Els partits de dreta cada dia de campanya que passa són més ultres. Avui Pablo Casado ha fet imaginar als assistents d’un míting a Galícia que tots ells eren víctimes d’assassinats d’ETA, per tal que la gent copsés la magnitud del que va fer la banda armada. I, acte seguit, ha vinculat Otegi amb ETA, i òbvianent ha afirmat que el PSOE negocia amb ells i que són un puntal pel govern d’Espanya. Demagògia absoluta. Tant, com dir que Puigdemont serà el ministre d’Exterios de Sánchez i el propi Otegi, el de Justícia. Llegir-ne més

80 anys de la infàmia més gran del segle XX a Espanya: la victòria del feixisme en la Guerra Civil. Vuit dècades després, l’Estat encara viu una divisió i fractura òbvia. Els fills i néts dels qui van guanyar la guerra continuen ben vius i disposats a presentar-nos un franquisme 2.0 a les eleccions del 28-A. PP, Cs i Vox parlen d’un 155 permanent a Catalunya com si això no fos comparable amb el que va fer Felip V i Francisco Franco amb les institucions catalanes el 1714 i el 1939. Ciutadans ja parla de desballestar el model d’escola catalana, Casado avui de donar més jerarquia a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil i als Mossos a Catalunya, i Abascal vol directament la detenció de Quim Torra (igual que el seu predecessor polític Franco va fer amb Lluís Companys). Llegir-ne més

Una manifestació més de l’independentisme, i centenars de milers de persones una altra vegada al carrer. Avui protesten pel judici, demà protestaran per la sentència. I perquè el moment fatídic arribi en un punt àlgid, s’ha d’anar escalfant. I aquest dissabte hi ha contribuït. Quadruplicant la manifestació de la dreta reaccionària la setmana passada a Madrid, els crits de llibertat han tornat a ressonar per la Gran Via de Barcelona. Un dels temes més comentats a la marxa ha estat el dels “murs humans” que suposadament el Govern va llançar contra la policia durant l’1 d’octubre, tal i com va dir el fiscal Cadena el primer dia del judici. Llegir-ne més

Com passa a les manifestacions que es fan aquí, el ball de xifres de la manifestació de caire ultra aquest migdia a Madrid contra el PSOE i l'independentisme català, a les portes del 'Judici del Segle', i la votació del primer tràmit pressupostari a Espanya, oscil·len segons qui les pregoni: entre 45.000 i 200.000 persones. La xifra és força ridícula, en qualsevol dels casos, si es té en compte que la crida apel·la a un univers de 46.000.000 de persones, i l'independentisme, quan treu un milió al carrer, només a 7. Llegir-ne més

Fa anys el Dietari ja ho va dir: la història es repeteix, i sembla que Espanya no té solució i torna a caminar cap al mateix precipici que el de l’any 1936. No és gens probable que acabem tots amb un fusell a la mà, però realment està havent-hi un caldo de cultiu per una divisió cada vegada més allunyada a l’Estat. I els dos bàndols cada vegada s’assemblen més als d’aquella època: demòcrates contra autoritaris. Els socialistes, comunistes i nacionalistes d’esquerres catalans, van haver-se d’unir a contracor contra la Falange, bona part de la militància del CEDA, i les escurrialles dels lerrouxistes. Llegir-ne més