Da Victus


Dimecres, 21.2.2018. 22:00 h

Johan Cruyff i el Sentit d’Estat

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Per ser una república independent hem d’actuar com a tal, i per actuar com a tal ens ho hem de creure. Partits polítics, societat civil organitzada, i gent en general, hem de tenir Sentit d’Estat.

Tenir Sentit d’Estat és acceptar que hem proclamat una república i creure-ho, és actuar per controlar el territori (recursos i estructures pròpies), és confiar en la teva gent, és actuar com un país lliure, és jugar a atacar enlloc de defensar. Tenir sentit d’Estat és veure la llibertat i atrapar-la, és mirar als ulls dels teus fills i dir-los amb íntima sinceritat que són i seran lliures, i que la nova república els ajudarà i els protegirà.

El passat 1-O vam fer una grandiosa jugada dins l’àrea petita que el nostre rival va mirar de neutralitzar de la manera més maldestra possible: amb persecució, violència física desfermada, i ciber violència. Tot i així ens en vam sortir amb un 10 de nota. Gran jugada d’equip!

El 3-O, la gent va prendre el control del territori amb fermesa, va fer una passada de gol que només calia rematar, però el davanter centre va dubtar i la pilota va pasar-li per davant. Govern, Parlament, partits, i entitats de la societat civil no van estar a l’alçada. Gegantina oportunitat perduda. Comença a ploure i el terreny de joc es fa cada cop més impracticable.

Proclamació i suspensió immediata. Sentiments contraposats entre la gent, desconcert, “alguna jugada mestra en porten de cap”. La pluja s’intensifica, i fem una giragonsa sense sentit que deixa la pilota sense amo. No ens hem cregut la proclamació, i ara ens diuen que era “simbòlica”. No hi ha Sentit d’Estat.

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són empresonats. No són presos polítics, són hostatges. L’Estat espanyol ens pren la pilota i la iniciativa, per la força. Plou fort. El camp està cada cop en pitjors condicions i juguem a la defensiva.

El Parlament declara que som independents, declara la República Catalana. Però hi ha cares llargues, no hi ha celebració, no es treuen banderes espanyoles de la Generalitat ni es donen instruccions als funcionaris. Declaració “simbòlica”. Autogol i entreguem la pilota.

Cop d’estat de Rajoy, aplicació del 155, intervenció de la Generalitat, destitució il·legal del President, i convocatòria il·legítima i il·legal de noves eleccions. Aquí no hi ha simbolismes, tot és ben real. Els partits independentistes es presenten per separat. Terreny de joc, ara ja sí, del tot enfangat. Tota disputa de la pilota provoca contactes, estrebades, puntades, i cops de puny. Els Rajoy boys tenen la pilota i nosaltres ens defensem com podem. L’àrbitre es posa la rojigualda espanyola i expulsa mig equip català.

Més empresonaments. Què punyeta fem posant-nos voluntàriament a disposició de l’àrbitre? Què no heu vist que porta la samarreta de l’equip espanyol? Recordeu quina samarreta porteu i quin és l’escut que hi ha cosit! Tingueu Sentit d’Estat! Creieu-vos que som República!

Eleccions el 21-D. La gent (LA GENT), torna a salvar els mobles. Triomf inapel·lable independentista. Gol per tota l’escaira dels catalans. Hi ha partit...fins que la pilota torna a mans dels catalans, que maregen la perdiu fent-se passades al mig del camp. Mentre estant, l’àrbitre continua el seu recital d’expulsions de jugadors catalans.

Declaracions d’independència “simbòliques”. Quina broma de mal gust. S’ha tractat la gent com a menors d’edat incapaços d’assumir riscos. No seriem aquí si no fos per la intel·ligència i la total disposició de les persones anònimes a fer qualsevol cosa per tal d’assolir i materialitzar la República Catalana. Massa paternalisme i poc Sentit d’Estat.

La millor defensa és un bon atac. Cóm més temps tinguem nosaltres la pilota, menys temps la té el nostre rival. Això ja ho va dir i ho va demostrar Johan Cruyff fa gairebé 30 anys. Tenim la banqueta plena de cracks a totes les posicions, desitjant saltar al terreny de joc. Qui no estigui en condicions de guanyar aquest partit, que demani el canvi. Sense rancúnies i amb tot l'afecte i suport de tothom.

17 de març, eleccions al Secretariat Nacional de l’ANC. La gent, la societat civil catalana organitzada, agafarem de nou les regnes del nostre destí. Tots a una avançarem amb pas ferm i amb independència dels partits polítics. Junts som imparables.

Pensem con un Estat, actuem com un Estat.

Llum als ulls i força al braç! Donec perficiam!
 
David Fernàndez (@DavictusCat)
Vicepresident del 
Cercle Català de Negocis

lectures 2316 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
Agusti fletxa Barcelona
1 de març de 2018, 23.27 h

El relat no es correcte perque nosaltres jugavem amb un aquip amb la meitat de jugadors, en camp contrari i a fora rodejats per hooligans españols armats i molts d'ell disposats a matar. Mai s'ha guanyat en aquestes condicions que jo sàpiga. Mai he vist un combat tan desigual
A partir d'ara farem el que convingui . ..pero no cal que ens autoflagelem , no serveix de res bo..


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Da Victus logo rss

Catalunya ja és mentalment independent, només ens falta exercir la sobirania. Visiteu el meu perfil a Twitter: @DaVictusCat

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.