Diego Arcos


Dijous, 19.4.2007. 05:00 h

Què hi ha en joc amb la immigració estrangera als Països Catalans?

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant


Comparteix






1r. El control de la població i la identitat de la nació

Allò que determina que un país sigui allò que és, que una nació tingui una definició suficient com per a determinar la identitat nacional de les persones que es desenvolupen en ella, no es la terra, ni la natura, ni la seva historia. L'element determinant d’una nació és la gent, és el conjunt de persones que construeixen el seu futur amb una forma específica, amb la seva pròpia forma de ser, amb la projecció del seu passat. Els símbols, la cultura, la llengua, la història, les tradicions, el paisatge, són parts i representacions de la nació, però la nació és la gent.

Ser català es una forma de ser humà, es la forma catalana de passar per aquest mon. (Joan F. Mira, 2006)

Al cap i a la fi, i no pas per casualitat, nació i poble son utilitzats com a sinònims, (malgrat que no ho són), nació esdevé del llatí “natio”  i d’allí deriven paraules com a naixement, natura, etc. I poble, de populus, població o conjunt d’habitants d’una terra, que comparteixen una llengua, una historia i un conjunt d’elements culturals comuns que els individualitzen i els diferencien dels altres pobles i nacions. Individu, que es un sinònim d’àtom: "in divi duo", del llatí: impossible de dividir en dos, també es podria dir: impossible de transformar en dos.

Una nació continua viva si es manté unida, fins i tot encara que no estigui unida físicament en un territori

Però una nació pot ser destruïda o anul·lada si s’introdueixen divisions al seu si.  Si s’elimina la seva condició d’unitat  històrica, si el seu projecte històric de poble i nació resta minvat i poc a poc anul·lat, la nació pot ser anihilada. Introduir divisions per dominar i oprimir una nació, mitjançat el control de la població forma part de la memòria de la humanitat. Des de Roma, amb la instal·lació dels pretorians a les terres provincials (el mot província, esdevé de pro vinci: espai dels vençuts) fins els processos de neteja ètnica dels feixistes de la ex – Iugoslàvia, la manipulació de la població es una eina de control polític. I els que maneguen  projecte històric de la Monarquia espanyola ho saben.

Hi ha una dita del poema gautxesc Argentí, el “Martin Fierro”, que diu:

Els germans siguin units,
aquesta és la llei primera,
tinguin unió verdadera a tota hora
per que si es barallen entre ells
se'ls devoren els de fora


Així doncs, un dels recursos que des de sempre han tingut els opressors es la manipulació de la població, per introduir divisions. Ja la Reina Victoria d’Anglaterra, va utilitzar la norma romana de "divide et impera". Qui controli la població d’una nació, pot oprimir indefinidament. I la població de Catalunya la controlen des de Madrid, mitjançat la reposició de la població catalana amb immigrants, ( com jo mateix) amb el control de la gestió de la normativa d’Estrangeria. Catalunya es juga la seva existència com a nació en el tema de la immigració.

2n. Immigrants o desplaçats?

Diferències entre la migració dels 60 i l’actual. Per l’anàlisi individual o sociològic, el fet de traslladar-se d’un lloc a un altre, es el fet determinant del fenomen anomenat migració. Però per a un anàlisi polític i històric, la diferencia entre un desplaçat i un migrant, és força important. Un desplaçat és una persona que es desplaça (que canvia de plaça) sense traspassar les fronteres de l’Estat en el qual va néixer. Una persona desplaçada, a nivell individual i social pateix els greuges i marginacions que la societat el despara a qui ha escollit el dur camí de la migració. El fet de ser un desplaçat no estalvia a cap ésser humà els patiments de la migració.

Però hi ha deferències importantísimes entre un desplaçat i un migrant. Un desplaçat es manté dintre de l’espai cultural, històric i polític que coneix i en el qual va ser format i educat. Un andalús o un extremeny arribat a Barcelona als seixanta o setanta, sabia qui era Franco, qui era Joan Carles 1r de Borbó, havia après el valor monetari de les coses amb pessetes, sabia que a Catalunya es parla català, coneixia el calendari cultural i religiós, i per damunt de tot, l’havien format cívicament en les regles jurídiques d’un estat determinat. Un desplaçat no ha d’assumir una cultura nova, ni unes formes diferents de relacionar-se. Per tant, la reproducció del sistema social a traves de la família i dels llinatges familiars es manté.

