Els altres andalusos


Dimecres, 31.10.2007. 18:10 h

Salutacions al Cercle d'Estudis Sobiranistes

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant


Comparteix






Una sèrie de persones que s'autodefineixen com a sobiranistes han fundat el Cercle d'Estudis Sobiranistes. Perfecte. Entre ells hi ha personalitats a qui cal reconèixer la seva militància en aquest camp; mai han enganyat, com la prova del cotó. D'altres potser no posseeixen un pedigrí tan pur en aquest camp, però a ningú se li pot negar l'adhesió, tard o d'hora, a una causa. La labor d'aquest grup, certament heterogeni des d'una òptica política, sembla que hagi de ser participar en l'engrescament general per aconseguir la no-dependència de Catalunya de l'Estat espanyol, animar el debat sobre la qüestió i, a través dels «estudis» que facin, donar resposta a altres «estudis» que s'ocupen de redactar altres fundacions i cercles negant la possibilitat de la independència de Catalunya dins l'Europa actual. La nostra enhorabona! I poden comptar amb la nostra col·laboració, compartim amb ells l'esperança d'una Catalunya –i uns Països Catalans– el menys dependents possible de qualsevol autoritat que no sigui la que emana del dret a decidir lliurament, una nació lliure i popular integrada per tots aquells que la conformen i hi fan la seva vida. Encara no sabem, però, quines seran les armes (ideològiques, és clar) estratègiques i tàctiques que aquest Cercle d'Estudis es proposa, i ens proposarà, per arribar a aquest moment desitjat per una part del poble català. Haurem d'esperar, esperançats, la seva aportació.

D'algun dels seus membres ja en coneixem el parer i caràcter puix que s'han expressat a bastament a través, sobretot, de la premsa. Aquest cercle, però, té un pensador, el qual també s'ha manifestat a bastament a través de la premsa, les teories del qual no ens agraden gens ni mica; al contrari, ens preocupen i molt. Ens referim al senyor López Bofill. Ens preocupa el que opina aquest senyor sobre l'actitud que, segons ell, ha tingut, i pot seguir tenint en el futur, un sector ampli de la població catalana, la que ell assenyala com a immigració d'origen espanyol –posant-la tota en un mateix sac–. Ens preocupa que el pensament sustentat pel senyor López Bofill a través dels seus últims articles pugui arribar a ser un dels eixos de treball del cercle. Coneixem com va voler emprar el nacionalisme espanyolista de Franco i companyia a aquestes masses d'emigrants de la resta de l'estat per tal de confondre la catalanitat amb els «rics catalans», però també coneixem com gran part de la classe benestant catalana va usar aquestes masses de treballadors en les seves fàbriques no reconeixent-los mai prou pedigrí per ostentar el títol de catalans de debò, batejant-los, encara avui, després de més de cinquanta anys, com a immigrats o fills d'immigrats. I entre el comportament d'aquesta classe benestant catalana (inclosos els catalanistes liberals) hi trobem actituds com ara les dels Maragall/Pujol, que han cregut que per acontentar aquests sectors d'«altres catalans» (no catalans del tot) –recordem amb quin goig van acollir els sectors mencionats el títol, més que el llibre, de Paco Candel–, per acontentar-los, van creure que ja n'hi hauria prou amb subvencionar les casas regionales, i sobretot untar des de la conselleria de Benestar Social del senyor Comas, els seus «projectes socials».

D'aquesta manera tan intel·ligent va contribuir, senyor López Bofill, el catalanisme dels Pujol i els Maragall a la integració a l'espai català dels «immigrants» a qui vostè carrega avui totes les culpes perquè no són prou catalans, i encara a contribuir a la descatalanització del país. Un altres elements han contribuït a la situació actual, la que el senyor Bofill pretén enllestir «amb un cop de pixa», la verbositat i els aires redemptoristes pretesament esquerranes dels senyors Azuas, Espadas, de Carreres, etc., que des de la seva torre d'ivori pretenen salvar del nefast catalanisme polític els pobrets (també fan servir la mateixa paraula) «immigrants». El pensament que el senyor Bofill destil·la a través dels seus articles ens espanta i ens indigna; com se li pot ocórrer a ningú que pretengui el que diu pretendre aquest senyor –la independència d'un poble– acusant (de trair Catalunya?) unes classes treballadores que van arribar de la resta de l'Estat a la recerca d'una millor vida i van haver de guanyar-se-la amb el seu sol esforç personal i no van trobar als seus llocs de treball i als seus barris altres referències culturals que les dels guetos on van anar a caure, sota la fèrula del franquisme i dels caps locals del Movimiento, que, per cert, la gran majoria dels quals eren ben catalans, catalans però franquistes, i a aquests sí que se'ls pot acusar de trair la seva pàtria. En uns guetos que, per cert, s' havien construït a Barcelona en concret) sota l'ègida d'un tal Porcioles, que no sabem si vostè deu saber qui és.

