16 de juny de 2019 23:40 h
Després de l composició de tots els juntments de Ctluny, es constt que l’independentisme continu l’lç en nombre d’juntments liderts, i que Esquerr continu vnçnt en l conquest de l’hegemoni territoril convergent. Junts per Ctluny s’h fet mb l btlli de 370 municipis, només onze més que els republicns. Però mentre que ERC h gunyt 100 juntments, el successor de CiU n’h perdut 60. L CUP n’h gunyt tres, mentre que els socilistes n’hn perdut 30 i els comuns, 6. El ‘trifchito’ té tnts juntments com f qutre nys: Pontons, que continu lidert pel PP.
Llegir-ne més
13 de juny de 2018 17:17 h
El llç groc és un símbol cívic i, per dmunt de tot , neutrl. Per quest ró considero que f molt bé l’Ajuntment de Giron de no retirr el llç groc i l pntrc fvor de l’lliberment del presos polítics ctlns de l fçn de l’Ajuntment de l mgnífic “Florenci Ctln”. Un servidor onsider que no cl retirr cp pncrt fvor dels presos, ni cp llç goc, ni Giron , ni Brcelon ni cp de les 940 i escig municipis que hi hn Ctluny.
Llegir-ne més
1 de gener de 2016 20:16 h
Els noments TBC, treblls en benefici de l comunitt -definits com l’obligció de l person pend d’exercir un ctivitt no retribuïd d’utilitt públic i/o interès socil mb l finlitt de servir de reprció l comunitt per l infrcció comes- s’hurien d’institucionlitzr com lterntiv les sncions pecuniàries (dministrtives i judicils) en cs que els condemnts fossin persones insolvents o mb insuficients recursos econòmics. No pot ser, de cp de les mneres, que un ciutdà (que hgi comés un delicte lleu) que no pugui fer front un snció econòmic hgi de complir un pen de presó.
Llegir-ne més
15 de maig de 2015 21:30 h
L’unionisme h comès l’error crs de provocr un guerr contr el ctlà i un ltr contr les esteldes en plen cmpny electorl. Primer h estt Wert i r és Societt Civil Ctln, que veu mb fòbi i sobretot mb por l puixnç dels prtits independentistes ls juntments. Mlurdment per ells, ens estn fent l cmpny. Fins r, l cmpny electorl hvi conseguit desplçr inexplicblement l’eix d’interès en d’ltres qüestions no menors, però monòtones. Debts plens de discursos buits per pssr els quinze dies i fer oblidr que hi h un problem de fons que és l mre de tots els problemes.
Llegir-ne més
8 de juliol de 2014 22:24 h
Les reformes del govern espnyol, millor dit, l regressiv contrreform centrlitzdor i ntisocil continu fent cmí, com un picondor, mb l mà uniformist del PP (mb l inestimble jud de l reccionàri FAES). Tnt en l'àmbit de l'educció, mb l inefble llei Wert, com en l'àmbit de l justíci i, sobretot, en l qüestió de l'dministrció locl, l insensibilitt de l'executiu de Rjoy envers l democràci de proximitt és totl. Això és quelcom terriblement lmentble. Però el món locl ctlà h escltt: 850 municipis de Ctluny s'hn plntt.
Llegir-ne més
18 de gener de 2013 18:10 h
El corrupte govern centrlist del PP j ho té decidit : pretén sfixir l nostr nció ctln fins rribr l’nihilment . S’ho volen crregr tot, mb l’excus de l crisi i l “fntsmgòric” unitt de merct ; però no se’n sortirn . No hi h dubte que des l’ltiplà mdrileny es v cp l confrontció dur i pur, tnt en l’àmbit polític com econòmic; r bé, que no s’equivoquin, que no fcin servir l’rgument de l crisi, de l sortid de l crisi, per desprestigir el procés d’lliberment ncionl ctlà.
Llegir-ne més
26 de maig de 2010 09:37 h
Divendres, mentre uns qurnt lcldes ctlns es trobven Mdrid oferint els seus polígons industrils per inversors i empresris, el compny de prtit de l mjori d'ells, un tl Zptero, cometi un cte de trïdori trvés del BOE. Qun tens el Boletín del Estdo l tev disposició, l cpcitt per retllr cost d'ltres és impressionnt. Zptero no només no pssrà l històri com el president que huri pogut deixr els municipis més prop del 25% del finnçment públic, sinó que hurà comès diversos busos mb el municiplisme.
Llegir-ne més
12 de març de 2010 05:00 h
Aquests dies hem hgut d’ssistir perplexes un nov edició del “jo no he estt!”. És tn mlurdment típic dels nostres responsbles polítics nivell ncionl, tots i en diverses ocsions, dvnt l’embt dels certment imprevisibles –o com mínim l sev dures- fenòmens meteorològics, fer el ridícul, que sort en tenim del que nomenen, i mb ró, l’dministrció més pròxim. Sort n’hem tingut l’Alt i Bix Empordà, l Gironès, l Selv, l’Alt Penedès, l’Anoi, el Bix Llobregt Oson, l’Alt Ribgorç, les Grrigues, o d’ltres comrques fectdes quest setmn per les nevdes, dels ciutdns que s’hn post conduir els seus trctors per judr ls pocs mitjns municipls, treure l neu; sort de l previsió d’lguns lcldes de tenir generdors elèctrics l llr d’vis, qun l CAP que gestion l’ICS no n’hi hvi; sort de les petites empreses locls que hn fet més hores de les que té el di per deixr els crrers prcticbles; sort d’uns municipis i els seus representnts de ser competents, qun ningú els h demnt què necessitven, i qun l indecent FECSA–Endes, que es lucr del monopoli del subministrment d’un bé fonmentl, h evidencit el seu incompliment l’hor de tenir les instl·lcions en condicions.
Llegir-ne més