En canvi una persona migrant, ha de traspassar unes fronteres que l’introdueixen un àmbit jurídic diferent, les regles del qual no coneix, amb un status jurídic que el posa en una situació desavantatjosa. El migrant haurà de superar una distancia cultural, que per un argenti no es igual que per a un magrebi, ni que per a un pakistanès i tots aquest ho tenen mes fàcil que un Xinès. Per això, les comparacions entre desplaçats i migrants, no tenen gaire utilitat per l’abordatge polític i històric.

Els migrants i la continuitat del projecte històric de la nació receptora

Un xinès instal·lat a Catalunya, anirà desenvolupant un procés en el qual haurà de reconstruir el seu projecte personal i familiar en una dinàmica que va des de l’aterratge, passant per la acomodació i finalment la estabilització. Bona part del procés es basa en la reelaboració de la identitat, que es allò que es transmet als fills en la educació.

La persona migrant re elabora la seva identitat original, (haurà d’aprendre com se es xinès en Catalunya) construeix la identitat de migrant, (el fet migratori determina la forma de ser del migrant i dels seus fills, arribant, fins i tot, a la tercera generació) una identitat, la de migrant, que l’agermana a qualsevol persona que pateix el drama dels “papers” i per últim, haurà de construir la identitat d’una persona que forma part de la societat que ha escollit per el seu futur. Aquest xinès teòric, es considerarà mes espanyol que català, el serà indiferent?  Assumirà la identitat catalana amb tot allò que comporta?

Aquesta no es pas una diferencia secundaria, especialment per la reproducció del projecte de la nació. Podem imaginar una representació teòrica, en la qual un xinès es troba davant d’una estació de ferrocarrils, i ha de triar per un tren amb la bandera rojigualda i un altre amb la senyera. Coneix aquest xinès les diferencies que representen aquests dos símbols?

Hauríem de plantejar-nos que al menys conegui un mínim de les diferencies dels dos projectes històrics. Per que si els migrants es pugen al tren de la Monarquia espanyola, això determinarà el destí de la població que viu a Catalunya. I també el destí de Catalunya.

3r. La immigració estrangera com una eina de manipulació social

La immigració actual, de la qual jo sóc part, està convertint-se en una eina de control de la societat catalana per part del projecte de la monarquia espanyola. Entre les diverses conseqüències que té la migració, hi ha el reemplaçament d’una part de la població, en una quantitat numèricament definitòria de la població catalana, la que de forma natural reprodueix la cultura i el projecte històric de Catalunya. Aquesta població esta sent reemplaçada per immigrants que arriben aquí per buscar un futur que els ha estat robat i destruït a la seva terra d’origen.

La població catalana d’origen estranger esta sent cooptada al projecte de la monarquia espanyola

S’està forçant que els immigrants estrangers s’incorporin al projecte històric de la monarquia espanyola, mitjançat el control centralitzat de les fronteres, de la legislació d’estrangeria, de la creació d’un espai mediátic en base a mitjans de comunicació especials per a immigrants, en la seva totalitat editats en castellà, mitjançat la manipulació, a vegades escandalosa d’entitats o directament la creació fictícia de organitzacions finançades i controlades per els partits espanyolistes.

Un migrant ha d’incloure el seu projecte personal en el de la societat receptora. A Catalunya, podem optar: podem decidir si incloem el nostre projecte personal en el de la monarquia o en el dels països catalans. Però saben els immigrants estrangers que tenen la opció d’escollir el projecte Català? NO. S’estan ocupant els sectors socials catalanistes de captivar, de seduir, de, senzillament connectar amb la immigració? NO. Hi ha algú que, simplement els digui: ep, que hi han opcions diferents, no és la única opció ser súbdit del Rei d’Espanya!

Pots ser català.

Amb la immigració, Catalunya s’està jugant la seva existència

Ni mes ni menys. I el pitjor de tot és que els interessos objectius de les persones migrants esta històricament lligat a la sort de la sobirania de Catalunya i a la derrota d’aquells interessos que afavoreixen o es beneficien de la seva opressió. Els opressors de Catalunya són també partícips de la opressió i l’espoli que ha foragitat als migrants de casa seva: les multinacionals, les mateixes que faran allò que calgui per que l’estat monàrquic no trontolli ni per un segon.

La Caixa es un dels  grups econòmics mes importants de la UE: Gas Natural, Repsol, BBVA, Viatges Marsans (propietària d’Aerolínies Argentines), Aguas de Barcelona, etc. Són aquestes empreses les que es juguen la seva existència a que l’Estat monàrquic espanyol continuï sent com es, son aquestes empreses les que, amb les d’altres llocs del mon, han destruït la economia i la societat d’on venim els immigrants.

