Opinió amb independència. Dimarts, 25 de setembre de 2018 07:24 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dissabte, 17.2.2018. 20:12 h

6 mesos després, ignomínia

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 6 vots )
valorar_carregant carregant

Barcelona es va omplir de condol i de solidaritat el 17A. (Foto: elmon.cat)
Barcelona es va omplir de condol i de solidaritat el 17A. (Foto: elmon.cat)

Comparteix






6 mesos després, Josep Lluís Trapero, Major dels Mossos d’Esquadra durant l’atemptat de Barcelona, ha estat degradat; Joaquim Forn, el conseller responsable del dispositiu policial, és a la presó, i Carles Puigdemont, president de Catalunya en el moment de l’atemptat, a l’exili. Els servidors públics de Catalunya, que van brillar a l’hora de gestionar una crisi que va agafar amb els pixats al ventre a l’Estat espanyol, han pagat molt car fins el menor dels èxits de l’operatiu. Espanya no va tolerar de cap maneres que el món veiés com de viable és l’Estat català a partir d’una gestió excel·lent d’un fet tant terrible. És així de trist, i de poc democràtic.


Avui fa sis mesos que Barcelona passava pel seu pitjor moment des de l’atemptat de l’Hipercor de 1987. El 17 d’agost de 2017, una furgoneta presa pel yihadisme més radical envestia múltiples persones al bell mig de les Rambles de Barcelona, just els dies previs al desenllaç del referèndum de l’1 d’octubre. És per aquests dos motius que avui estem com estem: Trapero i Forn per la bona gestió dels atemptats, i Puigdemont a raó del desafiament independentista. Encara que no els ho sembli, ambdues coses van lligades, el patró d’actuació espanyol sempre és el mateix. L’exdiputada Mireia Boya ho explicava avui en una ràfega de tuits que ha tingut molt de seguiment, i on remarcava els grans interrogants que encara pengen: quina és la informació que tenia l’Europol sobre el confident del CNI i cervell dels atemptats? Boya insinua que potser tot era una tàctica (matar gent!) per poder portar l’exèrcit a Catalunya a través de la declaració de l’estat d’excepció, en una pugna també a Madrid entre Soraya Sáenz i Dolores de Cospedal. Algun dia se sabrà tot.


Aquí, mentrestant, 6 mesos després només fem que seguir plorant: a banda del plor pels fets d’agost, hi hem de sumar els estralls del 155: hi ha quatre persones que segueixen empresonades. Ara, a més, el PP punxa amb Ciutadans i Societat Civil, per carregar-se el català –la gran fita- a les aules de Catalunya. Ho han aconseguit pràcticament a tot arreu d’Espanya: comunitats amb Astúries i Aragó ja no tenen gairebé parlants de la seva pròpia llengua, perquè els seus governs i Madrid, han decidit no aplicar un sistema d’immersió lingüística com a Catalunya, l’única manera de salvaguardar el tresor que ells mateixos van donar al món. I no els estranyi, el mateix Mariano Rajoy ha declarat que li sembla que el català és una llengua imposada. La teva pròpia llengua, considerada una llengua imposada a casa teva, pervers.


I, com tots els processos, el que estem vivint també té els seus miserables. Senyores is enyors, aquests són els membres del PSC-PSOE. Mentre segueixen les negociacions per investir un president, i la CUP torna a refermar la seva aposta per Puigdemont, davant dels dubtes dels diputats amb càrregues judicials de JxC i ERC, Pedro Sánchez tornava a carregar contra la gestió política de Mariano Rajoy dient que el seu govern és un lastre pel país, a més d’un niu de corrupció. Si tant pèssim creu que és, no haver-li regalat el seu suport en el debat d’investidura, ni tampoc haver-li aplaudit el 155. Com els ho recorda molta gent avui, el PSOE té la clau per fer fora el PP, però si no la fa servir és perquè ja li està bé com està la situació així. Pitjor ho té el PSC de Miquel Iceta, que està aprofitant per vendre ‘renovació’, aprofitant el canvi de seu. Aquests dies s’estan bolcant en una defensa del model d’immersió lingüística, però a la vegada voten en contra de l’acostament dels presos polítics. Quanta inhumanitat i quanta ignomínia, colla de cínics i hipòcrites. No haver votat el 155.



Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

lectures 1107 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.