Joan Guerola


Dissabte, 5.1.2019. 08:59 h

Contes d'en Jan Bosch 227 El garrot vil 9

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix






El garrot vil 9

Novena part

Es veien núvols negres serralada enllà i, encara que no hi plovia gaire de ponent, potser vindria alguna tronada. En aquells moments els jornalers van acabar de dinar i també varen acabar la història dels bandolers. Llavors un dels jornalers digué:

— Jo mai no hauria fet aixecar els meus fills tan d’hora i portar-los perquè contemplessin com morien el masover de Cubelles i els altres saltamarges.

— I dius tu que hi havia més de quatre mil persones de públic, vols dir que la ciutat es va buidar del tot? —va preguntar un altre.

— És clar que no, cony! Havien vingut matrimonis amb els fills d’arreu la comarca. Volien alliçonar els nens.

Cap dels altres jornalers va comentar res fins que algú va preguntar:

— I va desaparèixer qualsevol intent d’altres pagesos per fer-se bandolers?

— Que va!  La setmana següent es va produir quelcom de semblant.

— Que vols dir?

— Que van assassinar els dos membres d’un matrimoni benestant.

— I ara!

— Doncs, sí, ja veus. Era tal la disbauxa i depravació de costums de llavors que no va trigar a repetir-se un altre fet paregut quan cinc malfactors van assassinar i van robar Miquel Gil i la senyora Marieta Fita.

— Així, doncs, la població devia sentir-se indefensa i atemorida a causa de la poca seguretat. Temien que una colla sovint es reunís per atacar sobre la gent privilegiada i benestant, sobretot.

— Tu diràs. Feia feredat la cosa. Van continuar sortint bandolers a causa de la desamortització de les terres i de la misèria.

— I van capturar els assassins d’aquests dos darrers assassinats.

— És clar. Eren lladres de la mateixa ciutat. Aquests no van rebre l’ajuda dels bandolers i van morir a garrot vil. Però sí que hi va haver bandolers nous, sí.

— Deuen haver-hi força històries sobre ells, si no s’han perdut.

— Guaita, n’hi va haver bastants més a la comarca i altres veïnes. Fins i tot alguns van repartir diners i menjar als més pobres durant el còlera de l’any 1875.

— El masover del mas de Cubelles va pecar d’inexperiència i que va salvar la pell de pur miracle. D’eixa ocasió ençà va anar amb compte a diferència de la primera vegada. Fou capaç d’anar al mas del sogre on vivia la dona i els fills i portar-los menjar i diners per fer front durant la còlera.

— Vinga, ja heu xerrat prou. Som-hi, a veremar, i ben de pressa abans que plogui —els escridassava el capatàs de la finca.

De seguida es van aixecar sense mandra i van marxar. Cadascú d’ells es va guardar en el cor les històries per contar-les tantes voltes com calgués i, sobretot, evitar que els amos sabessin res. Els que ho contaven i ho sentien no eren al segle XIX però eren en la dècada dels mil nou-cents quaranta, i Déu ni do quin panorama tenien també.



Joan Guerola


lectures 470 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.