Opinió amb independència. Divendres, 17 d'agost de 2018 17:32 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dilluns, 2.4.2018. 20:12 h

La batalla pel relat de les intencions

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
valorar_carregant carregant

El cartell de la campanya Free Junqueras
El cartell de la campanya Free Junqueras

Comparteix







Etiquetes

Ja van cinc mesos sense Oriol Junqueras (ni tampoc Quim Forn). Esquerra Republicana el troba a faltar cada dia més. El missatge no acaba d’arribar a part de la societat que des de les xarxes reclama amb sacietat i a tota costa la investidura de Puigdemont. Més enllà dels actes d’homenatge i record, i de la campanya Free Junqueras impulsada pels seus companys de partit, molts militants es queixen que el líder republicà i vicepresident del partit no té gaire protagonisme als mitjans en comparació amb el president Puigdemont, o d’altres dirigents processats de JxC. Bé, i això sense entrar en l’oblit mediàtic que Mireia Boya denunciava en un article l’altre dia vers les dones empresonades. El missatge d’ERC ha quedat diluït sota l’ombra de Puigdemont, que s’ha convertit ja en un símbol -el símbol que tant desitjava ser Artur Mas i no va poder ser-, cosa que els republicans farien bé també d’entendre com a missatge que els envia la societat.
 

Que a ERC no s’ha acabat de pair bé la derrota de les seves expectatives electorals el 21D, és una evidència. Ja no es tracta que Marta Rovira es veiés presidenta des del minut u de campanya i això perjudiqués el resultat final. Pel que estem veient, més aviat Carles Puigdemont s’ho va menjar tot. Com sempre passa en comunicació, una única idea ben transmesa és letal contra un discurs de més complexitat. Ara bé, la idea de la restitució màgica, per bé que la més desitjable, és la més difícil ara mateix. Cap o cor? ERC diu haver triat el cap, però molta gent (també a dintre del partit) ho veu més aviat com una traïció. És dur dir això d’un partit que és el pal de paller de l’independentisme, i el que ha aconseguit posar, després de molts i molts anys de picar pedra, l’independentisme al centre del debat del país. En aquest país, però, ja saben com en som d’especialistes en anàlisis simplistes, i en llençar-nos a la jugular de qualsevol, a la primera de canvi. ERC no ha sabut veure això, i Joan Tardà en paga els plats trencats, fotent-se bones hòsties contra el mur de la puresa una vegada i una altra, a cada piulada.
 

En el fons, el que diu Junts per Catalunya i ERC no dista massa. La llista del president no ha tornat a proposar-lo, com tampoc li ha costat massa anar canviant de candidat una vegada i una altra. Aquests dies, finalment, han començat a preparar el terreny d’una investidura sense Puigdemont: “el candidat provisional”. La formula és interessant: investir algú fins que no es pugui investir el president, que segurament no es podrà investir mai més, si Espanya l’inhabilita. De fet, al final els acabarà inhabilitant a tots, i no hi haurà investidura efectiva possible amb ells. JxC prova de dir el mateix que ERC quan parla del candidat efectiu, però amb un altra retòrica que no els faci quedar malament davant l’electorat. Per tant, en realitat, tothom esta instal·lat altre cop en la batalla pel relat de les intencions, i ERC no està demostrant cap habilitat. Si ambdós partits saben que cal un candidat “efectiu”, la gent percep amb molta més claredat que JxC intentarà fins el final investir el president, mentre que els republicans l’únic que han aconseguit visualitzar és una renúncia i un apropament al PSC. És aquesta la intenció real d’ERC?

Potser projectar una imatge d'acostament als comuns, o be als seus electors, seria millor. Tothom ho entendria. De fet, sense aquesta petita forquilla que representen de gent, els que prediquen que cal arribar al 50%, no hi podrien arribar. Malauradament, Xavier Domènech està essent absorbit pels corrents que maneguen ICV. El lider comú feia ahir aquesta afirmació: "Mig any després d'un 1 d'octubre sostingut per la gent en un acte extraordinari de sobirania que va marcar un abans i un després de la nostra història". Perdó? Es pensa Domènech que després de blasfemar i posar tots els pals a les rodes possibles contra el referèndum (recordin CSQEP), ara es pot penjar així com així la medalla de la revolta popular? Ells, que estaven mes a prop del veto espanyol que de la gent que va rebre pallises! Lamentable. El candidat a liderar Podem està tenint també molta revolta interna en aquestes 'primàries'. Moltes irregularitats i cinc contrincants que temen que, finalment, Podem es dilueixi en els comuns. Ara se n'adonen? Podem està diluït allà des de que van fer fora Fachín, i els seus companys de partit no van fer res per ell. 

Cap partit independentista sap exactament què fer. Ni tant sols la CUP, més enllà del discurs que actualment fan. Tanmateix els cupaires estan contribuint a mantenir l’agitació del carrer, amb el control, en part, dels CDR. Si més no, encara ningú de cap partit no ha sabut respondre a la pregunta: molt bé, i aleshores, què?”. El temps corre però sembla que tot i les dificultats entre els partits, s’ha recuperat un pèl l’esperança amb el despertar al carrer i el rebombori que estan ocasionant a l’Estat els exiliats. Els qui sí que saben exactament què fer són les enquestes dels diaris: les darreres donen totes com a victoriosos a Ciutadans, cada vegada amb més diferència sobre el PP. Sembla ben bé una exageració, però tal i com està tot, qui sap. Fa anys, alguns mitjans també havien donat la majoria absoluta a Podemos, i ja saben com van acabar. Respecte a Catalunya, amb el debat que està havent, com quedaria el panorama electoral per tots aquells que desitgen arribar a noves eleccions?
 

L’independentisme es quedaria a un escó de la majoria absoluta. I la pèrdua de suports no vindria precisament d’ERC: JxC perdria dos escons i ERC un. La CUP es quedaria tal i com està. Es escons s’anirien a Ciutadans (+2) i al PSC (+1) i el PP(+1). Els comuns en perdrien un altre. Segurament això només s’explica per l’abstenció de vot independentista, fatigat.
 

El Español de Pedro J Ramirez, fan una enquesta a Espanya on es diu que Ciutadans seria l’únic partit que sobrepassaria el centenar d’escons (107). Inflat? Potser, són diaris que tenen un interès molt clar. PP segon, amb 87 seria suficient per sumar en el pacte de dretes més extrem des de la Segona Restauració Borbònica el 1978. PSOE amb 78 i Podemos amb 47 farien bastant el ridícul. Però sorprenen les dades referents a Catalunya: per primer cop, ERC s’enfilaria a 15 escons, aconseguint ser central, i amb un 4% dels vots, mentre que el Pdecat es quedaria només amb 5 escons, un terç. L’enquesta no desgrana quants seients aconseguiria En Comú Podem, però s’entén que amb prou feines quedarien darrere dels republicans.
 

Per tant, l’estratègia d’aglutinar més forces d’ERC és bona o no? Segurament això ho anirà dient el temps, tal i com ha anat passant sempre amb aquest procés d’alts i baixos. La pregunta, és la mateixa que fem a JxC amb la investidura màgica: “Per fer què?”. Quin és el nou pla de l’independentisme per assolir la República?. A nosaltres només ens queda pensar que la idea és fer alguna cosa semblant al que es veu a la pel·lícula 300. Els tres-cents herois moren a les Termòpiles, com està passant amb tots els nostres líders presos; però la societat n’aprèn, i al cap d’un any els espartans, refets i reinventats, són tantes desenes de guerrers que ningú no pot amb ells, i guanyen. Tindrem prou perspectiva?


Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí


lectures 987 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.