Joan Guerola


Diumenge, 20.1.2019. 16:30 h

Contes d'en Jan Bosch 228 Els balcons amb estenedors 1

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Els balcons amb estenedors 1 (experiment fent parlar éssers inanimats)

We cannot change anything until we accept it. Condemnation does not liberate, it oppresses. Carl Jung



Primera part

En un matí assolellat d’un diumenge d'hivern les cordes de polipropilè o d’acer plastificat continuen lligades amb nusos a unes barres d'acer galvanitzat instal·lades en les baranes dels balcons. En les primeres hores glaçades, els estenedors emprenen un debat.

— Perdoneu-me si no esteu d’acord. Penseu que els pares varen ser forts, van lluitar i van aconseguir algunes llibertats i algun benestar —diu l'estenedor del balcó amb geranis intentant de convèncer els veïns —. Ara no estem pengim-penjam i fent panxa en una paret qualsevol.

— D’acord. Tanmateix, a l’hora de la veritat tots els estenedors van quedar submisos a les mestresses, eh? —diu el del balcó amb un armari de sabates i una bicicleta de nens.

— Bé el que vulguis. No em diràs que no van aconseguir alguna llibertat física i emocional. Malament rai si callem a tot. No ens hem d’acoquinar. Fóra bo per defensar-nos, crear una associació de balcons amb cordes per la roba. He passat fred tota la nit a serena. Quines ganes tinc que em cobreixen de roba les cordes i, si pogués, em calaria un abric. Per això si hi hagués un horari que fixés que s’ha d’estendre la bugada de nit, no n’hauria patit, de fred  —es queixa el del balcó amb geranis.

— No siguis capsigrany. Em ve molt de riure. Si amb prou feines he intercanviat tres paraules amb estenedors de balcons veïns. Hem de tenir més confiança i menys suspicàcies, ho hauríem de treballar entre nosaltres —diu el del balcó amb un armari de sabates i una bicicleta de nens.

— Aquí vaig jo, precisament. Cal obrir-nos perquè si no ens coneixem, no podrem tenir-nos confiança. Així ens podem organitzar per alguna cosa, no? A mi la mestressa em va fotre un cop i em va fotre una estirada de corda de cal Déu perquè creu que em van caure les agulles d’estendre quan de fet és una ximple amb mans de mantega —diu el del balcó amb geranis

Els balcons amb estenedors saben que no són monuments. Ni balcons modernistes ni balcons amb vistes al mar en una cala de Begur, però donen molt de servei de manera submisa i aguanten el que calgui, sense queixar-se, sense que ningú els ho agraeixi; es pot comptar amb ells a tothora. Només exigeixen un respecte mínim per ells i pels seus mestres, que fa temps que aguanten.

Continuarà…


Joan Guerola


lectures 743 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.