El futur d'una Catalunya independent, d'una nació catalana lliure i popular –no cal que els ho diguem perquè vostès ho coneixen millor que nosaltres– passa per el plebiscit de tot el seu poble, dels que avui se senten catalans i dels que encara no ho acaben de percebre perquè ningú els ha contat prou bé què significa la necessària independència per a un poble que es pretén lliure perquè vol invertir tot el potencial del seu treball en la millora de les condicions de vida dels que l'integren, sentint-se solidari de la resta dels pobles del món, però sense haver de passar pels beneplàcits d'altri. Desqualificar sectors d'aquest poble, pel fet de no tenir-los per gaire o gens purs, com sembla que el senyor Bofill creu que es pot fer, fóra un error majúscul i un manifest suïcidi per als desigs de llibertat del poble de Catalunya.

Bienve Moya.

Article publicat a El Punt el 30 d'octubre de 2007


lectures 4188 lectures comentaris 6 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#6
5 de novembre de 2007, 18.21 h

Rodolf, no em sembla que el meu comentari sigui poc clar. Vol dir que qui es vulgui sentir català, és igual on hagi nascut. Igual que qui no vulgui sentir-se'n. Ara?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#5
5 de novembre de 2007, 17.46 h

Hola Laia...arran del teu poc clar comentari, em pregunto: i els que han nascut aquí, vulguin o no, seran catalans? algú que hagi nascut aquí...posem per cas, el Sr comte de Godó és català, se sent català, practica en el seu temps lliure la catalanitat? i si els que han nascut fora no volen ser catalans què hem de fer? i si volen i no se'ls hi reconeix la catalanitat, per exemple, perquè no parlen català...què fem...
Catalunya, com bé diu el bienve, no haurà de ser dels catalans? i ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#4
5 de novembre de 2007, 17.19 h

Bienve, jo també crec que n'esteu fent un gra massa amb Bofill. El seu discurs potser necessita una mica de matisació però no va tant, tant desenfocat: Catalunya pateix molts drames, Bienve, però un dels més sagnants és arrossegar potser un parell de milions de persones fruit de la immigració dels 60 (no tots ells, és clar, però sí una gran part) que estan BLINDATS a la catalanitat; que no parlen català ni que els matin, que només tenen referents espanyols, que només voten a les ele... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#3
Toni fletxa Vilafranca
5 de novembre de 2007, 16.19 h

Crec que n'esteu fent un gra massa amb l'Hèctor López... Si us fixeu a mà dreta, una de les paraules claus més freqüents d'accés a aquest bloc és precisament a través del seu nom.<br /> Tothom té dret a pixar fora de test, i a rectificar, fins i tot a ser malentès, però sembla que l'objectiu d'aquesta pàgina ( com la del sr. López Bofill ) no hauria d'ésser la de demonitzar ningú, sinó la de construir la base social que ens ha de dur a la independència.<br /> Constru... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#2
5 de novembre de 2007, 13.36 h

Em sembla que tot això entra dintre de la carrincloneria del que és políticament correcte o no. Al final, els catalans podem néixer on ens doni la gana, i ni els que hem nascut aquí n'hem de demanar perdó, ni els que han nascut a fora i volen ser-ho n'han de donar explicacions. Entremig hi ha un gruix de persones que deuen trobar molt entretingut (i potser fins i tot subvencionat)anar fabricant cortines de fum...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
2 de novembre de 2007, 08.15 h

Sou una mica pesadets eh. Que jo recordi només hi ha un article d'en López Bofill i vosaltres ja en porteu 3 que jo sàpiga contestant el mateix article. Crec que ja ha quedat clar no ?. O encara s'hi ha de donar més voltes ? O és que no parareu fins que en López Bofill demani perdó o alguna cosa així. A mi ja tot això em sona més a una qüestió personal que a un debat de fons la veritat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Els altres andalusos logo rss

Catalans per elecció i per erecció

més informació

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.