Opinió amb independència. Dimecres, 20 de març de 2019 08:02 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Claudi Bachs


Dimecres, 25.11.2015. 10:03 h

Explicació a través d'una història. O vé el titular o obro un compte nou al meu nom

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
valorar_carregant carregant

el somni del xicot
el somni del xicot

Comparteix






Aquesta història pot semblar ficció encara que, traslladada a fa només uns lustres, era molt real. Avui, però, pot servir per a explicar un tema que alguns no arriben a comprendre.
 

Tenía 17 anys, a punt de fer-ne 18. Treballava des dels 16 i donava tota la setmanada a casa. La seva mare, un cop rebuts els diners, li donava una part per les seves despeses. Amb aquella part es pagava tant el transport –a la feina principalment- com les seves sortides per a divertir-se amb els seus amics que, majoritàriament, eren estudiants i depenien dels diners que a casa els hi donaven.
Amb aquests no hi tenia grans diferències econòmiques tot i que, sovint, gaudien d’un millor estatus econòmic que ell mateix malgrat no treballar. Coses de viure en una familia benestant o en una que passava dificultats per motius diversos.
A la seva edat tenia molts somnis. L’il·lusionava treure’s el carnet i comprar-se un cotxe. Pel carnet va estalviar una mica. No era tant car treure-se’l per lliure sense haver de passar per l’autoescola. La compra del cotxe era quelcom menys fácil. No disposaria mai dels diners si volia seguir sortint –poc i amb baix pressupost- amb els seus amics i companys. De fet, ni que deixés de fer-ho podría. Però ningú es comprava un cotxe al comptat!
Els seus somnis el diuen a visitar de tant en tant algún concessionari tot buscant el vehicle més econòmic. No ho feia sovint però un cop va visitar-ne un dues vegades la mateixa setmana. Aquell dia, amb la botiga buida, el venedor se li va apropar:
-          Puc ajudar-te?
-          Bé, només l’estic mirant.
-          És el nou model. Si vols t’explico les opcions que hi ha.
-          Què val?
-          Home, depén de les opcions
-          El més bàsic
-          Acompanye’m a la taula que farem números.
Ell, temerós, no s’hi va poder negar i el va seguir. L’home, recordant el que el xicot l’hi havia dit, va exposar-li els models sense opcions. Aquestes en aquells moments no eren gaires i es restringien als vidres elèctrics o la ràdio amb cassette instal·lada amb els seus dos altaveus o la pintura metalitzada. Poc més.
Quan el xicot va escoltar el total del cotxe matriculat el venedor observà la cara indissimulada de tristor en ell i li digué:
-          Treballes, oi? Pots pagar-lo a terminis. Si vols mirem finançament aquí, encara que podràs fer-ho amb el teu banc si vols.
-          Ja, i…quant surtiría a terminis – va dir amb veu tremolosa, tot sabent l’inabastable que resultaria per ell-
-          Fem la prova al màxim termini tot donant una petita entrada
-          De quant?
-          Posem cent-mil pessetes?
-          Uff, no les tinc
-          Doncs res, baixem-ho a cinquanta-mil
El noi el va deixar fer números. Sabía que ell guanyava cinquanta-mil pessetes al mes, però que no disposava d’aquesta xifra. Tot es reduïa a uns pocs milers un cop passés per mans de la familia.
Quan va tenir la xifra se la va mirar fent-se l’interessat i es va acomiadar del venedor tot dient que s’ho pensaría i tornaria. La xifra era desorbitada per a ell però sempre podría probar-ho al banc, amb millors interessos segons el mateix venedor.
Al dia següent va decidir anar al banc. Va demanar sortir una mica abans i s’hi va acostar. Va parlar amb un senyor molt amable que es va oferir a gestionar la seva qüestió. Li va explicar que venia per informar-se d’un crèdit auto que havia vist anunciat.
-          Ets client d’aquí?
-          Sí senyor
-          Hi tens la nòmina?
-          Bé, de fet va al compte de la familia encara que hi tinc signatura.
-          Llavors ha de venir el titular. No donem crèdits més que als titulars. Pel que fa a les condicions…
-          Si no li sap greu – va interrompre’l- vindré en un altre moment amb un dels titulars llavors.
-          Com vulguis. Cap problema. De tota manera, i és només una suggerència, podries obrir un compte nòmina tu sol ja que ets tu qui la té. Amb només això podriem estudiar atorgar-te el crèdit per aquest auntomòbil que vols a part que tindries altres avantatges.
-          Sí, ja ho entenc. No es preocupi que pensaré les opcions. Moltes gràcies.
En sortir del banc i durant el trajecte en autobús repensava les opcions que tenia. Les paraules de l’empleat del banc eren clares i diàfanes. Ell, amb el que guanyava, era prou solvent per comprar el seu somni. Li donarien de ben segur el crèdit per fer-ho.
Tenia dues alternatives: pidolar diners seus –perquè eren seus i era ell que els guanyava- o dir prou, obrir un compte al seu nom i, llavors, si en sobrava, ser solidari amb qui fins ara havia estat gestionant els seus diners i la seva vida.
 
Ara, si al text hi canviem el xicot per Catalunya, els seus pares per Espanya i el banc local pels mercats de crèdit tindrem una explicació –que potser no caldria ja donar-  respecte on som i on hem d’anar. 

lectures 2168 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Claudi Bachs

Claudi Bachs logo rss

Des del Baix Llobregat

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.