15 de desembre de 2019 21:42 h
Ctluny és, r mteix, un pís l deriv. Un deriv tràgic d’idees on sembl que ningú –ni polítics ni ideòlegs– vulgui ps enfilr cp propost que no sigui improvisr remolc d’un repressió implcble. No estic dient que tornem l feliç èpoc dels fulls de rut volubles i poc plusibles. Sobretot en quells csos en què les propostes no encixen mb l voluntt dels promotors. Sempre he cregut que obr i pensment formen un vincle indestrible. L’esperit de l veritt i un form de copsr el món depèn que l intenció –llò que es vol– sigui sostenible –i relitzble– en el temps i tmbé en l’espi.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2019 21:58 h
Josep Gurdiol, exntrendor del Brç i ctul “coch” del Mchester City, en un excel•lent nglès, v prlr publicment, el psst divendres 18 d’octubre, del contenciós ctlà/cstellà, tot fent servir unes prules molt intel•ligents, crregdes de sentit comú. Pep Gurdiol v dir, tot fent un crid l clm, que h rribt l’hor que l Comunitt Interncionl, l UE, l Comissió Europe i el Regne Unit de l Grn Bretny hn intervenir, hn de medir en el contenciós ctlà/Europeu, per tl de solucionr de debò el “problem” del Regne d’Espny mb Ctluny.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2019 17:40 h
Quim Torr està pssnt pels moments més crítics de l sev presidènci, si és que n'h tingut lgun que no ho hgi estt. Després de mesos nuncint bombo i plterets que estv fent reunions mb els prtits sobirnistes per tl de trobr un posicionment conjunt per respondre l sentènci, el nufrgi temut h rribt quest dijous l Prlment. En un ple sense votcions, h intervingut per dir que es tornrà exercir l'utodeterminció bns que s'cbi l legisltur. J sigui mb un consult pctd mb l'Estt, mb un referèndum unilterl, o mb unes eleccions plebiscitàries.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2019 01:15 h
L pur relitt és, que mlgrt tot, un gernció -600.000 persones- s’h concentrt de form mssiv l voltnt d’un ide clr: l independènci de Ctluny. L pur relitt és que quest ide ens rond i que els prtits sobirnistes no sben com fer-s’ho per esborrr l constànci de tot un poble –o d’un prt d’quest que vol persistir en l noció d’emncipció ncionl. En quest sentit, crid l’tenció el bll de xifres –àdhuc l prems ctln– en un intent reiterdment fllit de rebixr l intensitt del moviment.
Llegir-ne més
16 de març de 2019 22:01 h
Ah! L imtge pletòric d’un Mdrid en ple crepuscle del di mb desenes de milers de ctlns, però tmbé de gent vingud d’ltres ncions del territori ibèric, entonnt l’Estc de Lluís Llch en un cnt l Llibertt i l proclm que l’utodeterminció és un dret, no us delicte, com resv l’eslògn, h estt èpic. L mnifestció d’quest trd, que s’h nt coent durnt diverses setmnes en segon pl, mentre el Judici del Segle, i les eleccions espnyoles s’enduien tot el protgonisme, h irromput l cor de l cpitl de l’estt que un vegd v ser un Imperi.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2017 20:51 h
En quest setembre de 2017, veritblement utodeterminist, en què està culminnt un procés –preinicit el 2003 i ctivt el 2010 mb el “coup d’Étt” d’un òrgn judicil que s’h trnsformt en un sucursl, un extenció del poder executiu espnyol- fvor de l’lliberment socil i ncionl de l nostr, històric, nció ctl. Un procés, -mltrctt i ridiculitzt- per poders molt fàctics i molt poc democràtic; en qulsevol cs sembl ( tot i que no tenim res blindt) que pot culminr -si més no en un primer etp- el proper 1-O .
Llegir-ne més
7 de juliol de 2017 00:00 h
Conscient que el títol d'quest rticle pot generr l impressió que es trct d'un dulció grtuït, fins i tot interessd, d'un mitificció d'un procer, d'un deïtzció del líder pròpi de verls nordcorens, res més lluny de l mev intenció. Ni li cl l protgonist, creguin-me, que té defectes com tots, ni ens cl ls ciutdns que observem i protgonitzem el procés d'lliberment ncionl i que no necessàriment implic l independènci sinó decidir decidir l mrge del resultt finl.
Llegir-ne més
14 de maig de 2017 12:03 h
Michel Brnier, negocidor de l prt de l UE per l “Brèxit” v mnifestr recentment, que defensrà un Irlnd unid en les converses del “Brèxit” . ¿ No és ixò, no signifiquen questes prules - d’un importnt dirigent de l Unió Europe- un defens del dret l’utodeterminció en estt pur ? Tots sbem que les negocicions sobre el “Brèxit” sern llrgues, dures i mortificdores; però, per dmunt de tot, el que no vol l UE és que torni hver-hi fronteres “estrictes”, per l qul cos, en un futur Repúblic ctln (j sbem que ixò tmbé serà dur, però cd di és més possible) els ctlns seríem l UE, continuríem mb l’Euro i, el més importnt, L Jonquer i Portbou no es tornrien resturr les fronteres i ls controls “estictes” com bns de l’01/01/1993.
Llegir-ne més
18 de març de 2017 20:25 h
Sembl que cs nostr, Ctluny estem rribnt l'hor de l veritt. L qüestió no és gens fàcil. A mes, un prt de l gent no pot seguir per culp de l precriett sociolborl i l mortificció espnyolist; però l determinció del govern ctlà i l societt civil és diàfn. No podem fer cp pss enrere. L únic mner de poder tirr endvnt mb dignitt i sortir de l'tzucc és convocr el referèndum i poder-lo celebrr mb normlitt democràci, mb el vistiplu d'Europ i les institucions europees.
Llegir-ne més
15 de desembre de 2016 22:52 h
Europ, l democràci, l tolerànci i l justíci socil hn gunyt clrment Àustri, qun tot semblv que s’imposri el cndidt neofeixist, en el pís on v néixer Adolf Hitler.. Alexnder Vn der Bellen -el cndidt ecosocilist gunydor l petit pís centreeuropeu dels Alps- h esdevingut, en cert mner, el nou pre polític d'Europ, tl com ho hvien estt, entre d’ltres, Robert Schumnn, Jen Monnet, Konrd Adenuer o Willy Brndt. El vell continent pteix, però l crisi l provoquen els estts decdents, jcobins, gressius i ntiquts.
Llegir-ne més