11 d'octubre de 2015 08:46 h
A hores d’r, l’utonomi de Ctluny és completment mort. L’Esttut del 2006, tot i les retlldes inicils, és pper mullt : h esdevingut un ein rovelld que no serveix per res. Un exemple clr d’ixò el tenim en què, drrerment, el Tribunl Constitucionl espnyol (TC) h suspès l llei de mesures contr l pobres energètic i els deutes hipotecris, ixí com l llei de comerç que regul les grns superfícies comercils. Ctluny és un nció sense estt que pteix un trcte discrimintori totl.
Llegir-ne més
8 de juliol de 2014 22:24 h
Les reformes del govern espnyol, millor dit, l regressiv contrreform centrlitzdor i ntisocil continu fent cmí, com un picondor, mb l mà uniformist del PP (mb l inestimble jud de l reccionàri FAES). Tnt en l'àmbit de l'educció, mb l inefble llei Wert, com en l'àmbit de l justíci i, sobretot, en l qüestió de l'dministrció locl, l insensibilitt de l'executiu de Rjoy envers l democràci de proximitt és totl. Això és quelcom terriblement lmentble. Però el món locl ctlà h escltt: 850 municipis de Ctluny s'hn plntt.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2013 09:02 h
El clm contr el decret/pl de trilingüisme del govern Buzà, que no deix de ser un excus per crregr-se l immersió lingüístic i nihilr l llengu ctln les Blers, h estt mssiu. Qun j es porten dues setmnes d’ençà de l’inici d’quest vg que, l meu entendres, es pot ctlogr com històric; l qul cos pos de mnifest l forç cívic d’uns docents i de tot un poble contr un executiu que no és més que un sucursl de l Monclo les Illes. No hi h dubte que quest immens mre verd fvor de l’ensenyment públic i l’escol en ctlà, i contr l’utoritrisme, l’immobilisme i el centrlisme neofrnquist del PP, és un excel•lent exemple de fermes socil i rdiclitt democràtic.
Llegir-ne més
8 de març de 2013 19:50 h
El model comercil que pretén imposr el govern centrl, tot suspenent l llei ctln per tl de liberlitzr (descontrolr) els horris comercils i fvorir les grns superfícies és denigrnt; no només v en contr del petit comercint, sinó tmbé contr el consumidor; contr l cohesió socil, contr els sectors precris que tenen greus dificultts per desplçr-se les grns àrees comercils de les perifèries urbnes. De fet, questes polítiques funestes, suïcides, d’fvorir les grns superfícies i deixr en l’ostrcisme el petit comerç provoquen greus problemes urbnístics i de mobilitt; fins i tot l’Estt frncès, on questes polítiques f molts nys que s’pliquen, r intenten fer mrx enrere; j que l’estt veí lguns juntments i l’Estt centrl s’hn vist obligts destinr molts diners de l’erri públic per intentr incentivr el comerç l centres urbns, rrsnts per questes polítiques nefstes i, sobretot, per subvencionr el trnsport l gent grn per nr les superfícies extrurbnes.
Llegir-ne més
22 de gener de 2013 16:08 h
Tinc 50 nys i en f, girebé 40, que sóc usuri del tren convencionl. Doncs bé, observo, percebo mb inquietud i preocupció l polític que es port terme en mtèri ferroviàri, en el sentit que sembl que només existeixi l’Alt Velocitt ; i que, per rons polítiques i econòmiques ntiqudes, s’intenti bndejr, de totes totes, el tren convencionl : el tren socil, territoril i de proximitt, que f servir l grn mjori bsolut de l poblció ctln .
Llegir-ne més
18 de gener de 2011 23:10 h
Result curiós veure com després que l cmpny electorl sigui rïm fet most, l'Espny més jcobin (n'hi h lgun ltr?) torn sltr en escen per mrcr múscul mb el seu home més mediàtic, Jose Mri Aznr. No f flt ser un politòleg excepcionl per sber que l'expresident del Prtit Populr és l person que mrc l'gend ideològic de tot l'estt. A trvés dels mitjns de comunicció mssius dels quls dispos i de les pressions que l sev figur exerceix en el seu prtit, és sempre un compàs seguir no només per l sev mitj Espny, sinó per l totlitt dels que mirnt-se l mirll, es veuen espnyols.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2010 16:48 h
Les mesures uniformitzdores (lopitzdores) que propos el Bnc d’Espny són molt polítiques i gens originls . De fet, sembl que el Bnc d’Espny es vol convertir en un segon “Defensor del Pueblo”, per nr en contr de les justes spircions del poble de Ctluny . Això de culpr les utonomies del descontrol del dèficit públic, i més insinur que Ctluny té mss delegcions exteriors és no entendre el problem que pteix l’Estt espnyol en l’àmbit territoril. Aquí es pot consttr el frcàs del “cfè per tothom utonòmic” i més que l’estt centrl no h fet els deures; és dir, no h suprimit l’estructur dministrtiv que j h estt trnsferid les Comunitts utònomes.
Llegir-ne més
24 de març de 2010 05:00 h
Hi h coses que no cnvien mi. Un d’elles és el predomini de l visió en clu centrlist de l’rticulció territoril de l’Estt espnyol –i de tot l penínsul Ibèric m’treviri dir. Dies enrere comentv l’ncronisme que represent mntenir l’obligtoriett de l provínci en el mrc de l’Estt utonòmic que deriv de l Constitució del 1978. ¿Quin sentit té mntenir les províncies —comentv— qun seri forç més pràctic que cd Comunitt Autònom orgnitzés el seu territori de l form que li fos més convenient?.
Llegir-ne més