Però els catalanistes estan acollonits, confusos, amb la por a que algú els digui que son xenòfobs, racistes. Miren amb un ull aclucat cap els servidors de la Corona, no sigui que un sociata ens tracti de racista i amb l’altre ull molt obert cap els immigrants: que de fora vindran i de casa teva et trauran, pensen atemorits, paralitzats. I mentres, la població catalana d’origen estranger no para de créixer.

D’ací a deu anys el gruix de la classe popular i treballadora serà estrangera. Si Catalunya i els sectors que estan disposats a defensar-la no troben la forma de fer una aliança per els drets de tots, els d’igualtat i els de igualtat, pot ser perdrem allò que es va defensar en la llarga i fosca nit de la Dictadura i el tèrbol temps de la transacció. Els drets del nascuts aquí a no viure com a immigrants, sense poder practicar la seva pròpia forma de vida en la seva pròpia terra i els drets dels que hem decidit voluntàriament ser catalans i catalanes, a viure en igualtat.

Si l’actual divorci entre el mon catalanista i el mon de la immigració continua, estem perduts. No hi haurà Catalunya que defensar. Els catalans quedaran arraconats entre allò que quedi de la immigració desplaçada de l’Estat espanyol i els immigrants estrangers que hauran escollit ser espanyols.  I molts d’ells ho hauran fet per que mai van a  arribar a tenir clar que podien ser catalans.

lectures 5240 lectures comentaris 7 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#7
yasmin fletxa maroc
14 d'octubre de 2008, 11.27 h

todos son de mierda


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#6
21 d'abril de 2007, 23.17 h

Ramon Rovira diu que els catalans veiem a Montilla com algú alié. Però jo crec que si el veiem alié (al menys jo) no és pel seu origen sinó per les seves idees i fets. Qui va començar a dir que és xarnego va ésser el valencià espanyolista Jordi Sevilla (els catalans no utilitzavem aquesta paraula des de feia molt de temps) per a provocar als catalans (especialment els de CIU que van caure massa fàcilment en la trampa per l'odi de CIU al tripartit), i així enfrontar-los amb el immigra... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#5
21 d'abril de 2007, 13.01 h

Món porta accent, senyor DIEGO


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#4
20 d'abril de 2007, 23.32 h

Estic tan d'acord amb tantes afirmacions que es fan en aquest article, que consider que s'ho paga anar escampant-ne el contengut pertot arreu dels Països Catalans. Sobretot perquè consider que aconsegueix de fer lligar l'enllaç perfecte entre la situació amb què es topa la gent que hi ve des de fora estant, i les dues perspectives nacionals que té l'oportunitat d'assumir com a pròpies, des del primer moment que arriba a establir-s'hi: o bé la monarquia espanyola o bé el republicanisme c... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#3
20 d'abril de 2007, 14.08 h

A.M.G., Com qualsevol mestre o professor que treballi als llocs critics et pot explicar, el llenguatge primer de la escola publica als llocs mes poblats de Catalunya, que son les quatre capitals i els seus cinturons i que es on va la majoria de la immigracio actual, ha estat el castella des de fa anys, per molt que les enquestes (falses) del departament d'educacio diguin el contrari. I no em refereixo nomes al que es parla al famós pati, sino tambe de en quin idioma es fan les classes. Si et re... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#2
19 d'abril de 2007, 13.36 h

Comparteixo la teva raonada preocupació sobre la immigració no espanyola. I és per això que estic molt decebut del Pacte per a l'Educació que es va impulsar des de la Conselleria regentada per ERC a l'anterior legislatura. Es va presentar com un avenç, i resulta que aporta dues coses que a mi personalment em repugnen. La primera és que a través de la selecció econòmica que es fa des de l'educació infantil, que no està subvencionada, les escoles privades són les escoles de les class... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
19 d'abril de 2007, 11.09 h

No em crec aixo de que "si l'actual divorci entre el mon catalanista i el mon de la immigracio continua, estem perduts". No ho crec. De fet hi ha hagut un divorci total entre els migrants espanyols i el catalanisme (i diria que tambe amb Catalunya), que s'ha amagat amb mentides i propaganda buida, de la que Pujol era especialista consumat, pero que els resultats a les zones de predomini espanyol de les eleccions al Parlament espanyol (on aquestes zones voten PSOE, no PSC, o PP, pero ma... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Diego Arcos logo rss

President d'Immi.cat

més informació

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.