17 d'octubre de 2019 19:27 h
Al contrri del que diu l Comissió Europe, Ctluny és un qüestió europe de primer ordre. De fet, sempre ho h estt, com mínim d'ençà de 1714. De tot mner, diferènci del Bréxit, els ctlns, en l grn mjori, som sincers europeistes. Ar bé, tmbé estem molt indignts mb l Comissió Europe i d'ltres institucions, molt burocrtitzdes i poc democràtiques de Brussel.les. Ctluny, per l sev històric, sempre h estt un problem/qüestió de tot Europ, De fet, els cstellns sempre hn volgut mnipulr el terme geogrfic “hispàni” o Penínsul Ibèric mb el terme polític molt dogmàtic d’Espny.
Llegir-ne més
10 de setembre de 2018 23:20 h
Potser Quim Torr no és cp líder de msses, potser els f dormir, potser... certment, Torr és un espècie de president interí d’entreguerres que, tot i quests peròs, com erudit està sbent estr l’lçd de l dignitt dels dies que estn rribnt. El misstge que h emès vui per desitjr un bon Did l ciutdni h estt bsolutment brillnt. El president h dont un lliçó d’històri sobre l’origen de l fest que demà commemorrem, i ens h recordt, mb quest bell exemple, que els ctlns ens hem sbut ixecr un vegd i un ltr, i per ixò hem sobreviscut totes questes vicissituds de l històri.
Llegir-ne més
29 de setembre de 2014 00:00 h
Amb comptdíssimes excepcions (per rons de formció cdèmic, de vegdes, Joquim Coll) és pràcticment impossible mntenir un diàleg civilitzt mb els dependentistes en relció l històri de Ctluny. Josep Fontn ho exposv f pocs dies en un rticle de lectur imprescincible, que em dón peu estirr d’un fil que f temps que voli resseguir mb un punt com quest. L’nàlisi del psst, l’vlució, l discussió i el debt en bse ls documents històrics disponibles, es veu substituïd sistemàticment en rticulistes com r Gregorio Morán, Frncesc de Crrers o Frncesc Grnell (l llist d’rticulistes d’El Pís d’quest perfil seri pràcticment incbble), per un veritble llu d’insults d hominem en els quls hi h un prul que sempre preix en les seves dues versions: mnipulció i mnipuldors.
Llegir-ne més
11 de setembre de 2014 00:00 h
Avui serà un di determinnt. L’èxit de l Vi Ctln 2014, escltnt. Centenrs de milers de ctlns l crrer. Un bon prt dels prtidris de l independènci demostrnt Brcelon l sev cpcitt de mobilitzció. L sev profund determinció. Que som un moviment populr imbtible. Durnt els drrers mesos, Espny h post en mrx totes les seves eines de desestbilitzció. Els mitjns de comunicció, ben greixts mb els diners dels qui hn fet de l dependènci el seu modus vivendi Mdrid i Brcelon, combints mb els fons reservts i mb els recursos policils de les clvegueres de l’Estt hn btut fort les nostres murlles.
Llegir-ne més
10 de juliol de 2014 00:00 h
F lguns dies l bon gent del Polòni v dedicr un divertit episodi recrer el setge de 1714 mb els protgonistes de l polític ctul. A l'inici, fins i tot el persontge de l'brndt independentist es declrv sturt de Tricentenri. El trobv fins l sop. Bromes bnd, hi h un motiu importnt per recordr el que v suposr l derrot de les institucions ctlnes r f tres segles: l voluntt persistent dels seus liquiddors, des del primer moment, de fer desprèixer per sempre l memòri de l Ctluny sobirn. Aquests dies he topt mb un informe de l'insigne botifler Josep Frncesc d'Alòs i de Rius, distingit per Felip V mb el títol de mrquès de Puerto Nuevo, reltor de l superintendènci (1714), lclde mjor del corregiment de Brcelon (1718) i president de l'Audiènci de Brcelon.
Llegir-ne més
12 de juny de 2014 00:00 h
Amb motiu de l'bdicció de Jon Crles I i de l'infeliç dveniment del seu fill Felip, hn estt molts els opindors qui s'hn referit l fet que, suposdment, el nou monrc huri de ser trctt en relitt com cinquè, d'cord mb l numerció dels comtes de Brcelon, el títol de sobirni que hbilitv els sobirns ctlns, després de jurr les Constititucions, per exercir com monrques l Principt. I no. Determindment, no. Heu de sber que el nou hereu dels Borbons serà incontestblement VI, Felip VI, rei d'Espny.
Llegir-ne més
29 de maig de 2014 00:00 h
Drerrment, ssistim un increment exponencil de l'ús de l històri per prt del dependentisme. Mir que els romàntics historicistes érem nosltres! Ar, es trct d'firmr un i ltr vegd que totes les proclmes de sobirni de Ctluny hn cbt mlment. Com si no hguessin estt el resultt d'un intent de preservr el propi model polític dvnt el constnt supremcisme històric cstellà i com si l derrot no hgués estt el resultt de l'plicció de l violènci pur i dur, que, implícitment tots quells que recorren quest símil semblen vlr, en el psst i en el present.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2014 00:00 h
Disculpeu-me el títol, potser el més llrg de l històri d'quest bloc. Llegeixo que Societt Civil Ctln, l nov pltform del dependentisme, h nuncit entre els seus ctes per ls propers mesos un Trrgon per l proper Onze de Setembre. He de dir que em sembl molt, però, molt coherent. Només discrepo de l'hor escollid, les 18:08: els pertocri de ple dret fer-ho les 17:14 hores, si fos possible, dvnt un efígie del duc de Berwick. Per què, us preguntreu, si quest és l dt que commemorem els ctlns que tenim com referènci primer el nostre pís? Molt senzill: perquè el 1714 v néixer l'Espny en l que ells creuen vui i v morir (després de segles de pressió envers l centrlitzció) l de constitució compost que nosltres podríem cceptr.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2014 00:00 h
El progrm, després d'un grn expectció, desvetllt dissbte psst per l'Assemble per l proper Did ncionl em sembl molt engrescdor. Serà un èxit escltnt. L combinció entre l'cte mtinl ls Ajuntments i l grn concentrció finl Brcelon l trd és excel·lent, tot i que plntejrà problemes de mobilitt importnts migdi les entrdes de l cpitl i ctln i l necessitt d'orgnitzr molt bé l'espi les vies on es vol dur terme l concentrció, fi que no quedi més gent ls crrers djcents que dins.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2014 00:00 h
Tnqueu els ulls i poseu-vos, per un moment, en situció. 19 de mig de 1714. Som dvnt les murlles de Brcelon. L ciutt port girebé 300 dies de setge. 300 dies que semblen tlment 300 nys. Un termini de temps inversemblnt en les expugncions urbnes pròpies de l guerr l'èpoc modern. Ningú no h resistit mi tnt. En relitt, flt de l definitiv mobilitzció d'un descomunl exèrcit frncès de suport que j es trob de cmí des del Llengudoc, l durd del setge és el resultt d'un doble impotènci.
Llegir-ne més