Opinió amb independència. Dijous, 15 de novembre de 2018 09:28 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Diumenge, 14.1.2018. 20:12 h

Espanya s’encara cap a un nou Govern radical, 85 anys després

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix







Etiquetes

El 1933, el Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux accedia al poder amb el suport parlamentari del també conservador CEDA de Gil Robles. Començava el Bienni Negre republicà on el progrés de la II República espanyola s’aturava. 85 anys després, sembla que ens tornem a acostar electoralment a aquesta situació. La formació que presideix Albert Rivera (sovint comparat amb Lerroux), Ciutadans, emparada per la gran majoria de mitjans de comunicació (d’esquerres i de dretes) d’àmbit estatal, i després de l’impuls d’Inés Arrimadas, sembla llençada cap a la presidència del Govern d’Espanya. L’única diferència amb l’any 1933 és que el cap d’estat no és un republicà, sinó que hi trobem el rei Borbó, un altre cop.
 

Evidentment, els contextos són molt diferents. Aleshores no hi havia Unió Europea, ni tampoc twitter, i els conflictes amb finals tacats de sang estaven molt més acceptats en aquell ordre del dia. Eren altres temps, aleshores tot va acabar amb una Guerra Civil. Esperem que l’emergència d’aquesta nova formació radical, i que és co-responsable dels únics episodis de violència de sang que es recorden en els darrers anys, l’1 d’octubre, no tinguin previst dur-nos a una nova Guerra Civil si Catalunya persisteix legítimament amb les seves aspiracions de construir un nou país de pau i llibertats. Mentrestant, portem uns dies veient Albert Rivera inflat com un paó per les enquestes dels mitjans amics que fa uns dies el situaven com a segona força al Congrés, i uns dies després, com a primera. És el candidat de la majoria de poders fàctics, que observen el desgast del PP de Rajoy, ofegat per la corrupció i l’obra de govern. L’Ibex i l’oligarquia castellana tenen avui un instrument encara més retrògrad que el PP, i totalment immaculat per anar més enllà en la restricció de drets, ja que Cs encara no ha tocat poder.
 

A l’altre cantó del taulell espanyol, presumiblement hi ha Podemos. La força lila s’està veient cada vegada més minvada pel seu discurs acomplexat i que s’interpreta com un mer succedani del PSOE. Allò que havia de ser, només s’ha quedat en la projecció de l’ego de Pablo Iglesias que cada vegada és més qüestionat pel seu talant superb. Vestit amb una tela de regeneració i de democràcia popular massa translúcida, Podemos ha anat perdent suports, i ara diu que vol tornar als orígens. La idea, suposem que és recuperar aquella empenta inicial trencadora que va fer creure a molta gent que estaven davant de la CUP espanyola. Els cinc eurodiputats que varen obtenir, en un moment potser en el que l’artefacte encara estava molt verd, els van pujar al cap i en el moment que Iglesias va voler començar a modular el seu discurs a partir del que deien les enquestes, és quan ha caigut en la trampa en la que cauen tots els polítics. Possiblement ara Podemos podria ser una alternativa amb gairebé tots els arguments, si s’hagués mantingut ferma amb el discurs anti establishment que feia a l’inici on rebien tant PP com PSOE. Ara la credibilitat sota mínims i potser caldria un relleu en el lideratge.
 

El que ells han observat, però, és que els ha perjudicat molt escoltar-se els territoris, quan l’únic objectiu era la presidència espanyola. La formació lila va voler fer-se forta al Congrés xuclant tots els moviments de caire similar que existeixen a les perifèries espanyoles i anar restant al PSOE. Des dels comuns, als moviments propers a Compromís al PV, o al BNG a Galícia, per exemple. Això implicava escoltar-se’ls a canvi, i prometre’ls quelcom per guanyar-se’ls. Als comuns els van tornar a vendre el projecte de la reforma espanyola i aquests, que mai han cregut en la República Catalana possible, s’hi van entregat sense qüestionar ni tant sols les seves intencions reals. Per Podemos, escoltar les peticions catalanes, com un referèndum d’autodeterminació, i fer-se els simpàtics amb allò de la plurinacionalitat, té una clara conclusió tal i com han expressat aquest cap de setmana: la contrapartida electoral surt massa cara, així que han abandonat el projecte considerant-lo un “error”. En canvi, el marc mental de lideratges com el de Colau o Domènech segueixen essent els ministeris espanyols, i aquesta és bona part de la raó del nostre particular drama, el de la frustració de la República Catalana, possible si hi sumem aquesta força, malgrat tot progressista, que podria dur-nos més enllà del 50%. Però ara... què podria arribar a passar si Ciutadans passa a ser decisiva o bé arriba a Governar l’Estat?






Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

lectures 1088 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.