Dr. Cat


Dilluns, 18.4.2011. 15:52 h

TV3 ENS FURTA EL 25 D’ABRIL. pel Senyor Pirotècnic

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant

Fum, foc, pòlvora! Lo Senyor Pirotècnic, opina
Fum, foc, pòlvora! Lo Senyor Pirotècnic, opina

Comparteix






La manifestació del 25 d’abril ha estat enguany el 16 d’abril. No ens podem queixar, altres anys ha estat el 27, el 28 o el 6 de maig. Per aquestes latituds meridionals sempre hi ha una certa flexibilitat que s’agraeix en un món cada cop més quadriculat i capquadrat. Hi ha un perill, això sí: que se’t passi el dia de la mani. També és pràctic, si hi va poca gent, sempre podem pensar que com la convocatòria és un embolic, la gent s’ha embolicat i per això no hi ha anat. En canvi, a les comarques del nord dels Països Valencians, si l’onze de setembre queda buit, s’ha de donar la culpa a la pluja, al bon temps, a les divisions internes…

Pel que fa ahir, 25 d’abril del 2011, perdó, 16 d’abril del 2011, tot un èxit a València. Imagineu-vos que hagués passat si la mani hagués estat de debò el vint-i-cinc d’abril, no hagués plogut, no hagués fet un dia de platja, hagués estat festiu, amb autobusos pagats, i els anuncis del Joel Joan haguessin eixit al Canal 9 cada cinc minuts: al menys quatre o cinc milions de valencians hagueren omplert l’exigu recorregut entre les torres de Quart i les de Serrans. Ahir però, a Guillem de Castro hi havia més gent que per Falles durant la ruta de la falla del Pilar a la de na Jordana.

Jo em plantí a quarts de sis a les torres de Quart, que és on començava la manifestació. Un pobre municipal s’havia quedat amb el cotxe encallat entre la gentada. Els seus brillants caps li havien encarregat tancar la manifestació que preveien molt menys exitosa.  Com en un naufragi una roca al mar, el cotxe s’humanitzà de cop. D’estri repressiu de la Rita Barberà, a espai de recer on les mares feien descansar els xiquets, on es deixaven bosses i banderes, i on xiquets que havien aconseguit cent adhesius del Bloc Jove feien pràctiques d’enganxar, on es lligaven globus d’heli d’esquerra, reposaven les pancartes... Al final férem amistat, amb el guripa: era de Torrent, es deia Marcelino,  era del Barça. Patia per no arribar a l’hora a veure el futbol. Mitja horeta més i es fa del PSAN: no hi ha res com tractar la gent com a persones, una gran veritat que em deia el meu avi Vicent (el de part de mare, l’altre també es deia Vicent però li deien Vicente, quedava més fi), i que molts radicalots encara no han entès. Escridassa i ataca l’amo, no l’esbirro. Aquest pot canviar de bàndol, aquell sempre serà l’enemic.

Dues hores més tard, començàrem a menejar-nos molt i molt lentament. I ahí em comencí a emprenyar. Així com altres vint-i-cincs d’abrils (o dissets, o dotzes, o tresos de maigs...) es cridava «Independència», «No volem ser...», «Zaplana dimissió»  i coses per l’estil, aquesta vegada, quan deixava de sonar la música de les tres-centes bandes que tocaven al mateix temps, l’única reivindicació que es sentia era “Volem TV3!”. Les pancartes: si no fa, el mateix. Entenc que es tracta d’un tema simbòlic, de la llibertat d’expressió, de l’idioma, de la democràcia... Però què voleu que us diga: a casa meva fa temps que he decidit tancar el televisor. Abans mirava TV3, però des que van fer la sisena temporada del «Cor de la ciutat» i vaig descobrir que l’Arale i l’Escurçó Negre es podien veure per internet, vaig dur l’infame aparell a l’Ecocentre. I em sente molt millor, el menjadoret m’ha quedat molt més arreplegadet, tinc molt més temps i la meva vida ha guanyat en salut corporal i mental. No sé si en Dr.Cat ha escrit sobre això, però no me l’imagino mirant la tele. Segur que sempre té altres plans més interessants: mosses, futbolí, billar, anar al casino, conspirar...

M’ha paregut doncs que ens prenien el pèl: per davant dels atacs a la democràcia, de la dimissió els xoriços, de la llengua, de l’alliberament nacional...ha passat la tele!! «Volem TV3?» «Fora TV3 !» dic jo, i fora Canal 9 i la Sexta i la televisió eslovena i la thai. Deixem-nos de teles i de collonades i concentrem-nos en el que toca: tornar a guanyar la democràcia que ens han furtat, fer fora els xoriços, restaurar la llengua, reunificar i alliberar la nació...

Una altra presa de pèl: els d’ERC (o ERPV, o com es diguen) repartien crema netejadora de mans (probablement restes d’estocs contra la grip A sense usar) amb l’eslògan «mans netes». Tot de segona mà: cremes i eslògans. Això ens mereixem els valencians? Restes de sèrie? Feu-vos-ho mirar!

I com a colofó, Lluís Llach va cantar sobre un camió tres cançonetes de la dictadura. Li van prohibir la plaça de bous i li van prohibir un escenari, tot i tornar de l’autoexili. Ni tan sols li van fer un homenatge oficial per haver elegit València, ciutat de la música, per cantar en ple retiro. Realment, com diu el senyor Climent, els nostres dirigents s’assemblen cada cop més al Mubarak: persegueixen la dissidència, tanquen mitjans, tenen matons a sou, estan corromputs fins al fetge... Deu ser que s’han pres massa seriosament allò de «abans moros que catalans». I davant d’aquesta mubarakada què feren els milers de manifestants? Exigir la dimissió de Camps, Barberà, Fabra i la resta? Destrossar la seu del PSPV –érem al davant- per inútils, per Pajins, per coresponsables del desastre democràtic? Atacar el Palau de la Generalitat? Improvisar una falla amb el Pont de Fusta? No: van cridar «Volem TV3».

No nem bé, no nem bé. Per sort hui tenia una bona mascletà a un poblet del Camp del Túria. Al menys, mentre petava la petardà, no he sentit ningú cridar «Volem TV!».
 

Senyor Pirotècnic, de de L'Eliana, per a tots vostès.


lectures 7038 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
DAVID fletxa Xàtiva
19 d'abril de 2011, 13.21 h

Ets un crac! M'agrada això que escrius. Jo també ho vaig pensar, això que dius. Era un eslògan una miqueta passat de moda. Em recordava el de les meues primeres manis, ara fa uns 30 anys. De fet, en algun moment vaig arribar a cridar "Aitana no val res....volem tv3" i la gent del voltant, més jove, o amb menys experiència, em va somriure estranyat.
També has deixat anar una mica el tema del recorregut. Home! entre les torres de quart i les de serrans n'hi ha, a un costat, el riu, i a l'a... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.