Joan Guerola


Dissabte, 17.11.2018. 11:24 h

Contes d'en Jan Bosch 223 El garrot vil 5

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix






El garrot vil 5

Cinquena part

Tenia clar que algú l’havia delatat a la guàrdia civil. Ara estaria a la presó força temps fins al judici. Al guàrdia de torn que anava pel passadís de les cel·les li va dir:

— El meu fill gran buscarà altres bandolers dels de veritat i m’alliberaran. No els saltamarges que em van acompanyar a fer el robatori.

— Que et fa pensar que vindran a fer-ho? Ningú no et traurà d’aquí —va dir el guàrdia i va somriure.

— Ja veurem qui té raó —va dir el masover convençut que no l’abandonarien pas—. Jo no sóc un bandoler. Vaig robar per donar quelcom als fills que ploraven de  gana sense parar, ja que amb la sequera les collites han sigut minses.

— Amb l’augment del bandolerisme, els jutges van per feina. Ja veuràs com en faran via i et jutjaran de seguida, així eviten que hi hagi fugues de presos. El més possible és que et portin a la forca o al garrot vil.

—Tens un cor molt negre i brut, eh!

Els barrots de la cel·la semblaven tremolar i el guàrdia, que no era gaire escotorit, va sentir un mareig. Com que no podia més, va marxar del passadís a prendre l’aire perquè notava que s’ennuegava. Des de llavors sentia pànic cada cop que havia de vigilar el masover amb el qual no va parlar més fins al dia que li va dir:

— Demà serà la teva execució.

Va córrer la veu que un diumenge tarda executarien el masover de Cubelles.

— Que cruel i fill de puta que n’arribes a ser —el va escardussar. No el tinc por ni a tu ni al garrot.

— No t’angoixis, no patiràs gens. En menys temps que un esternut el garrot vil se’t clavarà per les espatlles i et penetrarà fins que et surti pel costat del davant.

El portaren pel camí dels presos així anomenat des de llavors, prop de l'ermita de Santa Anna, fins a un paratge solitari que feia feredat i en una tarda d’un fred espaterrant. Les paraules del guàrdia de la presó li van venir al cap. Definitivament ningú el vindria a salvar. Tampoc passaria a la immortalitat com un dels grans bandolers; només va robar per donar menjar a la família i es van preguntar que seria de la dona i dels sis fills. Se’ls va imaginar sembrant blat o ordi darrere l’arada del sogre o cavant vinyes  per treure’n la brossa...

Continuarà…


Joan Guerola


lectures 356 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.