Joan Guerola


Dissabte, 9.6.2018. 08:05 h

Contes d'en Jan Bosch 201 Digues-me, que fas aquí? 20

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Digues-me, que fas aquí? 20

Dinovena part

SEC 32 ‑ INTERIOR - PIS VERÒNICA - VESPRE

(Continuació)


Guillem    

Estic tip de les teves intimidacions. No em pressiones més... No vull parar boig.

Quan ell està a punt d’aixecar-se, ella pregunta per retenir-lo.


Verònica

I l’escriptura?

Guillem    

Crec que la poesia no està feta per mi.


Verònica

Vols escriure prosa?


Guillem    

Coi, el que hauria de fer és dedicar-me a viure més, que és el que fan els de la meva edat. I posar més temps en l’estudi en comptes de passar hores i hores en la poesia amb la qual mai no arribaré enlloc.


Verònica

Sembles una mare que aconsella un fill. A què la teva mare el diu coses d’aquest estil, veritat?


Guillem    

Com goses posar-te amb la meva mare. Tu que saps el que diu una mare si tu no tens ni fills.


Verònica

I què? És que no fas cas dels consells que et dono. Per a mi els teus poemes són un conjunt d’imatges i metàfores. Crec que seria bo si poguessis introduir més al lector en els sentiments del personatge o dels personatges que s’amaguen darrere les paraules. Si tu dius “pensament com patates grillades” o “els cadells dels vents esquitxen la soledat esmicolada de sentiments” i d’altres metàfores que hi ha als teus versos tu construeixes un conjunt de paraules i de jocs de paraules que recreen un món com si fossin un quadre surrealista però cal que interioritzes la psicologia i les sensacions de la vida o d’algú concret. Has llegit la força que té el poema “No hi havia dos amant com nosaltres” de Vicent Andrés Estellés? Has de fer que no només siguin una torre d’imatges, posa-li més sentiment i esperit, com ja t’he dit. En cas contrari, la torre cau en algun moment, ja que no té consistència.

Guillem    

Et faré cas però consultaré més opinions. D’altra banda, espero que no et venguis de mi i em suspenguis el curs.


Verònica

No siguis infantil. Jo no faig això.


   Guillem    

(es posa de braços plegats a l’alçada del pit amb les mans amagades tret del dit polze)

Tens tota la raó per fer-ho, ja que ni vaig a classe ni em presento a exàmens. Si goses fer-ho, repetiré l’assignatura en una altra universitat el curs que ve.


Verònica

No t’espantis, home. Sents el que et dic?


Guillem    

Sí que et sento però no acabo d’entendre’t. No me’n fio.


Verònica

I has llegit els meus contes?

Guillem    

De tots els que em vas donar, només em vas llegir un. Només em va agradar un tros que estava escrit més des de dintre. Em fa sentir que si jo ho estigués vivint. En canvi, la part restant ni l’entenc, ja saps que la narrativa no és la meva debilitat.


Mentre ell parla la Verònica es queda mig adormida al seu costat. No tarda a despertar-se i li diu.

Verònica

(mou la mà i el braç esquerres sense parar)

M’imagino que tu em vols escanyar. Quan em toques l’esquena veig que d’un moment a l’altre saltaràs sobre mi, i premeràs el meu coll amb les teves mans posades sota els meus cabells arrissats. Tot d’un plegat m’aixeco d’un salt.

Guillem

Què et passa?

Verònica

Somnio que m’estàs matant. Ara hi ha massa violència masclista, veritat?

Guillem

La mira als ulls com emprenyat

Què dius ara? Qui t’estava matant? Jo? No t’he fet res.


Verònica

No sé. Només són somnis. He agafat por.

    Guillem

Si el que vols és publicar els contes, jo puc fer que el meu pare faci alguna cosa perquè te’ls publiquin sempre que em deixis estar.


Verònica se li acosta i li fa un petó i ell no pot evitar seguir-la. En acabar-lo, ell li diu:

    Guillem

(continuació)

No, si us plau, no segueixis. Prou, és tard!


Verònica

Saps captar els meus erros bé i no ho saps aplicar als teu poemes? Vaja quin un! Espero tornes a classe per aprovar el curs.

 Guillem

Està bé, però no m’intimides més.

En Guillem marxa. Surt de l’edifici i camina per carrers de pedra il·luminats per la llum feble dels fanalets. De camí al pàrquing de la Devesa vora al riu Ter passa pel costat d’uns til·lers que flairegen una aroma tan dolça i és que plou totes les tardes. Després de creuar un pont on s’ajunten rius Ter i Onyar. En arribar-hi, agafa el seu Fiat 500 per conduir fins a casa.

Continuarà…


Joan Guerola


lectures 834 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.