Opinió amb independència. Dimarts, 21 d'agost de 2018 14:09 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dilluns, 28.5.2018. 20:22 h

El misteri de les cartes belgues

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
valorar_carregant carregant

Quina veritat s'amaga rere el misteri que ha plantejat Jordi Évole?
Quina veritat s'amaga rere el misteri que ha plantejat Jordi Évole?

Comparteix







Etiquetes

Ja la tenim aquí. La moció de censura a Mariano Rajoy es debatrà aquest dijous i divendres al Congrés dels Diputats. La presidenta de la cambra, Ana Pastor, ha decidit que el debat es produeixi amb la màxima celeritat perquè Sánchez no tingui gaire temps de gestionar les aliances i la cosa passi de pressa. Amb això, el Partit Popular intentaria enterrar el Cas Gürtel. De la resta de partits depèn que els populars no se’n surtin airosos del tema.
 

Rajoy seria el protagonista de la segona moció de censura de la legislatura, presentada ara per un PSOE que s’ha vist obligat a accelerar les negociacions. L’escull es presenta complicat de resoldre: Ciutadans ja s’ha posicionat definitivament amb l’excusa de la petició d’eleccions, ja que creuen que ara mateix les guanyarien. Així, a Sánchez només li quedaria buscar la incoherència del PNB, que acaba de votar-li els pressupostos a Rajoy, i el suport dels independentistes, que són els qui potser es troben en un moment en el qual li podrien posar molt fàcil el vot favorable per l’actual context de desesperació i enquistament al Principat. Comptant amb això i un eventual suport de Podemos, el PSOE tindria opcions per sortir-se’n, però la cosa pinta bastant malament.
 

Però, els independentistes li han de donar tant fàcilment el vot? Pedro Sánchez no mereix ser president de l’Estat. Potser sí que ho mereix més que Rajoy, i això ja hauria de ser un incentiu en condicions normals, però el líder del PSOE hauria de prometre’ns tantes coses que ja sabem mai complirà, que no té sentit plantejar-s’ho en aquests termes. Així, el que de debò s’haurien de plantejar tant ERC com el PDECat és si val pena votar favorablement aquesta moció per desestabilitzar l’Estat. Ara mateix, amb una guerra de guerrilles al carrer, un govern absolutament bloquejat i el jou d’un estat que manté el control de les finances, pot valer la pena muntar un escàndol a Espanya? Realment podem fer res més? Fins i tot Arnaldo Otegi demanava aquesta tarda estar a l’aguait, i no dir que ‘no’ d’entrada. Reflexionem-hi deixant de banda per un moment l’èpica i el sentiment.
 

Avui a Catalunya ha planat una altra ombra. El periodista Jordi Évole ha visitat Oriol Junqueras durant els darrers dies, i n’ha escrit un article a El Periódico. De l’article ha cridat l’atenció el fet que el periodista de La Sexta deixés caure que l’havia sorprès que Junqueras digués que no ha rebut cap carta de Carles Puigdemont. I això ha obert la porta a tot tipus de rumors. El fet provat és que fa uns mesos el president Puigdemont va reconèixer que després de l’ingrés a presó del seu vicepresident, no havia estat capaç d’agafar el telèfon i trucar a la dona de Junqueras, com havia fet amb altres consellers. Aleshores es va disculpar, i ara apareix aquesta informació.
 

Des de l’entorn convergent i la premsa propera al president s’ha intentat apagar molt ràpidament el foc donant la culpa als funcionaris de presons. Pilar Rahola ha dit que les cartes s’han enviat, però els funcionaris les han interceptat. Un assessor proper del president ha dit el mateix, i El Nacional ha confeccionat un titular de capçalera a la seva portada amb aquesta versió. Fins i tot s’ha atacat a Jordi Évole via xarxes socials per difamar informacions sense el coneixement d’aquest fet. I el periodista ha replicat dient que no està pas demostrat que s’hagin enviat les cartes ni que aquestes hagin estat retingudes. Certament, l’afer, amb el precedent de fa uns mesos, sona bastant estrany. El mateix Évole deia que si el president hagués volgut fer arribar cartes a Junqueras, de ben segur que hauria trobat la manera, i fins i tot s’ha ofert com a intermediari.
 

Què va passar entre Puigdemont i Junqueras la setmana de la Declaració Unilateral? Què va passar les hores després entre els dos principals actors? Pot ser que haguessin tingut una enganxada molt forta i insalvable i això hagués provocat un distanciament irreversible entre baralla insalvable? Hem de creure aleshores que no s’ha dit res, ni ha sortit res a la llum perquè van decidir callar ‘pel bé del procés’? Podria haver influït això en el conflicte que hem viscut aquests mesos en l’àmbit mediàtic entre la llista del president i ERC? Les preguntes que s’obren són moltes però la resposta sobre si han mantingut contacte directe o no només la pot aclarir Puigdemont, que és l’emissor, i qui ara mateix pot parlar amb total llibertat.




Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

lectures 972 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.