió de tot Europ, De fet, els cstellns sempre hn volgut mnipulr el terme geogrfic “hispàni” o Penínsul Ibèric mb el terme polític molt dogmàtic d’Espny.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2019 02:00 h
Dir que l’Estt espnyol h entrt fons pel que f l repressió polític de l’independentisme Ctluny és com no dir res. Perquè no tn sols viu l repressió de l frs del judici que h conculct en els drreres mesos els principis més fonmentls de l'rt del dret. Al cpdvll, hi h nombroses cuses obertes r mteix contr el moviment d’emncipció ncionl –o bé prticulrs que hi hn prticipt de tot cor– encpçldes pel jutjt número 13 de Brcelon i l sev infinit instrucció. O, ixí mteix, mb les ctucions per prt del TSJC i de l inefble Junt Electorl mb relció tot llò que té un connexió –direct o bé indirect– mb l llibertt d’expressió.
Llegir-ne més
8 d'octubre de 2019 13:57 h
Molts milers, milions de Ctlns estem espernt l sentènci del procés per prt del Tribunl Suprem mb seu Mdrid mb inquietud i ngoix. Un grn mjori intuïm que serà un sentènci dur i injust. Més que un sentènci f l sensció que es trct d'un venjnç, d'un form més de repressió trvés d'un poder judicil molt polititzt i molt poc independent. Mentrestnt, l immunitt de Junquers com europrlmenrri se n'h nt fer punyetes, mlgrt que l UE hi hgi molts prtits, ssocicions, prlmentris i personlitts polítiques que expressen l sev indignció dvnt de l mgn injustíci de l'existenci de presos polítics l'Estt espnyol i de les ctucions prepotents d'un Tribunl Suprem que f l fein brut ls polítics espnyols.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2019 09:44 h
L’Exposició “Pistges desitjts”, que es v inugurr el psst dissbte 28 de setemebre restrà obert fins el 27 octubre de 2019 L'Estció interncionl de Portbou, l locl de L'ntig Sl de Dunes. L'horri l públic és ; de dilluns divendres 16 20 h dissbtes de 10 14 h i de 17 20 h i diumenges de 10 14 h .Aquest és un exposició que relt de form molt explícit els pistges relcionts mb l Fronter slvtge, i tot plegt vincult mb el pensment de Wlter Benjmin .
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2019 00:20 h
L'indispensble servei postl de Correus és quelcom que cd di v pitjor. Quines són/serien les cuses d'quest empitjorment ? D'entrd cl dir que el grn problem de Correus és que segueix un model lborl i socil ultrprecri, de cpitlisme siàtic. D'enç del nys 90 del segle psst Correus v esdevenir un orgnisme utònom semi-públic i, pultinment l privtitzció, s'h nt degrndnt el servei i precritzt les condicions lborls dels treblldors. D'quest mner, bnd de l degrdció i l privtitzció un ltr cus del ml servei de Correus és l discriminció; és dir, tenen preferènci dels pquets d'Amzon per dmunt de tots els ltres productes.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2019 22:42 h
En els drrers temps l'Estt espnyol -l sev superestructur- h ctivt un estrtègi pervers, mquivèl•lic i ntidemocràtic contr el pcífic moviment sobirnist ctlà en què l primer víctim hn estt els CDR's. És trct de crer un fls relt segons el qul un prt de l’independentisme seri violent, però tindri vinculcions mb el poder polític, per tl de poder justificr -sobretot de cr Europ l UE- que un prt del moviment utodeterminist de Ctluny és terrorist i, d 'quest mner intentr inhbilitr el President Torr i tornr demnr l’extrdicció de l'expresident Puigdemont.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2019 01:15 h
L pur relitt és, que mlgrt tot, un gernció -600.000 persones- s’h concentrt de form mssiv l voltnt d’un ide clr: l independènci de Ctluny. L pur relitt és que quest ide ens rond i que els prtits sobirnistes no sben com fer-s’ho per esborrr l constànci de tot un poble –o d’un prt d’quest que vol persistir en l noció d’emncipció ncionl. En quest sentit, crid l’tenció el bll de xifres –àdhuc l prems ctln– en un intent reiterdment fllit de rebixr l intensitt del moviment.
Llegir-ne més