2 d'octubre de 2019 20:06 h
Mlurdment, mentre seguim l'estt espnyol, quest en lloc de fer-se mble ls nostres ulls, segueix intentnt esmicolr l nostr cultur. En quest cs, i trvés de l'Advocci de l'Estt, h considert que el Pís Vlencià huri de comunicr-se en cstellà l rest d'utonomies, inclos l ctln i l bler, perquè el "vlencià" és només oficil l Pís Vlencià. O sigui, de fcto ens estn dient que vlencià i ctlà són idiomes diferents, però encr pitjor, l'Advocci de l'Estt diu tot un Govern de l Generlitt Vlencin, com s'h de dirigir d'ltres comunitts.
Llegir-ne més
25 de juliol de 2019 09:36 h
L nostr estimd llengu ctln s'està minoritznt mrxes forçdes. Si fem un cop d'ull les drreres estdístiques de l'ús del ctlà., 2018, només un 8% de les sentències judicils ls jutjts ctlns vren ser redctdes en ctlà. A les escoles ctlnes, l’hor del pti, només el 16% dels nens prlen ctlà. A principis del segle XX, f 120 nys, el 96% de l poblció de Ctluny er ctlnoprlnt; r només ho fés el 30%. L llengu ctln gonitz en el seu propi territori.
Llegir-ne més
8 de juny de 2019 20:31 h
A Ctluny result que fn flt molts més jutges, i l’ús del ctlà h minvt d’un mner importnt. Per ltr bnd, l’Administrció de Justíci Ctluny, hores d'r, té un grvíssim problem -funcionl, legl i socil- dels funcionris interins, els quls podrien nr l crrer en un termini entre un o dos nys. El problem integrl de l Justici cs nostr és que en quest sector no s`plic el que diu l llei ctulment en vigor. No s’plic ni l’Esttut del 2006 ( que és un llei orgànic espnyol) ni les lleis referents l ctlà; és dir, no s'plic el que diu l'utonomi ctln.
Llegir-ne més
28 de maig de 2019 22:42 h
Com és possible que, segons les estdístiques oficils, l'ny 2018 Ctluny, només es vn redctr un 5% de sentències judicils en ctlà ? Cl tenir present que, l'ny 2017, vn representr el 8% i el 2003 -ny en què es v plicr diversos Jutjts de Ctluny un Pl pilot de ctlà- es v rribr l 30% de les sentències redctdes en ctlà, i en lguns territoris com les comrques guironines es v superr, de llrg, el 40% . No pot ser, de cp de les mneres que, l’Administrció de Justíci cs nostr, ny rere ny, l’ús del ctlà vgi un ritme tn ccelert cp l més bsolut desprició i substitució lingüístic.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2018 23:02 h
Diumenge 26 d’gost cp les 11 del mtí, l Port de Llnçà. L’estiu, si més no turístic, j v de bix; però un dels busos de l llibertt d’Òmnium, com dies bns Roses i Giron, h fet escl l cpitl de l Mr d’Amunt. Un servidor com voluntri que reprteix postls en llengu ngles, ls turistes i visitts, tot coneixent bé el territori pot constr que l grn mjori del turisme, de més enllà dels Pirineus, és en un 90% frncòfon (i molt especilment de l’Estt frncès).
Llegir-ne més
8 de juny de 2018 23:49 h
Els presidents de Ctluny i Espny es reunirn en els propers dies, després d’hver prlt per telèfon. Sobre l tul, “normlitzr” l situció l Principt, per Pedro Sánchez, i prlr del dret l’utodeterminció, per prt de Quim Torr. Les converses prometen... no rribr cp cord, i no servir perquè els independentistes vegin un escletx obert per conseguir el seu somni. L portveu del nou govern espnyol, en l rod de prems posterior l Consell de Ministres, j h dit que de dret l’utodeterminció, ni prlr-ne.
Llegir-ne més
20 de maig de 2018 13:17 h
Primer v ser el vlencià, després v ser el bler, l cp d'un temps v ser el LAPAO i, tot seguit, el tbernès de Tbàrni, l'enèsim invent per intentr dividir l societt ctln. L desgràci és que lguns d'quest invents desfortunts i científics h tingut seguidors i h reexit: l'ltre di, qun vig obrir l pàgin web de l'Agènci Tributàri, em vig trobr que seprven entre ctlà i vlencià, com si fossin dues llengües diferents, però el text er igul, l qul cos demostr que és l mteix llengu.
Llegir-ne més
30 d'abril de 2018 23:05 h
Ctluny sempre h estt l pioner l’Estt. No només històricment, mb desenvolupments industrils, econòmics i socils, sinó que tmbé ideològics. Qun l monrqui espnyol er intocble yprincipis d’quest segle, les crítiques i burles vn començr proliferr. Anys després Jon Crles I j teni prou cldo de cultiu en contr ell per bdicr. Després li v venir el torn l Tribunl Constitucionl, que tmbé v començr rebre crítiques des del Principt durnt els vergonyosos qutre nys que v llrgr-se l sentènci de l’Esttut.
Llegir-ne més
16 de febrer de 2018 23:41 h
El govern de Rjoy està determint rebentr l immersió lingüístic per l vi ràpid, i estlvint-se els mil obstcles que els huri ocsiont en condicions normls. Avui ho h tornt demostrr, mb el ministre d'Educció confirmnt que pensen grntir que els pres puguin trir entre el cstellà i el ctlà com llengu vehiculr l'educció. I no de form individul, sinó de form col·lectiv. A què es refereix? No ho h clrit, però és obvi que Mdrid vol que el procediment ctul per demnr el cstellà com llengu preferent, que no rrosseg ni 100 fmílies l'ny, sigui més senzill i estigui l mà de qulsevol sense mss complexitt.
Llegir-ne més
15 de febrer de 2018 22:01 h
El prtit de River i Arrimds pretén ( mitjnçnt un proposició de llei l Congrés) que el ctlà, i les ltres llengües cooficils de lEstt espñol, deixin de ser un requisit per ccedir l funció públic. Això, bnd de ser un mesur ideològic molt uniformitzdor, ssimilcionist, lingüicid, i reccionàri implicri un cop de destrl contr l cohesió socil, un tc brutl contr els drets lingüístics, individuls i col.lectis, i un violció de l Crt Europe de les Llengües Regionls i/o Minoritàries, ixí com de l’Esttut de Ctluny de 2006 il Llei de Polític Lingúistic 1/1998 A més, quest propost de Cs seri un torpede contr l líni de flotció de l convivènci Ctluny i un problem importnt perquè l’dministrció ctln pogués exercir correctment l sev fein, sense cp men de discrimincions.
Llegir-ne més