Eric Herrera


Dilluns, 25.5.2015. 13:56 h

Trencadissa. (Quatre pensaments d'ahir).

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






 

1. El trencadís gaudinià s'ha consolidat en aquestes emocionants eleccions, i això vol dir que la política es viu amb passió, importa, i ara caldrà que el diàleg i els pactes facin possible unes governabilitats que com a mínim es presenten complicades. La política és així, i ara està en la seva màxima expressió perquè els poders estaran més equilibrats amb contrapoders polítics. L'entesa s'haurà de treballar molt més que abans. I això en principi no ha de ser dolent.


2. Catalunya ha perdut Barcelona perquè aquesta ciutat sigui clarament la capital del nou estat català. Els barcelonins no han prioritzat la independència, és una obvietat, i això vol dir que els arguments independentistes encara no són prou forts com per presentar batalla amb l'estat. Si bé és cert que el pedigree independentista de la Colau és el mateix que el de Trias, és a dir, escàs o nul, també ho és que el conglomerat de ressentits socials que representa la senyora Colau, és conceptualment molt més espanyol que l'entorn convergent. Aquí no hi ha dubte, i això inquieta molt. Els ciutadans de Barcelona han fet guanyadora l'opció de Joan Herrera i de Pablo Iglésias, no sé si qualificar-ho d'imprudent o d'adolescència política, però la realitat és així de surrealista. La Barcelona indomable de la Rosa de Foc ha tornat a treure el cap, i el ressentiment, la set de venjança, han tornat a imposar-se per sobre del sentit comú i les ànsies de llibertat d'una ciutat que és intrínsecament mercadera i liberal. És veritat que amb només 11 regidors no es pot fer cap revolució, però en aquest sentit, veurem quin és el nivell d'intervenció pública que tindran els ciutadans de Barcelona a partir d'ara, i com la llibertat individual minva en favor d'un major control administratiu monopolitzat per l'ens públic. La llibertat se'ns escapa de Barcelona, la màquina privada de fer diners pot estar en perill, i a partir d'ara veurem com i de quina manera els inversors i l'emprenedoria privada sobreviuen en un entorn mastodònticament públic. Els llibertaris estem francament preocupats.


3. Pel que fa a Catalunya i el seu procés cap a la llibertat nacional, és evident que el cop sofert a Barcelona és molt dur pel procés, malfieu-vos d'aquells que diuen que Barcelona no ho és tot. La comarca és important! Exclamen. Encara no saben què és i què significa Barcelona dins la geopolítica internacional. (Llegiu Enric Vila). Però també és evident que les xifres a Catalunya no enganyen i diuen clarament que el sobiranisme guanya 300.000 vots i l'unionisme en perd 100.000 respecte el 2011. I que el sobiranisme guanya i de molt en nombre d'escons, que vol dir poder, a l'unionisme. L'espectacular pujada d'ERC i la CUP amorteix la patacada convergent en general, i diu clarament que l'independentisme vira cap a l'esquerra. Això vol dir que CiU hauria de deixar de fer-se la socialdemòcrata i bastir una opció clarament de dretes per fer forat en aquests sectors encara poc favorables a la independència, i també que el tedi de llista única s'esvaeix definitivament per molt que alguns pesats continuïn amb aquesta cantarella absurda, que només ha contribuït a generar problemes dins l'independentisme. S'han de crear dos grans pols independentistes i això amb la llista única és impossible.



4. Tenim doncs uns quants mesos més per seguir la incansable lluita de convèncer a més gent cap a posicions independentistes, i aquí és clau un fet que ja sabíem però que amb la relaxació analgèsica i les baralles absurdes que l'independentisme ha mantingut els últims mesos se'ns ha passat per alt. Aquest fet, és que tenim una bossa important d'independentisme dins d'opcions polítiques que no ho són. És a dir, per dir-ho clar, ICV i Podem reté independentistes que a l'hora de la veritat prefereixen no votar partits independentistes. Normal? No. Però així és Catalunya. I aquí, per molt que ens pesi a alguns, tenim una feinada a fer. Ja aviso que hi ha gent que és incapaç de fer-ho, jo en sóc un d'ells, per això aquí la feinada recau a la CUP i a ERC. Aquests dos partits tenen l'obligació de catalanitzar el colauisme, han d'abraçar aquest federalisme que estar a favor del dret de decidir. No dic que hagin de fer aliances concretes, dic que han de teixir complicitats i arribar a acords puntuals. Només d'aquesta manera podrem arribar a una majoria per a la independència. Sí, sé que és profundament desesperant, terrible fins i tot, però hem de tornar a agafar-nos de bracet d'aquests sectors si volem més majoria social. I qui sap si el càrrec de la senyora Colau, la sobiranitza una mica més. Això és el que diuen que sempre passa a casa nostra, oi?


lectures 2603 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Eric Herrera logo rss

Músic i activista polític

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.