1 d'octubre de 2019 22:58 h
El segon niversri del referèndum de l'1-O no h estt, ni molt menys, tn intens com el de l'ny psst. L primer sorpres per totes les redccions periodístiques h estt que primer hor del mtí no hi hvi cp incidènci ni crreteres ni vies del tren. A tot el pís, només un mnifestció de mínim entitt Giron, i no pssv de 300 persones, que hn tirt lgun ou i pintur l csern de l Guàrdi Civil però els fets no hn psst d'quí. Per l trd, unes 18.000 persones hn sortit Brcelon per reivindicr el llegt d'quell di – mb uns qunts milers més d'ltres punts del pís.
Llegir-ne més
4 de juny de 2019 21:29 h
Hem rribt l cp del cmí. Després de 50 sessions, l fiscli h vomitt els seus rguments én un últim intent per engrjolr els líders del procés durnt dècdes, posnt-los l nivell del 23-F o el '18 de julio'. Els membres del ministeri fiscl hn dit que el procés és un "cop d'estt", un "insurrecció" que h ust l violènci físic i l coerció, i pos com prov els testimonis dels policies que hn repetit com lloros les mteixos conceptes durnt setmnes. Així, hn deixt clr que l'1-O v ser un cte contr l'ordre constitucionl, i no contr l'ordre públic.
Llegir-ne més
26 de febrer de 2019 21:42 h
Jordi Cuixrt i Crme Forcdell hn tnct vui les declrcions dels custs l judici del procés. A mesur que h nt prlnt el líder d'Òmnium, el nombre de nous membres de l'entitt h nt pujnt cd vegd més, i fins 4.000 en un di –i és que Cuixrt h fet un recitl ntològic en el seu cr cr mb l fiscli. Ho hvi promès, i h complert: h cust l'Estt en un declrció que h desbordt no només el ministeri públic, sinó tmbé el jutge Mrchen, que no h pogut fer-lo cllr tnt com huri volgut. Els conceptes de desobediènci civil i no-violènci per referir-se l 20-S i l'1-O hn ressont per l sl del Suprem, i l cert bixd de pntlons que v fer el gener de 2018 h estt esmicold per ell mteix.
Llegir-ne més
27 de novembre de 2018 20:43 h
El TSJC h decidit no investigr Pere Argonès per l’1-O, però sí que ho frà mb Josep Mri Jové, l’exnúmero 2 de Junquers Economi per mlversció, desobedienci greu i revelció de secrets, uns càrrecs que el podrien portr l presó. Tot ixò, el di que el jutge h decrett presó immedit per Oriol Pujol pel cs de les ITV i els Mossos hn investigt el CTTI i l Institució de les Lletres Ctlnes per presumpt contrctció irregulr durnt l’èpoc de l’ctul conseller de cultur Lur Borràs. Tot plegt, embolic que f fort.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2018 23:11 h
Aquest cp de setmn s’hn recordt mb múltiples ctes i recrecions l btll de l’Ebre, l més cruent de l Guerr Civil Espnyol, per commemorr-ne els 80 nys del seu finl. És importnt mntenir l memòri i que els fills i néts siguin conscients de què vn fer els seus vntpssts pel pís. És propit mntenir l flm l territori. Ar bé, quests dies tmbé, lgunes veus s’hn lçt per queixr-se que el record d’un ltre esdeveniment, l’1-O, no vn ser l cerimòni dels Grmmy Lltins per prt d’un de les glrdondes, l cntor de flmenc ctln Roslí.
Llegir-ne més
8 de novembre de 2018 21:55 h
Els Mossos hn detingut Terrss en les últimes setmnes un home d’extrem dret que preprv un temptt contr el president del govern espnyol, Pedro Sánchez. L’individu teni setze rmes cs mb les quls voli cbr mb l vid del líder socilist, un ide que es v fer cd vegd més rel mesur que l’executiu socilist donv form l’exhumció de Frnco. V ser un coordindor locl de Vox que v lertr l polici de les intencions de l’home, que les hvi verblitzt per WhtsApp. L conclusió: qui pteix l rdiclitzció violent, els independentistes o els unionistes? Probblement cp dels dos, i ixò és un llop solitri sont que no sbi el que es dei.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2018 21:05 h
El di h començt igul que r f just dotze mesos: molt i molt vit, i mb les emocions flor de pell, tl com nrrv hir el Dietri. I tmbé h començt de l mteix mner que l’ny psst qunt l’sttus quo de Ctluny. Els dirigents independentistes no hn prt de recordr quell di com un victòri; mentrestnt, però, l crrer l gent no ho interpret de l mteix mner. Si més no, no v ser l victòri definitiv, perquè l’objectiu no s’h complert. I ixò h quedt clr des de qurts de set del mtí, qun els CDR hn tllt les vies de l’AVE, diversos crrers del centre de Brcelon, crreteres com l’AP-7 i d’ltres protestes.
Llegir-ne més
29 de setembre de 2018 23:12 h
Els Mossos d’Esqudr hn reprtit independentistes vui. Dit ixí, sembl difícil de creure, però després de veure els fets ningú huri de posr-se les mns l cp i criticr un cos que, per cert, v ser l peç més clu f un ny perquè es pogués celebrr el referèndum. Un sindict policil h orgnitzt (en un gest j en si provocdor) un mnifestció l centre de Brcelon, cbnt l plç Snt Jume, per homentjr els policies que vn pegr àvies, nens i votnts d’un referèndum democràtic f r un ny. Uns 6.000 independentistes hn ocupt plç Snt Jume per evitr-ho (de fet, les utoritts j hvien cnvit el recorregut de les dues mrxes contrposdes convocdes), mentre els espnyolistes, uns 1.
Llegir-ne més
31 de març de 2018 21:24 h
F just sis mesos, milers i milers de ctlns omplien multitud de col·legis que hvien de ser les seus de votció del referèndum d’independènci orgnitzt pel govern de Ctluny. L gent v dormir les escoles per protegir-les, i hi v ser tmbé durnt tot el di fi d’ssegurr que l votció es pogués dur terme mlgrt l violènci policil que des de primer hor es v nr desplegnt. Aquell di mrcri tot un generció de ctlns, que vn ser conscients de l mgnitud de l situció mesur que pssv l jornd. Ar, mig ny després, és evident que l’1-O és un cpítol l recorregut recent de Ctluny que no trob comprció -ni els col·lpses mjúscules de Rodlies l dècd pssd, ni l sentènci de l’Esttut, ni les grns mnifestcions independentistes, ni el 9N, ni fins i tot els temptts terrotistes de Brcelon i Cmbrils es poden comprr qunt repercussió i conseqüències.
Llegir-ne més
9 d'octubre de 2017 23:47 h
Desprès del terrible “setge” de Giron i rodli –del psst 1 d’octubre- per prt de les forces d’ordre públic (d’ocupció) comnddes des de Mdrid, i l respost cívic, pcífic i pulcrment democràtic de l poblció gironin em sento més orgullós que mi d’hver nscut, un 27 de juny de 1962, en quest mervellos, dign, evoluciond, europe i encisdor urbs nomend tmbé l “Florènci ctln” o l “petit Montpeller”. Desprès d’un jornd de vots i cops de bstó contundents, girebé tot prems interncionl del món civilitzt -sobretot els rottius frncòfons, germànics i nglosxons- h descrit l perfecció l “constitucionl” operció repressiv del psst 1-0 com un intervenció que només es pot defenir com brutlitt policil mb tots els ets i uts.
Llegir-ne més